Empatia i compassió

“Viure en ambients positius és un element de salut física i emocional. Les relacions positives i compassives estan relacionades amb una millora en la longevitat, en una millor reacció davant l’estrès, un sistema immunològic més fort, nivells d’inflamació reduïts i menys casos d’ansietat i de depressió.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/06/una-cultura-de-compassio-es-una-cultura_11.html

 

“Sigues realista. Surt de l’armari. Fes el bé. Practica la bondat i la compassió. Accepta la teva naturalesa i regala confiança. Al principi, passaràs per ingenu, però generaràs un cicle virtuós que pot ser l’inici del nou sentit comú.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/01/10-coses-tenir-en-compte-sobre-el-fet.html

 

“Si no “transformem les nostres penes i els nostres anhels, podríem acabar per fer que altres paguessin per ells, a través del maltractament, la dominació o l’abandonament; però si som conscients que tots els ser humans coneixen -o coneixeran abans o després- la pèrdua i el sofriment- podrem connectar-nos uns amb els altres”” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/05/aquesta-sensacio-agredolca.html

 

“El teu aspecte i la teva infància, amb els seus privilegis o la falta d’ells, són el resultat de l’atzar. Si has tingut sort, hauries d’assumir la responsabilitat de cultivar l’empatia cap als que no n’han tinguda, cap als que han hagut de suportar coses que tu t’has pogut estalviar. Això exigeix educar-nos en l’empatia radical, la capacitat d’entendre l’experiència de l’altra persona des de la seva perspectiva. El preu de tenir certs privilegis és actuar quan percebem que una altra persona està rebent un tractament injust.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/09/la-necessitat-de-practicar-lempatia.html

 

 

 

 

 

 

 

 

“La compassió és la pràctica diària de reconèixer i acceptar la nostra humanitat compartida, de manera que ens podem tractar a nosaltres mateixos i als altres amb amabilitat afectuosa i actuar davant el sofriment (...) No només es tracta de sentir, [la compassió] és actuar”. Així és com parla Brené Brown en el seu llibre “Atlas of the Heart” de la compassió.

Podem alimentar la compassió cultivant la comprensió i l’acceptació de que “tots estem fets de força i de patiment -ningú és immune al dolor o al sofriment. La compassió no és una pràctica que “et faci ser millor que” o “et pugui arreglar” -és una pràctica basada en la bellesa i el dolor de la humanitat compartida”.

La compassió, ens deia David DeSteno, ens protegeix de l’estrès gràcies a que activa el nervi vago (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/enaquest-llibre-he-ofert-dos-arguments.html): el cos es relaxa, baixa el ritme cardíac, es destensen els músculs abdominals i també la laringe. Per altra banda, la compassió millora l’autocontrol i facilita la connexió social.   Fomentar la compassió, la gratitud i l’orgull de fer el que s’ha de fer, no només fa més fàcil les relacions amb els altres i, per tant, l’èxit social, sinó que fa que siguem més fidels als nostres objectius vitals, més persistents, menys impulsius. Això vol dir, bàsicament, que ens converteix en més resilients (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html).

“L’empatia és l’eina més poderosa de la compassió, és una habilitat emocional que ens permet entendre el que experimentarà algú i fer-li arribar la nostra comprensió”, explica Brené Brown. La majoria d’investigadors estan d’acord en que hi ha al menys dos elements en l’empatia: l’empatia cognitiva, anomenada a vegades “presa de perspectiva” o “mentalització”, que és l’habilitat de reconèixer i entendre les emocions d’una altra persona; i, el segon element, l’empatia afectiva, sovint anomenada “compartir l’experiència” (o contagi emocional, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/les-dues-cares-de-lempatia.html), que suposa la sincronització de les pròpies emocions amb l’experiència de l’altra persona.

“Crec que per tal d’aconseguir una connexió significativa amb algú es requereix una combinació de compassió i d’empatia cognitiva”, diu Brown. En les seves paraules: “En el moment en què jo intent posar-me al teu lloc en ves d’intentar entendre la situació des de la teva perspectiva, la nostra connexió empàtica es complica. Quedo engolida e el vòrtex de les meves pròpies dificultats emocionals o degut a que la teva experiència no és igual a la meva, dubto del que m’estàs contant”.

Brené Brown proposa cinc passes o atributs per fer possible l’empatia, els quatre primers a partir de la investigació de Theresa Wiseman i l’últim del treball de Kristin Neff:

- Prendre perspectiva (empatia cognitiva):

“Què significa això per a tu? Què significa per a tu aquesta experiència?”

- Anar en compte d’emetre judicis:

“Digues el que hagis de dir, jo escoltaré de manera activa” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/aprendre-escoltar-be.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html). Registra i clarifica el que estàs escoltant. Demana preguntes.

- Reconèixer l’emoció:

“Amb què puc connectar del meu interior per tal que m’ajudi a identificar i empatitzar amb el que la persona pot estar sentint?” Demana preguntes.

- Comunicar la nostra comprensió de l’emoció:

A vegades és tracta d’un procés laboriós i detallat del que hem entès; altres és una cosa com “Merda, això és dur, ho entenc”.

- Practicar Mindfulness:

acceptar l’emoció, no intentar suprimir-la perquè resulta incòmoda.

 

Només podem respondre amb empatia si estem disposats a estar presents durant el dolor d’una altra persona. La simpatia és una altra cosa. “En lloc del potent “jo també” de l’empatia, [la simpatia] comunica “jo no” i llavors afegeix “però me sap molt greu per tu””.

 

Brown també identifica els errors empàtics més freqüents:

1.     Simpatia en lloc d’empatia:

“Oh, em sap greu, pobreta!”, en lloc de “Ho entenc, estic aquí, amb tu”

2.     Jutjar en lloc d’escoltar:

“Hauries d’estar avergonyida pel que ha passat”

3.     Mostrar decepció:

“Ai, quina decepció!” (eres un dels pilars que donava sentit a la seva vida)

4.     Descarregar el malestar amb la culpabilització:

“Això és terrible! Qui té la culpa? Tu mateixa? En què estaves pensant? Com vas permetre que això passés?” (Passa molt quan una criatura conta una història que genera vergonya)

5.     Minimitzar/Evitar:

“Deixa-ho anar. Estàs exagerant! No pot ser així de terrible! Ets forta. No passa res. Pensa que tothom t’estima” (La persona no reconeix el teu dolor ni les teves ferides)

6.     Comparar/Competir:

“Ai, si sabessis el que he passat jo... Això no és res... Mira que me va passar a mi!”

7.     Tenir por de molestar al poder:

“No molestis a la gent; si dius això la faràs sentir incòmode...” En lloc de “Ha d’haver sigut difícil. Ets molt valenta.”

8.     Donar consells/Passar a solucionar el problema:

“No te preocupis, jo ho arreglaré. Has de fer tal i tal cosa” En lloc d’escoltar i acompanyar en l’emoció que ha generat la situació.

 

Vols treballar l’empatia?

Fes-te una pregunta:

Quins d’aquests errors tens més tendència a cometre? Amb qui?

 

Bona pràctica!