Les relacions i el poder (II)

"Degut a que trobar el nostre lloc en el grup és vital per la nostra supervivència, les experiències d'èxit i de fracàs social queden gravades en les nostre ments, els nostres cossos i els nostres esperits. Tots tenim un grapat de records de victòries o d'humiliacions que modulen la nostra autoimatge respecte als grups"

"...res proporciona més confiança que saber qui som i en quin lloc encaixem en la nostra tribu. Un grup òptim contindria un alfa natural, molts de betes naturals i alguns aspirants a alfas disposats a assumir el lideratge quan aquest estès disponible."

"En el cas dels alfes i dels betes naturals, els seus cervells, les seves ments i les seves relacions estan alineades i el resultat és la felicitat, l'èxit i la minimització dels conflictes. En el cas dels aspirants a alfes i dels pseudoalfes, els seus cervells, les seves ments i les seves relacions estan desalineats, donant lloc a conflictes psicològics i socials, generant una sèrie de conductes que destapen les seves lluites internes." Louis Cozolino "Why Therapy Works"

Com vèiem en l’entrada anterior, no podem obviar que formem part dels mamífers socials i, per tant, la vida en grup i com aquest s’organitza és un element central de la nostra vida emocional. En la nostra història personal anem formant part de diferents grups: el familiar, el del grup escolar, el del joc al pati, el dels amics fora de l’escola, el de les activitats extraescolars, el de la feina, etc. L’organització jeràrquica d’aquests grups en durà a passar per un procés en el que, a través d’una sèrie de proves, anirem definint la nostra posició com a alfes o com a betes.

El nostre estatus social serà el resultat de l’adaptació als ecosistemes pels quals anem passant. La nostra posició dependrà de les característiques dels grups dels que formem part, del nostre temperament i de les habilitats que hem anat adquirint. Louis Cozolino explica que, en la seva pràctica professional, ha anat veient com es podien diferenciar quatre grups diferents en funció del seu estatus en el col·lectiu. Els dos primers estan equilibrats, en el sentit que les seves capacitats i les seves funcions estan en harmonia: són els alfes i els betes naturals. Els altres dos, per altra banda, no es troben en la mateixa situació.

En aquest últim grup hi trobem, per una banda, els betes que aspiren a ser alfes (aspirants a alfes), encara que saben que tenen més característiques de seguidors que de líders, i, per l’altra, els betes que creuen que són alfes (pseudoalfes). La diferència entre aquest segon subgrup i el primer (els d’alfes i betes harmònics, per a dir-ho d’alguna manera) és que el segon està format per individus que es senten insegurs de la seva posició ja que el seu estatus social desitjat, per una part, i la seva bioquímica, els seus patrons de pensament i les seves conductes, per l’altra, no encaixen un amb els altres.

Els alfes naturals, encara que sensibles a les opinions dels altres, tenen tendència a seguir els seus propis criteris, guiant-se pels seus instints i la seva visió de la situació. Tenen un cert sentit de futur i no tenen por a qüestionar l’estatus quo. Aquestes qualitats dels alfes naturals proporcionen al grup maneres imaginatives de procedir, una visió pròpia de la situació i unes capacitats d’adaptació expandides. No tenen cap necessitat de lluitar per adoptar la seva posició, ja que el seu estatus prové d’un sentit intern de seguretat, de l’anticipació i inclús de l’expectativa d’èxit. En els moments difícils és quan assumeixen el seu paper amb més naturalitat. Biològicament estan programats per sentir menys angoixa, per mostrar una conducta més exploratòria i per ser més resilients a l’estrès físic i social.

Els betes naturals no tenen cap necessitat de lluitar per una posició alfa. Es senten satisfets de les seves relacions i de les seves posicions socials. Es troben còmodes en les situacions estructurades i es mostren més confiats i feliços quan hi ha normes clares a seguir. Tenen tendència a viure el moment i a ser pragmàtics i funcionals. Es senten satisfets de poder contribuir al benestar dels altres. Biològicament estan programats per a ser més ansiosos a davant la novetat i a sentir-se més influenciats per les opinions i les emocions dels altres.

Els betes aspirants a ser alfes, encara que funcionen com a betes, senten que tenen el que s’ha de tenir per assumir el paper dels alfes i tenen la motivació per a perseguir el lideratge. Mentre les seves ments els empenyen a fer-se veure, a assumir riscos i a fer canvis, els seus cervells estan condicionats pels líders i pel grup. Així, es senten en conflicte i viuen en una tensió dinàmica entre l’impuls a mostrar-se i la seva por a la visibilitat. Això dóna com a resultat l’aparició del dubte (“Som prou fort per a aconseguir-ho?”) i de la vergonya (“Som digne de l’admiració o de l’amor dels altres?”). Aquesta dissonància entre el cablejat biològic i les aspiracions socials fa que aquestes persones, en moltes ocasions, cerquin ajuda o formació per tal de superar les seves inseguretats.

Els pseudoalfes són aquells que, encara que cablejats com a betes, es troben en posicions de poder i de lideratge. Per les circumstàncies o per la seva capacitat cognitiva, es troben en situacions de poder i tenen el reconeixement del grup. El problema és que el seu condicionament biològic les fa vulnerables a sentiments d’ansietat, d’inseguretat i de conflicte ja que tenen por de trobar-se en una situació en la que no se’n surtin. Sovint es converteixen en líders tòxics o inefectius amb unes defenses narcisistes i amb grans inseguretats que malmeten el benestar del grup. Els pseudoalfes no solen demanar ajuda, ja que neguen les seves dificultats, però són els grans protagonistes de les sessions terapèutiques de les seves víctimes pel bullying que poden fer, pel seu lideratge tòxic i pels seus abusos de poder.

Coneixes algun pseudoalfa? Com podem detectar aquestes situacions per tal de no haver de viure abusos de poder?