Passa al contingut principal

Mou-te!!!


“L’exercici físic pot ser que no sigui un elixir, però gràcies a que estimula el creixement, el manteniment i la reparació [dels teixits] pot reduir aquests problemes [malalties cròniques i discapacitats com la malaltia cardíaca, la hipertensió, molts de càncers, l’osteoporosi, l’osteoartritis i l’Alzheimer]. En aquest sentit, l’exercici és medicinal. I al contrari que altres medicines, l’exercici és gratis, no té efectes secundaris i a vegades és divertit. Així que, per tal d’estar saludables, molts de nosaltres fem exercici” David Lieberman,“Exercised”

 

“Mou-te. De la manera que vulguis, el temps que vulguis i de la manera que et faci feliç. Mou qualsevol de les parts del teu cos que es puguin moure, amb gratitud. Mou-te tu sola i en grup. Mou-te a casa. Mou-te a fora. Mou-te amb música o en silenci. Marca’t metes que et resultin significatives. Dona petites passes per assolir grans objectius. Cerca noves experiències i explora noves identitats. Presta atenció a com les activitats et fan sentir i a com et van canviant. Escolta el teu cos. Dona’t permís per fer el que et fa sentir bé”

 Kelly McGonigal “The Joy Of Movement”

 

McGonigal indica que els adults sedentaris que comencen a fer exercici intens mostren un augment progressiu en el plaer experimentat, amb un pic sobre les sis setmanes. Es tractaria de fer unes quatre sessions per setmana durant un mínim de sis setmanes. A partir d’aquest moment, el plaer estaria garantit.”

 https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/quatre-sessions-per-setmana-durant-sis.html

 

[defenso] la imperiosa necessitat de que comencem a caminar una altra vegada. El nostre cervell i el nostre cos hi sortiran guanyant; el nostre estat d’ànim, la nostra lucidesa mental, la nostra creativitat i la nostra connexió amb el món social, urbà i natural...tot millorarà

Shane O’Mara, “Elogio del caminar”

 

"Si volem canviar fent gairebé el mateix de sempre (anant als mateixos llocs, amb la mateixa gent), no funcionarà. Hem d’aprendre a posar-nos fàcil el que volem fer i posar-nos difícil el que volem deixar de fer. Això suposa canviar els contextos" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-nostra.html

 

 

 

 


 

 

 

“D’acord amb una enquesta del 2018 feta pel govern americà, tota la població sap que l’exercici promou la salut i pensa que haurien de fer-ne, però un 50 per cent d’adults i un 73 per cent d’adolescents informen de que no compleixen els mínims nivells d’activitat física i un 70 per cent dels adults informen de que mai fan exercici en el seu temps lliure.” Això pot entendre’s si recordem, explica Daniel Lieberman a “Exercised”, que els nostres cossos evolucionaren per funcionar de manera òptima mantenint-se actius, però les nostres ments ho varen fer per no moure’ns innecessàriament.

L’exercici físic ara es considera una activitat opcional i sovint desagradable. Encara que tothom tingui clar que n’hauria de fer, donada la nostra insuficient activitat física en el món laboral, la majoria de gent no troba “la motivació o el temps” per fer-ne. I cap dels programes fets fins ara no ha funcionat.

“Jo sé que hauria de fer exercici per augmentar la probabilitat d’estar més saludable, més feliç i viure més temps amb menys problemes de salut, però hi ha moltes i legítimes raons per les què no necessito fer-ne. Puc passar els meus dies sense haver d’elevar les meves pulsacions o haver de suar”

La solució seria fer l’exercici més necessari i més divertit. Com explica Kelly McGonigal a “The Joy Of Movement”, hauríem de trobar un exercici que ens agradés mínimament, compartir-lo en grup i garantir fer-ho de manera progressiva, practicant durant unes sis setmanes, moment en el qual els estudis mostren que adults prèviament sedentaris mostren un pic de plaer.

Només en les persones físicament actives, fer exercici proporciona aquest pic de plaer gràcies a la secreció de quatre drogues endògenes: dopamina, serotonina, endorfines i endocannabinoides. El problema és que no ens motiven a moure’ns fins que portem temps fent exercici i, en el cas de persones en baixa forma i obesos, el plaer pot tardar mesos en aparèixer.

Lieberman ens recomana:

“Sigues social: fes exercici amb amics, en grup o amb un bon entrenador. Distreu-te: escolta música, un podcast o audiollibres o mira una pel·lícula. Fes exercici a l’aire lliure en llocs bonics. Balla o practica esports i jocs. La varietat és més divertida, per això prova i mescla pràctiques. Proposa’t metes realistes pel que fa al temps, no al rendiment, de manera que no et decepcions. Premia’t a tu mateix per fer exercici.

[Usa “nudges” com] prepara la roba esportiva la nit abans de forma que sigui el primer que et poses al matí (de manera alternativa, dorm amb ella). Programa l’exercici de forma que es doni per defecte. Usa un amic o una aplicació per recordar-te que has de fer exercici. Usa les escales en lloc de l’ascensor o de les escales mecàniques.”

El més important motivador sempre és el social, com fer exercici en grup o comprometre’s en públic a fer determinades coses (arribant a usar aplicacions en les que si no compleixes has de donar diners a associacions amb les que no comparteixes cap objectiu o són contràries a la teva ideologia).

En el cas dels joves i dels nins, tenir en compte tot això encara és més important. L’Organització Mundial de la Salut alerta de que el 81 per cent dels nins no fan una hora d’exercici diari. Això pot resultar ser dramàtic. Com explica Lieberman, “al menys una hora cada dia d’exercici moderat o vigorós redueix en els nins el risc d’obesitat i les ajuda a tenir uns músculs, ossos, cor, vasos sanguinis, sistema digestiu i cervell més saludables. Els nins que fan més activitat física aprenen més i són més intel·ligents, feliços i menys propensos a la depressió i a altres trastorns de l’estat d’ànim”

Només un de cada quatre estudiants universitaris compleixen els mínims d’activitat física, a pesar de que els problemes de salut mental s’estiguin disparant amb problemes com la depressió i l’ansietat.

Per altra banda, els efectes de l’exercici sobre la salut i sobre la longevitat no fan més que fer-se més evidents a mesura que envellim. Quan estàs en la cinquantena, fer exercici millora la teva supervivència en més d’un 20 per cent. A la setantena, en més d’un 50 per cent. Fins i tot si comences en el mateix moment.

Mai és massa tard per començar.

Bona pràctica!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d