“tots estem fets de força i de patiment -ningú és immune al dolor o al sofriment. La compassió no és una pràctica que “et faci ser millor que” o “et pugui arreglar” -és una pràctica basada en la bellesa i el dolor de la humanitat compartida”.
Brené Brown “Atlas of the Heart”
“David Whyte a la seva obra “Consolations” parla de que perdonar, en el fons, és arribar a assumir “una identitat més gran que la de la persona que erem quan vam sofrir la ferida, suposa madurar i assumir una identitat que obre als braços no solament a la part danyada sinó també als records del cop original i gràcies a un tipus de virtuositat psicològica, estendre la nostra comprensió a la persona que ens va fer mal”.”
https://benestaremocional.
La família és l’estructura per defecte que ens permet sobreviure i aprendre les eines per tal d’estar en el món (vegeu https://benestaremocional.
Hem parlat dels primers tres reptes que hem d’anar superant: el conflicte, una complementarietat insuficient i el virus de la negativitat. Ara ens centrarem en els dos restants, segons Arthur Brooks, la capacitat de perdonar i la falta d’honestedat.
Repte 4.- La capacitat de perdonar.
El ressentiment i la necessitat d’usar el que ens ha passat com a retret són dos dels grans enemics del perdó.
Per contra, un estudi identificà quatre estratègies amb èxit per tal de perdonar i sanar la relació després d’un conflicte greu o una falta:
1.- Discutir sobre el problema (“Parlem-ne per tal que ho pugui entendre I perdonar”);
2.- Perdonar de forma explícita (“Jo et perdono”);
3.- Perdonar amb els fets (mostrant afecte, reconnectant amb l’altra persona);
4.- Minimitzar el problema (classificar la transgressió com a poc important o no fent-ne cap referència).
Totes aquestes estratègies poden ser efectives en funció de la gravetat del conflicte. Discutir s’usa més quan la cosa és greu, com podria ser el cas d’una infidelitat. Minimitzar o perdonar amb fets s’usa més sovint quan es tracta de coses petites com, per exemple, arribar tard. Perdonar de forma explícita és probablement millor per les situacions intermitges.
En
qualsevol cas, el perdó ha de ser autèntic. Per assegurar això, Brooks
proposa que siguem conscients que perdonar no només beneficia al que ha
generat el problema, sinó que, sobretot, beneficia als que
perdonen, i ho fa a nivell mental i físicament. Tal i com indiquen diversos estudis
(vegeu https://psyche.co/ideas/must-
Brooks, a més, recomana que practiquem les diferents estratègies del perdó i que anem en compte en no minimitzar la importància de l’estratègia de minimització. En moltes ocasions, no intentar solucionar una cosa és la solució perfecta.
Repte 5.- La falta d’honestedat.
Ser honestos ens beneficia a la llarga. De fet, redueix l’estrès, fa que les relacions amb els altres siguin més profundes i redueix la reactivitat emocional (cosa que ens permet prendre millors decisions). Només l’honestedat, i la vulnerabilitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/05/viure-millor-gracies-lautoconeixement.html), poden proporcionar-nos una vida amb més intimitat i més comprensió.
Segons quins enganys, afirma Brooks, pot ser que ens facin la vida més fàcil, però mai més feliç. El punt de l’honestedat és el d’estimar prou als altres permetent-nos ser qui som, amb una transparència total. Per aconseguir això, els estudis proposen tres coses:
1.- Solicita i accepta l’honestedat de part dels altres. Ser honest amb els altres sempre suposa començar per ser honest amb un mateix. Escolta el que els altres troben de tu. Recorda que són opinions, no fets. Mira d’entendre des d’on diuen el que diuen.
2.- Ofereix la veritat que sumi, no que resti o faci mal. Usa el que penses com si fos un regal per l’altra persona i per la relació. Mai ho facis per fer mal, no usis mai la teva veritat com si fos una arma. Cerca activament les virtuts en lloc de les imperfeccions dels altres.
3.- Fes que la veritat sigui agradable de sentir. No diguis “Estàs equivocat”, sinó “Vet aquí una altra manera diferent de veure-ho”. Recorda que no sempre s’apreciarà el que diguis.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada