dissabte, 11 de juny de 2016

Una cultura de compassió és una cultura d'èxit (II)



"Malgrat haver estat educats per creure en el mite de l'autocentrament, aquest últim realment dificulta el nostre èxit i el nostre benestar, mentre que estar centrats en els altres a través de la compassió produeix resultats extraordinaris. La investigació demostra que quan vivim la nostra vida (a casa o al treball) en un ambient autèntic i amable, automàticament desprenem confiança al nostre voltant. Inspirem als altres i els induim a superar-se i, com a conseqüència se senten més propers a nosaltres i més vinculats. A més de tenir més èxit, aconseguim millorar la nostra salut i el nostre benestar psicològic." Emma Seppälä "The Happiness Track"





La compassió suposa experimentar el dolor d’algú de forma empàtica i sentir el desig d’alleujar el seu patiment. D’aquesta manera, es tracta del que seria l’altra cara de la moneda de l’autocentrament, de l’actitud egoista davant el món. La compassió està gravada en els circuits del nostre cervell i en els d’altres animals socials.

La contrapartida a experimentar compassió seria patir la solitud o, pitjor, el rebuig dels altres. Aquest és un dels pitjors mals que es poden experimentar, fins al punt que ens afecta fisiològicament, incrementant els nivells d’inflamació del cos. Encara que no hi pensem massa, intuïtivament sabem que les connexions amb persones significatives són els elements més importants de la nostra vida. Quan els nostres cervells passen de la manera d’actuar egoista a la compassiva, la nostra freqüència cardíaca es desaccelera, el nostre to vagal (relacionat amb la capacitat de relaxar-se i de tornar a la normalitat quan ens estressem) es veu reforçat i alliberem hormones que són claus per a sentir la connexió, com l’oxitocina. En aquest estat, ens sentim en pau.

Un dels elements destacables del llibre “The Happiness Track” és el fet que lliga la compassió amb l’èxit. De fet, Emma Seppälä afirma que els estudis demostren que com més compassió es pot observar en una feina millor és la rendibilitat, la productivitat, la satisfacció del consumidor i la implicació dels empleats (algú ho pot explicar al nostre sector serveis???). Una cultura compassiva a la feina no només millora el benestar dels treballadors i la productivitat, sinó que també millora el benestar i la satisfacció del client.

Moltes vegades, en la cultura empresarial o esportiva, es considera que un lideratge compassiu no resultarà massa productiu, ja que pot fer que es consideri que la persona és tova o poc decidida. La veritat, però, és que actuar amb amabilitat i amb compassió millora l’estatus dins del grup. Els sentiments que deriven dels actes altruistes actuen com un element desestressant, augmentant la probabilitat de millorar l’amplitud de mires i la creativitat.

A més, el fet de mostrar amabilitat en una xarxa social fa més probable que els que en formen part passin també a ser més amables i positius. Viure en ambients positius és un element de salut física i emocional. Les relacions positives i compassives estan relacionades amb una millora en la longevitat, en una millor reacció davant l’estrès, un sistema immunològic més fort, nivells d’inflamació reduïts i menys casos d’ansietat i de depressió.

Com podem millorar els nostres nivells de compassió? Seppälä proposa tres pràctiques:

1.- Prestar una atenció total quan els altres parlen. Aprendre a mirar com expressen les emocions amb el cos, amb el rostre, amb la mirada. Mirar i escoltar atentament ens permetrà posar-nos completament en la seva pell, entendre pel que estan passant.

2.- Verbalitzar el punt de vista de l’altra persona. Es tracta d’intentar posar en paraules el que creiem que està sentint l’altra persona. Sintonitzem amb els sentiments de l’altra persona i intentem verbalitzar el que ens vol comunicar, en pla “sembla que el que et va dir l’altra persona et va fer sentir XXX”. En cas que ho haguem interpretat correctament, l’altra persona es sentirà compresa; si no ho hem fet, ens podrà corregir, donant-nos l’oportunitat d’entendre’ns millor.

3.- Seguir un programa estructurat per tal d’entrenar la compassió. En aquest cas, podíem provar amb cursos de meditació, per exemple d’amabilitat afectuosa.

En definitiva, la cultura de que per a tenir èxit s’ha de ser dur i egoista hauria de tenir els dies comptats si féssim cas de les dades que ens aporta la ciència.

Com practicarem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada