Passa al contingut principal

Les relacions i el poder




[Els esquemes d’estatus social] Són constel·lacions d’interaccions bioquímiques, instints i memòries implícites que modulen la nostra conducta en els grups. Aquests esquemes determinen si ens posem al davant i esdevenim líders o estem pendents dels altres per tals que ens liderin. Són el producte de la selecció natural per tal d’augmentar la coherència grupal, la coordinació i la supervivència”Louis Cozolino”Why Therapy Works”



En una entrada anterior (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/els-tres-elements-de-les-relacions.html ) explicàvem que les relacions personals són complicades i que, per entendre el que passa en cada una d’elles, hauríem de tenir en compte tres paràmetres: la confiança, el poder i l’ego (les conseqüències, positives o negatives, de la interacció pel nostre jo social). Dèiem que el nostre cervell, cada vegada que es troba amb algú amb el que es pot tenir una relació potencial, analitza de forma automàtica i inconscient aquests tres elements.

La confiança, el filtre que decideix si algú nou és de fiar o no, és amic o enemic, s’activa cada vegada que coneixem algú nou. El poder, és el segon dels filtres i es posa en marxa sempre que hi ha un desequilibri en la capacitat d’influència, sobretot quan l’altra persona té relativament més poder que nosaltres. Com explica Louis Cozolino en el seu llibre “Why Therapy Works”, la qüestió del nostre paper en els grups dels que formem part, la qüestió de si ens situem en posicions de lideratge o poder o de si ens deixem guiar pels altres, rarament està present en el món de la psicoteràpia.

El cert, però, és que evolutivament estem dotats amb el que Cozolino anomena esquema d’estatus social. Aquest punt, d’entrada té la seva lògica quan tenim en compte que som una espècie social i que, el pitjor que ens pot passar és quedar sols i sentir-nos aïllats. Així, en la nostra història evolutiva,  i com a bons parents dels primats socials, tenim integrades maneres de procedir inconscients que modulen com ens relacionem amb els altres i el paper que juguem en els grups.

En la nostra història personal anem formant part de diferents grups: el familiar, el del grup escolar, el del joc al pati, el dels amics fora de l’escola, el de les activitats extraescolars, el de la feina, etc. Aquests grups s’organitzen de manera jeràrquica, aquesta és la manera entre els mamífers socials d’aconseguir estratègies per tal de cooperar, organitzar-se i establir un lideratge més o menys efectiu que ajudi al grup a sobreviure millor. Però encara que això sigui així, amb els perills de topar de tant en tant amb lideratges tòxics, no ho tenim prou en compte a l’hora d’entendre el que passa a cada una de les persones amb les que es topen els professionals de l’educació, de les empreses o de la psicologia.

En el món dels grups jeràrquics es parla dels alfes, persones que graviten en torn de les posicions de poder en el grup i que són depositaris d’una sèrie de característiques que permeten assumir tasques directives; i dels betes, persones que assumeixen el paper central dels alfes i que segueixen les seves directrius, suposant que és el millor per ells i pel grup. En qualsevol situació de grup, es comença sempre un procés interactiu que posa en qüestió la força, la intel·ligència i els recursos disponibles per a tal de decidir qui ocupa les posicions de lideratge.

Trobar un lloc en el grup és vital per a la supervivència. En el cas dels grups amb els que ens trobem en el món civilitzat, aquesta és més una qüestió de supervivència emocional i psicològica. Basta mirar el que passa a les escoles, però sobretot, als instituts pel que fa a la vida dels grups i de les xarxes d’influència. Basta tenir en compte el que passa amb el bullying (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/11/una-relfexio-sobre-el-bullying.html ). Bona part de la nostra autoimatge i de la nostra autoestima depèn d’experiències de triomf o d’humiliació en aquesta àrea social.

Cozolino explica que, en funció de les nostres característiques personals, tenim tendència a encaixar millor en la categoria de persones alfa o persones beta. Les persones alfa tindrien una sèrie de característiques que donarien al grup una major cohesió i una millor capacitat de mantenir la seva pròpia existència. Les betes presentarien una tendència a assumir el lideratge dels altres i a cercar la seguretat del grup.

El grup, com cada cervell individual, és un òrgan d’adaptació al servei de la supervivència que depèn de la complementarietat dels alfes i dels betes per tal d’aconseguir la viabilitat del grup. Els grups normalment consten d’uns pocs alfes i de molts de betes. Els alfes van guanyant posicions a través de les interaccions que van tenint i que demostren la seva capacitat de lideratge.

Tanmateix, aquesta història té una part fosca...

Continuarà...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,