"Estem biològica, cognitiva, física i espiritualment cablejats per estimar, per ser estimats i per formar part de relacions. Quan aquestes necessitats no es tenen en compte, passem a no funcionar bé. Ens rompem. Ens aïllem. Ens capfiquem. Ens sentim adolorits. Fem mal als altres. Ens emmalaltim" Brené Brown
En la nostra cultura,
explica Emma Seppälä en el seu
llibre “The Happiness Track”, hi ha una teoria de l’èxit que marca les
nostres decisions i afirma que per tal de destacar has de mirar únicament pels
teus interessos. És una versió del “campi
qui pugui” o de “si no te les menges,
et mengen”. És el que s’anomena un joc de suma zero, és a dir, que
només pot guanyar un i l’altre, evidentment, ha de perdre. Tanmateix, la
ciència està demostrant que aquest
plantejament no funciona, que ésser una persona egoista i autocentrada no
condueix a l’èxit. De fet, sembla ser que tenir
una visió de la vida basada en la compassió fa que sigui més probable tenir
èxit i, a més, ésser feliç.
La investigació
científica mostra que l’autocentrament,
només mirar per un mateix, disminueix la possibilitat de l’èxit per quatre
motius:
en primer lloc, genera punts cecs;
en segon lloc, arruïna les
relacions;
en tercer lloc, genera debilitat a l’hora d’afrontar els fracassos;
i,
finalment, empitjora la nostra salut.
Si només mirem per
nosaltres mateixos arribarem al que s’anomena narcisisme. El narcisisme,
segons explica Jean Twenge que l’ha
estudiat durant els darrers anys, suposa
un inflat sentiment de superioritat i de tenir dret a tot. Aquest tret
reuneix característiques com vanitat,
materialisme, manca d’empatia, problemes en les relacions i un inflat sentit de
l’ego. Els estudis indiquen que és
un tret que està creixent entre els joves, amb tot el que això suposa (podria començar, com indica un amic, en el
moment que els pares de criatures comenten que els seus fills són tots “d’altes
capacitats”?).
El narcissisme dóna problemes sobretot a l’hora d’afrontar
reptes pel fet que els que puntuen alt en aquest tret no
són conscients de les pròpies capacitats i, per tant, a llarg termini això les
dóna molts problemes. A més, sempre actuen
com a líders potencials, però al final resulten ineficaços i són poc apreciats
pels seus equips. De fet, les persones preferim lideratges agradables,
compassius i humils.
El segon problema que
genera l’autocentrament egoista és l’efecte negatiu que té sobre les relacions
personals. Basta que pensem en algú conegut que està molt enamorat d’ell mateix
o que té un ego molt inflat. El problema
no és només la incomoditat que aquestes persones generen sinó que arribem a la
conclusió de que no són de fiar com a col·legues o com a líders.
La gent
autocentrada té una tendència marcada a mirar primer pels seus interessos. I, a
més, es mostren molt susceptibles davant
comentaris suposadament crítics, reaccionant amb ràbia o agressivament. El
fet de només mirar pel seu benestar fa més probable que actuïn de manera poc
ètica i que siguin perpetradors de diferents tipus d’assetjament, només per
aconseguir quedar per damunt dels altres. El
clima que generen amb la seva conducta fa que els grups siguin menys productius
i que el seu lideratge sigui molt poc eficient.
En
tercer lloc, l’egoisme genera debilitat davant els fracassos.
L’autocentrament pot fer que aquestes persones tinguin una autoestima inflada i
que es mostrin molt dependents dels resultats i de la comparació social. Els
fracassos poden enfonsar-los. A més, aquesta necessitat de preservar l’autoestima
pot fer que no afrontin els reptes que les va presentant la vida.
Finalment,
l’autocentrament afecta negativament la nostra salut física i psicològica.
Problemes com la pressió alta i l’arteriosclerosi coronària, precursors de les malalties cardiovasculars, són més
freqüents entre persones amb un ego molt marcat. Psicològicament, els estudis
indiquen que aquest tret es relaciona amb una majora presència de les emocions negatives, de depressió i d’ansietat.
Una altra repercussió és l’aïllament
social, els problemes de relació personal i professional. La soledat resultant
és molt perillosa per la salut (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html).
Quina és la conclusió?
Podem protegir els nostres fills i a nosaltres mateixos de tots aquests problemes
si generem una cultura basada en la compassió. La compassió és l’altra cara de la moneda i està basada en l’empatia
(el mecanisme fisiològic i emocional gràcies al qual entenem les emocions dels
altres) i en el desig d’alleujar el patiment dels altres o d’ajudar-los.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada