L'art d'escoltar (II)

“Saber escoltar és aclarir què passa en la ment d’una altra persona i demostrar que ens importa prou com per desitjar saber-ho”

“La lliçó més valuosa que he après com a periodista és que tot el món és interessant si fas les preguntes adequades. Si algú sembla insípid o sense interès, la culpa és teva”

“La gent és fascinant perquè és imprevisible. L’única certesa que s’obté de no escoltar-la és la d’avorrir-se i acabar sent un avorrit pel fet de no aprendre res nou”

“Sap escoltar perquè vol entendre i connectar i créixer”

“Només podem tenir tanta intimitat amb un altre com la que tenim amb nosaltres mateixos”

Kate Murphy,“No me estàs escuchando”

“Un matrimoni molt ben avingut és una llarga conversa que sempre pareix massa curta” André Maurois

“El veritable secret del que he après és que, quan escolto, el tema no som jo” Naomi Henderson

“Si entenguessis tot el que dic, series jo” Miles Davis

 

 

 

 

 

“Escoltar de veres és permetre que el relat d’una altra persona ens commogui d’una manera física, química, emocional i intel·lectual”. Així de radical sembla l’escolta activa que ens proposa Kate Murphy al llibre “No me estàs escuchando”. Escoltar de veres té a veure amb la nostra capacitat per ajudar a l’altra persona a expressar les seves idees amb claredat.

Escoltar de veres exigeix deixar l’ego de banda, les presses, la necessitat de demostrar que tenim la raó... La majoria de persones admeten que no se les dona bé escoltar, que estan massa ocupats o que no les interessa fer-ho. En la majoria de casos també confessen que només tenen una o dues persones que les escolten amb atenció.

Escoltar és una habilitat que s’ha de practicar per tal d’aconseguir millorar-la. No es tracta de seguir un formulari d’escolta. És més una qüestió de mentalitat. Has de estar disposat a assumir el risc de no saber el que et diran. Escoltar suposa centrar la teva atenció i alinear la resta de sentits per tal de processar la informació que t’envia l’altra persona. Escoltar bé és arribar a entendre el que vol comunicar l’altra.

L’escolta a la que tots aspirem per part dels altres s’assembla a la “ressonància” de la que parla Barbara Fredrickson en la seva obra (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/amor-cos-cervell-i-oxitocina.html ). L’escolta és el resultat d’engegar la vinculació amb una altra persona (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html ). I els vincles segurs són el resultat de l’escolta activa dels cuidadors, cosa que permet que la persona pugui formar relacions funcionals, significatives i que generen una sensació de suport mutu. Els vincles insegurs, ens recorda Murphy, es poden canviar si aprenem a escoltar i a respondre emocionalment als altres.

Una bona conversa és el resultat de mostrar curiositat i de ser receptius davant la manera de veure el món de cada una de les persones que comparteixen el moment present. A vegades, però, la por a la incertesa i a la inseguretat social que tenim els humans en general ens dificulten abandonar la nostra zona de confort i obrir-nos a la nova visió de l’altra persona. O, simplement, donem per fet que ja sabem el que ens poden dir els altres.

L’expressió “Ja sé que dirà” és una de les frases que es sent dir més en les relacions que no funcionen. La sensació de familiaritat que tenim amb la gent de més a prop fa que, a vegades, deixem de banda la curiositat i donem per fet que ja coneixem prou a l’altra persona i que no ens fa falta escoltar. Hem de recordar que les persones mirem el món des de finestres diferents. Aquest és un dels elements essencials perquè realment existeixi una connexió significativa. Això i el fet de recordar que els bons oients demanen aclariments i no donen les coses per sabudes.

De fet, el que contem i amb quin detall ho contem depèn de com percebem a qui ens escolta, d’on es troben en els cercles d’intimitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html ), de si desperten certs estereotips inconscients (com quan els homes no escolten a les dones en reunions de negocis, tal i com explica el psicòleg Adam Grant),... Escoltar bé, per altra banda, és la resposta a la pregunta “Per què aquesta persona me conta això?”. Comprendre la intenció i el sentit profund de les paraules suposa relacionar-nos de manera efectiva amb la persona.

Murphy ens recorda que quan algú ens conta una cosa el que fa, en el fons, és un intent de connexió. En les seves paraules, és com si ens llancés una pilota, de manera que no escoltar o fer-lo a mitges és com si deixéssim els braços aferrats al cos o desviar la mirada i que la pilota segueixi sola. Per assegurar-nos que no ho estem fent així, val la pena preguntar-nos “Què acabo de descobrir d’aquesta persona? Quin camí l’ha conduïda a aquesta posició? Què puc aprendre d’això? Què la preocupava avui? Quines sensacions li ha inspirat la nostra conversa?”.

Saber escoltar suposa acceptar el camí de l’anomenada “complexitat cognitiva”, és a dir, estar disposat a atendre a diferents visions, no donar per suposat que ja sabem la veritat de tot. Aquesta complexitat permet a les persones retenir, recobrar, organitzar i generar informació diferent, cosa que es relaciona amb la compassió i l’autocompassió. I també amb la inventiva.

Escoltar és com practicar un esport o tocar un instrument musical perquè es pot millorar amb la pràctica però mai s’aconsegueix un domini total. Hem de recordar que cada vegada que compartim una conversa amb algú, la manera com escoltem pot fer dues coses: 1) ajudar o dificultar la comprensió del que diu, i 2) enfortir o debilitar la relació.

Bona reflexió!