L’art d’escoltar (I)

 

“Les paraules estan plenes d’ecos, records, associacions. Porten segles donar voltes per tot, en boca de la gent, en les seves cases, en el carrer, en el camp” Virginia Wolf

 

“Cada persona atrapa el missatge i el modela amb les seves percepcions per després tornar a passar-lo. Factors com l’educació, la raça, el gènere, l’edat, la relació amb l’altra persona, el caràcter, les connotacions verbals i les distraccions influeixen en la manera de modelar el fang [el significat de la conversa]” Kate Murphy “No me estàs escuchando”

 

“Negociar és un procés ardu que requereix molta paciència, una tasca inadequada per aquells que busquen l’atenció i el mèrit immediats. La majoria de polítics busquen les dues coses desesperadament (...) L’atenció i el mèrit eren les recompenses menys importants per a Angela Merkel” Kati Marton “La Cancellera”

 

“Una vegada engegada, la curiositat humana és difícil d’aturar (...) La nostra curiositat es dispara quan creiem que encertarem una resposta o un resultat, però no ho sabem del cert. Per tant, com més sabem, més s’obre el ventall de possibilitats que poden despertar la nostra curiositat” Caspar Henderson “El mapa de las maravillas”

 

 

 

 

 

 

 

Escoltar et dona l’oportunitat de connectar amb els altres. Tanmateix, és una cosa molt difícil de fer. La majoria de vegades, encara que ens esforcem en fer-ho, no ho aconseguim. Les distraccions, els nostres propis pensaments, la necessitat de demostrar que tenim raó, la preparació de la resposta que volem donar, etc...; tot això són obstacles que no ens deixen estar atents a les paraules dels altres. I acabem per no entendre’ns.

Em fascina la capacitat d’algunes persones per escoltar. Em fascina la investigació sobre el tema. Em fascina el moment en què algú entén, per primera vegada, el que volia expressar una altra persona. Em fascina que la gent es passi la vida amb amics o familiars i que no puguin comprendre el que volen dir realment...

Els humans venim d’una història evolutiva que ens va permetre sobreviure gràcies a la nostra capacitat per comunicar-nos i generar dinàmiques de grup creatives davant els problemes. Encara avui, els estudis assenyalen que els grups més productius són aquells en els què els seus membres s’escolten millor i en els què tots parlen en igualtat de condicions en els torns que es donen en les seves conversacions. L’intercanvi d’informació i idees sempre es dona millor en el que els psicòlegs anomenen un ambient amb “seguretat psicològica”, com ens explica la periodista Kate Murphy en el seu llibre “No me estàs escuchando”.

Llegeixo en la biografia d’Angela Merkel, “La cancellera” de Kati Marton, que una de les claus de la seva capacitat per trobar solucions als conflictes europeus i mundials durant els seus 16 anys com a cancellera era la seva capacitat d’escolta. Per això, Merkel es documentava sobre el tema en profunditat, estudiava la persona amb la que havia de negociar a fons i després escoltava sense cansar-se, sense interrompre, fins que arribava el moment de tornar als fets i arribar a acords de partida, per petits que fossin. “No em puc permetre estar enfadada (...) Estic concentrada com un equilibrista, només penso en el pas següent”. Entendre a l’altra persona era l’única forma que ella veia de sortir dels problemes amb la sensació que tothom hi havia guanyat alguna cosa.

Escoltar és el que fa, també, la protagonista de “Prestigio”, una obra de Rachel Cusk. El viatge de Faye, una escriptora britànica, és l’excusa per treure de les seves converses amb les persones que va trobant reflexions sobre la família, l’amor, les relacions, la feina, la política, la justícia... Faye escolta amb atenció a cada un dels personatges que l’acompanyen i, sobre el paper, no sonen com un diàleg, sinó com una escolta profunda, una de les converses editades a l’estil de les que ens explica Kate Murphy en el seu llibre quan parla de la “sensibilitat conversacional”.

La “sensibilitat conversacional” és la capacitat de prestar atenció a les paraules que es diuen i també a com es diuen. El to i els matisos a l’hora de dir les coses informen de les diferències de poder i fan possible la detecció de les emocions autèntiques. A més, gràcies a la seva major complexitat cognitiva, les persones amb aquesta sensibilitat estan obertes i predisposades a entendre les experiències i les opinions dels altres.

Tanmateix, a mesura que reflexiono sobre totes aquestes experiències d’escolta, m’adono que saber escoltar ens posa en camí del que es consideren els components de la saviesa, tal i com ens ho conta Caspar Henderson a “El mapa de las maravillas”. La saviesa, ens diu, és difícil de definir, però un estudi intercultural en va identificar sis components:

un coneixement pragmàtic de la vida,

la regulació de les pròpies emocions,

un comportament prosocial,

conèixer els nostres punts dèbils i les nostres fortaleses,

la capacitat de prendre decisions i

l’acceptació de la incertesa.

 

Al final, aquests sis components fan possible la compassió i l’amor. Al final, aquests sis components ens recorden la saviesa estoica. En aquest context, la “seguretat psicològica” que permet l’expressió lliure i l’escolta activa és el que ens fa possible generar les solucions col·laboratives als problemes als què els humans hem anat sobrevivint des que som humans.

Bona reflexió!