Les relacions i el poder

“[Els esquemes d’estatus social] Són constel·lacions d’interaccions bioquímiques, instints i memòries implícites que modulen la nostra conducta en els grups. Aquests esquemes determinen si ens posem al davant i esdevenim líders o estem pendents dels altres per tals que ens liderin. Són el producte de la selecció natural per tal d’augmentar la coherència grupal, la coordinació i la supervivència”Louis Cozolino”Why Therapy Works”

En una entrada anterior (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/els-tres-elements-de-les-relacions.html ) explicàvem que les relacions personals són complicades i que, per entendre el que passa en cada una d’elles, hauríem de tenir en compte tres paràmetres: la confiança, el poder i l’ego (les conseqüències, positives o negatives, de la interacció pel nostre jo social). Dèiem que el nostre cervell, cada vegada que es troba amb algú amb el que es pot tenir una relació potencial, analitza de forma automàtica i inconscient aquests tres elements.

La confiança, el filtre que decideix si algú nou és de fiar o no, és amic o enemic, s’activa cada vegada que coneixem algú nou. El poder, és el segon dels filtres i es posa en marxa sempre que hi ha un desequilibri en la capacitat d’influència, sobretot quan l’altra persona té relativament més poder que nosaltres. Com explica Louis Cozolino en el seu llibre “Why Therapy Works”, la qüestió del nostre paper en els grups dels que formem part, la qüestió de si ens situem en posicions de lideratge o poder o de si ens deixem guiar pels altres, rarament està present en el món de la psicoteràpia.

El cert, però, és que evolutivament estem dotats amb el que Cozolino anomena esquema d’estatus social. Aquest punt, d’entrada té la seva lògica quan tenim en compte que som una espècie social i que, el pitjor que ens pot passar és quedar sols i sentir-nos aïllats. Així, en la nostra història evolutiva,  i com a bons parents dels primats socials, tenim integrades maneres de procedir inconscients que modulen com ens relacionem amb els altres i el paper que juguem en els grups.

En la nostra història personal anem formant part de diferents grups: el familiar, el del grup escolar, el del joc al pati, el dels amics fora de l’escola, el de les activitats extraescolars, el de la feina, etc. Aquests grups s’organitzen de manera jeràrquica, aquesta és la manera entre els mamífers socials d’aconseguir estratègies per tal de cooperar, organitzar-se i establir un lideratge més o menys efectiu que ajudi al grup a sobreviure millor. Però encara que això sigui així, amb els perills de topar de tant en tant amb lideratges tòxics, no ho tenim prou en compte a l’hora d’entendre el que passa a cada una de les persones amb les que es topen els professionals de l’educació, de les empreses o de la psicologia.

En el món dels grups jeràrquics es parla dels alfes, persones que graviten en torn de les posicions de poder en el grup i que són depositaris d’una sèrie de característiques que permeten assumir tasques directives; i dels betes, persones que assumeixen el paper central dels alfes i que segueixen les seves directrius, suposant que és el millor per ells i pel grup. En qualsevol situació de grup, es comença sempre un procés interactiu que posa en qüestió la força, la intel·ligència i els recursos disponibles per a tal de decidir qui ocupa les posicions de lideratge.

Trobar un lloc en el grup és vital per a la supervivència. En el cas dels grups amb els que ens trobem en el món civilitzat, aquesta és més una qüestió de supervivència emocional i psicològica. Basta mirar el que passa a les escoles, però sobretot, als instituts pel que fa a la vida dels grups i de les xarxes d’influència. Basta tenir en compte el que passa amb el bullying (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/11/una-relfexio-sobre-el-bullying.html ). Bona part de la nostra autoimatge i de la nostra autoestima depèn d’experiències de triomf o d’humiliació en aquesta àrea social.

Cozolino explica que, en funció de les nostres característiques personals, tenim tendència a encaixar millor en la categoria de persones alfa o persones beta. Les persones alfa tindrien una sèrie de característiques que donarien al grup una major cohesió i una millor capacitat de mantenir la seva pròpia existència. Les betes presentarien una tendència a assumir el lideratge dels altres i a cercar la seguretat del grup.

El grup, com cada cervell individual, és un òrgan d’adaptació al servei de la supervivència que depèn de la complementarietat dels alfes i dels betes per tal d’aconseguir la viabilitat del grup. Els grups normalment consten d’uns pocs alfes i de molts de betes. Els alfes van guanyant posicions a través de les interaccions que van tenint i que demostren la seva capacitat de lideratge.

Tanmateix, aquesta història té una part fosca...

Continuarà...