L'art d'escoltar (III)

“Les històries que anem reunint durant la nostra vida ens defineixen i apuntalen la nostra realitat. Els familiars, amics i companys de feina comparteixen històries que els uneixen. Els rivals i enemics tenen relats que els separen. Al nostre voltant hi trobem llegendes i anècdotes, mites i crues veritats, minimitzacions i exageracions. Escoltar ens ajuda a separar els fets de la ficció i a aprofundir la nostra comprensió de les situacions i personalitats complexes amb les que ens topem a la vida.”

Kate Murphy, “No me estàs escuchando”

 

 

 

 

 

 

“Curiosament, ara que m’ha deixat la meva parella, estic millor. No, no vull dir que no m’hagi sentit molt trista, traïda, sola, enganada, fins i tot humiliada, però ara em trobo fent coses que mai havia pensat que jo n’era capaç”. Això me contava una joveneta l’altra dia a la consulta. Tota perplexa, sense trobar-hi massa explicació. Ella no volia que la relació que tenia acabés. Tot el contrari; pensava que era feliç, que estaven bé i que duraria per sempre. Tanmateix, ara també tornava a tenir aquesta sensació de benestar, només que es sentia més competent, més valenta.

La vida és estranya. Això que diu que et tanca una porta i te n’obre unes altres, resulta que és cert. I també, tal i com vam dir amb aquesta joveneta, a vegades, instal·lades en la nostra zona de confort, no ens n’adonem de com ens afecten les relacions i les converses amb els altres. Ella, pel que vivia amb la seva parella, estava convençuda de ser una persona poruga, limitada, sense massa iniciativa. Tot això, malgrat tenir una vida pròpia, amb les seves amigues, la seva família, les seves activitats. Veure’s sola, parlant amb altra gent, afrontant la pèrdua de la relació i tenint la sensació que l’anava superant, va canviar-ho tot.

Una de les coses que vam comentar durant la sessió, va ser la dificultat de la seva ex parella per parlar de sentiments, per comunicar-se. Això l’havia portada a no tenir determinades converses, a donar per suposat que anaven en la mateixa direcció, a pensar que la relació era profunda i segura. En el moment que, sense avisar, ell va donar per acabada la relació de forma unilateral, ella no va entendre que era el que havia passat. Fins que va caure en el fet que ell no parlava mai del que estava pensant o sentint, del que volia o desitjava. I, de retruc, tampoc escoltava massa quan ella ho feia. En definitiva, ell no escoltava, ni generava converses profundes.

Escoltar és com practicar un esport o tocar un instrument musical, dèiem a l’entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html ). Tal i com explica Kate Murphy a “No me estàs escuchando”, hem de recordar que cada vegada que compartim una conversa amb algú, la manera com escoltem tindrà dos resultats:

1) ajudarà o dificultarà en la comprensió del que ens vol comunicar l’altra persona, i

2) enfortirà o debilitarà la relació, per la via d’alimentar o atrofiar la comunicació profunda, que és la font del respecte i de la intimitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html ).

Com saber que està passant en les converses d’una relació? Com ens podem donar compte que no estem escoltant bé? Quan hem de decidir deixar d’escoltar a algú que ens fa sentir pitjor?

Una de les fonts principals dels problemes a l’hora d’escoltar prové de la incomoditat de les persones davant les emocions dels demés, sobretot quan aquestes són negatives (tristesa, ràbia, angoixa, preocupació...). Com assenyalen Kelsey Crowe i Emily McDowell, en moltes ocasions aquestes persones en lloc d’escoltar responen de la següent manera:

 

·        “Sé com et sents”

·        “Ah, això t’ha passat perquè....”

·        “El que hauries de fer és...”

·        “Oh, això no és res!”

·        “Bé, sempre hi ha coses pitjors... Te’n recordes d’aquella vegada que...?”

·        “Bé, però tu ets forta; ho superaràs...”

 

Per bones que siguin les intencions que hi ha al darrera d’aquestes frases, el que creen és resistència i fan que la gent es senti ofesa pels consells o les afirmacions, encara que les donem amb tota l’amabilitat del món.

En canvi, fer preguntes “obertes”, en pla “Com ho duus?”, “Com has arribat a pensar això?”, “Com et sents?”, “Què passaria si fas el que vols fer?”, “Què t’agradaria que passés?”, fa que la persona pensi que realment ens interessa el què pensa i el què sent i que en la nostra relació hi ha lloc perquè ella pugui mostrar el què sent i el què vol.

Una de les maneres d’aprendre a escoltar realment el que passa en la vida de les persones que estimem és fer preguntes del tipus “Què has après avui?”, “Què t’ha sorprès?”, “Què ha sigut el millor i el pitjor del teu dia?”. O jugar a les preguntes que generen intimitat creades per Arthur Aron (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/proximitat-emocional-i-enamorament.html ).

Un altre dels jocs que proposa Murphy servei per descobrir quan hem de deixar d’escoltar algú o, si ho apliquem a l’inrevés, per què hi ha persones que no ens escolten. En aquest cas les preguntes serien:

·        “Ens sentim jutjats per aquesta persona?”

·        “Ens conta el mateix una vegada i una altra?”

·        “Exagera? Magnifica les coses? Dona massa detalls?”

·        “Parla tot el temps d’ella o de la gran persona que resulta ser?”

·        “Confon els fets?”

·        “És massa negativa? Catastrofitza?”

·        “És embafosa? Superficial? Insultant?”

·        “Qüestiona sempre el que diem? Està sempre en desacord?”

·        “Sentim enveja d’ella?”

·        “Usa paraules, termes o referències que no coneixem?”

·        “Té una veu molesta? Parla massa fort? Parla massa fluix?”

·        “No ens interessa res de la seva vida social o professional?”

·        “Ens fa por la intimitat que puguem arribar a sentir?”

 

Bona reflexió!