Mumare fa 89 anys o 10 coses que encara segueixo aprenent!

 

“Tornar vells res, que si no se moren!” frase del meu padrí Joan

“Ser amable i fer compliments no és el més normal del món. Alegrar-se pels altres, per les coses que han aconseguit o tenen, no és el més normal del món. Fins i tot, quan ho analitzes, és poc freqüent.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/05/quina-monada-o-la-capacitat-dalegrar.html

 

“Ser amable i generós fa que percebis als demés de forma més positiva i fomenta una major sensació de pertinença a la comunitat. A més, mitiga la culpa, la pena i el malestar que ens provoquen les dificultats i el patiment dels demés i estimula una sensació de consciència i agraïment per la nostra bona sort. Per altra banda, proporcionar ajuda als altres ens distreu dels nostres propis problemes i de les preocupacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/practica-lamabilitat.html

 

 

 

 

 

 

 

Aquest dilluns la meva mare haurà arribat a la fita dels 89 anys, fregant els noranta. I encara és la millor fent coques de verdura i cocarrois de ceba...

Són molts anys, els 89, però encara ens ensenya coses, encara és l’aglutinadora de la família, encara és el pal de paller de tota aquesta història que va començar quan el meu pare va començar a festejar-la, enamorat de les seves rialles i la seva vitalitat. Sempre dic que els meus pares eren persones extremadament diferents: l’un, estoic i solitari; l’altra, expressiva i sociable. Del meu pare he après moltes coses: l’escolta activa, la distància necessària per reflexionar, l’equanimitat, la visió clara del que depèn de nosaltres i del que no, la no importància de les aparences...

La meva mare també serà, per sempre més, un model en altres coses. Vet aquí deu lliçons que encara estic practicant:

 

1.- Sigues amable i educada.

Intenta ser agradable sempre que puguis. La vida ja és prou difícil com per complicar-la innecessàriament. És veritat que al principi et costarà, però ajudaràs a generar un clima de benestar que pot fer que el dia d’una altra persona millori i, de retruc, també ho farà el teu. Saluda sempre que puguis. Sigues, com a mínim, formal. Tracta bé a qualsevol persona, sense distingir per les aparences. Fes un esforç.

 

2.- Alegra’t pels altres. Fes-ho saber. Dóna gust.

Si t’entrenes de manera suficient, seràs capaç de veure les coses bones que fan els altres (això és una variant de “quina monada!”, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/05/quina-monada-o-la-capacitat-dalegrar.html). Això exigeix un extra de generositat, però compensa amb escreix. Fer compliments autèntics, suposa superar l`ego i aprendre a veure la realitat dels altres i, a més, té com a avantatge que et quedes amb les eines de saber veure les coses positives.

 

3.- No critiquis a les persones. Fixa’t en el que fan i si trobes que ho pots fer millor, actua! No val queixar-se. Participa!

Aquesta és una cosa que darrerament vinc comentant molt. Amb la pandèmia, la queixa, la crítica i el malestar formen part de la xerrameca diària. Sempre record que la meva mare deia que no podies opinar negativament d’una cosa si no estaves disposat a participar d’un intent de solució. Quan hi anava amb una queixa sobre el que fos, em deia “si creus que ho pots fer millor, fes-ho a la teva manera. No val queixar-se i ja està. Sempre es pot fer alguna cosa. Mira de trobar quina, mira d’actuar!”

 

4.- Sigues compassiva. Moltes persones no han tingut la teva sort. No tenen el que tu has tingut, ni els teus recursos, ni la teva família, ni el teu suport, ni la teva capacitat per afrontar les coses...

 

Si vols jutjar a algú, has d’estar segura d’haver entès el seu context. Una de les anècdotes que sempre conto és la de la vegada que es va donar de baixa d’una revista religiosa per una portada incendiària en contra de l’avortament i una editorial posant l’èmfasi en el pecat comés per les dones. “Què saben de la pobra gent que es troba en segons quines situacions? Com poden carregar contra les persones? Això és una qüestió de consciència i, encara que jo no ho faria, he de respectar que cada persona pugui prendre la seva decisió” .

Evidentment, quan van demanar-li perquè és donava de baixa, els ho va explicar talment.

 

5.- Dóna gràcies per tot el que tens. Al final, tenir una família estructurada, que pot ajudar-te en cas de dificultat, és un do que no tothom té. Tingues-ho sempre en compte.

Els meus fills i els seus cosins saben que aquesta és una de les coses que més ha remarcat la seva padrina. “Heu tingut molta sort, les diu, amb els pares que heu tingut, amb les coses de les que podeu fruir, i els recursos i les ajudes que vos han donat”. Una de les seves frases quan a algú li anaven mal dades era “No tothom té la mateixa sort”.

La vida és injusta. Dóna gràcies pel que tens. Ajuda quan ho puguis fer.

 

6.- No donis massa voltes a les desgràcies. Mira de fer el que puguis i recorda que mai estàs sol, sempre hi ha algú al teu costat. No el facis sofrir.

La meva mare va viure situacions extremes: un marit tuberculós a punt de morir dues vegades, al mateix temps que ella emmalaltia d’una pleuritis que la debilitava terriblement. El meu germà Joan, va haver d’anar a viure amb la padrina de Petra i “va aprendre a caminar allà”...

Però, curiosament, això no la definia. El que sí ho feia era el que tenia: un home que l’estimava, moltes coses que li agradaven, una família relativament normal, una feina que l’estimulava, la satisfacció de sentir-se útil a la comunitat, el fet de sentir que mai acabava d’aprendre...

 

7.- Si et fa mal alguna cosa, mira de distreure’t. Tot el temps que no hi penses, vius sense patir.

Mentre siguis capaç d’actuar, de centrar la teva atenció en coses que pots fer, el dolor no t’engolirà. És igual el que estigui passant o les limitacions que t’hagi donat la vida, mira de mantenir-te activa i veuràs que les teves vivències es construeixen pel que experimentes i no per les circumstàncies. Ets l’arquitecte de la teva vida i de les teves emocions.

 

8.- Cerca sempre què pots aprendre de la gent que en sap, de la gent que ha superat les seves limitacions. Meravella’t de la capacitat de superació de les persones.

Aquesta és una de les coses que faig contínuament i que em recorden molt a la meva mare. Quan veig alguna cosa que em crida l’atenció d’algú, per exemple, la seva manera de crear bon ambient, m’hi fixo molt i em pregunto “Cóm ho fa? Què en puc aprendre d’això?”.

El fet de sentir que sempre podem aprendre coses de la gent que ho fa bé és engrescador. Mai s’acaba. És un camí que només es pot interrompre perquè deixem de donar passes endavant.

 

9.- Les famílies i les relacions són coses fràgils. Aprèn dels que en saben. Recorda la padrina Bàrbara i com ho feia per ser una bona sogra.

“Hi ha gent amb molta vista, com la padrina Bàrbara, que sabia com guanyar-me i fer-me sentir bé”. No has de ser invasiva. Vés en compte amb els consells que no et demanin. Sigues molt respectuosa amb la gent que es va sumant a la teva vida. Pensa que cada persona ve de llocs diferents i que hi ha una adaptació que tu has de fer per tal que sigui més fàcil. Mira les coses bones que pot aportar cada persona que coneixes.

 

10.- La vida passa ràpid. Recorda el que deia la padrina Paula “Aviat seuràs en aquesta cadira”.

Una de les frases que em va cridar l’atenció quan va haver complit els setanta era “Un dia t’aixeques i tens 70 anys. I el teu cap no t’ho diu! Però el teu cos ja no pot fer el que feia...”. El temps passa volant. Els papers que ens dona la vida van canviant: som fills, parella, pares, padrins... Tot passa seguint un curs de fluïdesa insidiosa, sense adonar-nos-en...

Aprofita el temps! Sigues conscient del privilegi de viure! Prepara’t per tornar vell. I sigues compassiu amb les persones que tornen grans...

 

Molts d'anys, mumareta!

Una abraçada virtual