Parla, demana, escolta, dona les gràcies...

“Les coses que diem poden transformar-se en els pensaments i en els records que ressonen en la ment d’altres persones”

“”El dolent és més fort que el bo” és un dels efectes més fiables trobats en els estudis de Psicologia Social” Romp la inèrcia d’això: surt i demana alguna cosa a algú, fes un compliment, dona les gràcies.

“La comunicació és un esforç cooperatiu” [diu Paul Grice]

“És escoltant com guanyem perspectiva”

Vanessa Bohns, “Tienes más influencia de la que crees”

 

 

 

 

 

 

 

 

“Tens més influència de la que creus, tan si intentes exercir-la de forma activa sobre els demés com si no”. Aquesta és la tesi que demostra amb les seves investigacions Vanessa Bohns en el seu llibre “Tienes más influencia de la que crees”. Això, en una espècie ultra social com la nostra és una bona notícia. Però també suposa una responsabilitat afegida: el que fem, importa, perquè impacta als altres.

 

1.- La teva presència importa.

Les persones estem programades per fixar-nos en les altres persones. Però, alerta, la gent no mira el que tu creus que crida l’atenció de tu (allò que consideres horrible de tu, allò que t’avergonyeix), però sí es fixa en tu. De fet, si comparteixes alguna activitat o cosa agradable amb una altra persona, el plaer es fa més intens per a totes dues (imaginar el plaer de l’altra persona, ens fa sentir-ne més a nosaltres).

 

2.- Ens adaptem als altres de forma inconscient.

En general, parlem de manera que als altres les resulti més agradable, adaptant-nos als nostres oients, en el que es coneix com a “sintonització social”. A més, a mesura que diem determinades coses, les creiem més (“dir-ho és creure-ho”). Una de les coses que podem fer quan hi ha un desacord és fer parlar a l’altra persona i ens adonarem que podem anar acostant posicions.

 

3.- Ens adaptem a les maneres de fer dels altres.

Fem el que veiem fer als altres. L’anomenat “contagi conductual” té dos efectes: directe (les conseqüències dels teus actes) i indirecte (els altres es fixen en el que has fet i comencem a pensar en que ells també ho podríem fer així).

 

4.- La majoria ens sentim “poc hàbils socialment”.

Pensem que som menys sociables que la mitjana, cosa que és falsa. Estem més connectats socialment del que ens pensem. De fet, caiem millor als altres del que pensem.

 

5.- Mostrar-se vulnerable és una bona aposta.

 Com més tímid ets, millor caus a la gent si ho comparem amb el que penses que passa. De fet, ens preocupem massa per com diem les coses. Al final, la gent es queda amb el que volíem dir, no en com ho hem dit.

 

6.- Si vols que algú t’escolti de veres, no cridis, no renyis., no siguis massa assertiu; intenta sempre dir el que vas a dir amb tacte.

Els missatges directes i assertius només funcionen quan l’altra persona les ha demanat.

 

7.- Dir que “no” és difícil.  

Ens costa demanar coses perquè pensem que ens diran que “no” i “no volem molestar”. Les persones tenim tendència a dir que “sí” quan ens demanen algun favor i ho fem per diversos motius: per no sentir-nos culpables o incòmodes, perquè volem sentir-nos bones persones (o semblar-ho), perquè ens sap greu que els altres ho passin malament o perquè som molt empàtics i tenim el desig de fer una cosa bona. No diem més que sí si ens donen diners.

 

8.- Tenim tendència a fer el que ens demanen els altres.

I a deixar passar coses per “no fer sentir malament” o no generar una situació incòmode, com quan ens fan preguntes impertinents o fan comentaris desagradables. La vergonya és molt important a la nostra vida i patim, en general, l’anomenada “il·lusió del coratge”: pensem que direm coses si ens molesten, però després fem el mateix que la majoria, deixem passar el tema per no “posar-nos en evidència”.

 

9.- Els actes que fem canvien les nostres creences, independentment de perquè les hem fet.

Pensem que fem perquè creiem el que creiem, però la veritat és que creiem el que creiem perquè fem el que fem. El cervell és una màquina d’adaptació. Anem canviant el que creiem en funció del que vivim.

 

10.- El poder ens fa menys empàtics.

La gent que té poder, en general, subestima el bé i el mal que poden fer els seus actes i les seves paraules: (a) quan tenim poder ens esforcem menys en entendre el punt de vista dels altres  i (b) tenir poder ens fa immunes a les pressions de qualsevol mena. Per tal d’usar el poder per fer el bé, i recuperar l’empatia, hem de veure’l com una responsabilitat. En determinades situacions socials, com per exemple quan flirtegem amb algú, hauríem de tenir en compte qui té el poder. Els estudis mostren que molts homes, quan tenen poder, fan proposicions no desitjades per l’altra persona i tenen problemes per adonar-se’n del malestar que això genera.

 

Bona reflexió!

 

PS. Si vols millorar la consciència relacional (i viure millor) pots fer els tres exercicis que proposa Vanessa Bohm en el seu llibre:

·        Mira les coses des de la distància. Practica l’exercici de descriure la situació en la que estàs en tercera persona.

·        Demana a la gent amb la que et relaciones què pensa, què sent, què vol. Només escoltant guanyem perspectiva.

·        Surt i demana alguna cosa a algú. Fes un compliment. Dona les gràcies.