Viure millor gràcies a l'autoconeixement

“T’has enfadat? Has sentit enveja? T’has deixat dur pels teus desitjos? Podries canviar alguna cosa? I també: Quin problema dels que tens has superat avui? Quin defecte has pogut resistir? Com pots seguir millorant?” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/06/reflexionar-per-aprendre.html

“Som criatures profundament socials: la nostra vida consisteix en trobar el nostre lloc en la comunitat dels éssers humans”, afirma van der Kolk. Això només és possible si abans hem aconseguit una bona regulació emocional que, per la seva banda, permetrà que entrem en sintonia amb els altres. I la bona regulació emocional és el resultat d’haver estat objecte de cura i amor.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/despres-de-mirar-good-place.html

Les millors relacions es construeixen amb persones que es puguin considerar honestes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/aconseguir-entrar-en-el-club-del-20.html ). Ser honest amb un mateix suposa conèixer-se i, amb paraules de Bessel Van der Kolk, “sentir el que es sent i pensar el que es pensa”. Sembla fàcil, inclús recorda a “una d’aquestes coses òbvies que tenen tendència a dir els psicòlegs, amb l’èmfasi de descobrir una altra vegada la roda”. Però no ho és.

Les persones tendim a “quedar bé” amb nosaltres mateixes. I ens mentim contínuament (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/03/lesser-huma-lanimal-que-sautoenganya.html). Si hem fet alguna malifeta, la justifiquem dient que “ho fèiem amb bona intenció” i la computem com una cosa aïllada. Si la fan els altres, sobretot els que no són dels “nostres”, la veiem com una cosa moralment incomprensible i inacceptable, jutjant els fets i col·locant-nos com a víctimes, amb un relat que ressalta el fet que són el resultat d’una cadena llarga d’esdeveniments (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html).

Per altra banda, la moda de la recerca de la positivitat, ens reforça la tendència a evitar les emocions negatives, sobretot la por i l’angoixa, i ens fa renegar de la informació que ens podien donar. I, encara pot ser més greu si hem sigut objecte d’abusos. En aquest cas, explica Van der Kolk, haurem arribat a bloquejar la nostra capacitat de sentir determinades emocions o, fins i tot, a evitar qualsevol vincle profund per tal de no arriscar-nos a perdre el control de les nostres emocions i de la nostra vida.

Van der Kolk explica que quan parlem de nosaltres mateixos ho podem fer usant la informació de dos circuits cerebrals completament diferents. El primer es fa càrrec del nostre relat autobiogràfic. Aquest relat és fàcil de corrompre de manera tendenciosa, fent-nos quedar bé, tal i com explicava al principi. El segon és una altra cosa: mira de construir una instantània  a partir del que arriba als sentits, de les nostres emocions i dels pensaments que habiten el nostre cap en aquell moment. El problema, en aquest cas, es dona quan la nostra capacitat per estar presents és limitada i/o el nostre vocabulari emocional és limitat.

Els estudis ens demostren que la capacitat d’estar present i de detectar i acceptar les nostres emocions, sentiments i pensaments és crucial pel nostre benestar i per la construcció de relacions sanes i funcionals (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/despres-de-mirar-good-place.html). La vida està feta de moments, de petites coses i per tal d’estar bé hem de ser capaços d’aprofitar-los.

Nir Eyal, en l’article https://www.nirandfar.com/introspection/, revisa els estudis sobre l’autoconeixement i afirma que ser honest dona com a resultat relacions més fortes, un clar sentit de propòsit a la vida i un nivell de benestar, autoacceptació i felicitat més gran. Tanmateix, per tal d’aconseguir aquest resultat s’ha de treballar l’autoconsciència, incidint en tres aspectes:

·        La introspecció, entesa com el procés de prestar atenció als propis processos psicològics, judicis, percepcions i estats.

·        L’autoreflexió que implica l’examen, la contemplació i l’anàlisi dels propis pensaments, sentiments i accions.

·        La visió o insight, la sensació d’haver trobat i entendre la solució a un problema.

La introspecció ens dona accés a entendre’ns a nosaltres mateixos, l’autoreflexió ens permet processar el que anem aprenent i la visió són les respostes que resulten del procés i que podem prendre com a punt de partida per dirigir la nostra vida. Seria “sentir el que sentim i pensar el que pensem” i poder actuar en conseqüència, basant-nos en els nostres valors més profunds.

Practicar l’honestedat, l’autoconsciència del que ens està passant, augmenta la nostra capacitat per regular les nostres emocions, reduint l’estrès i proporcionant un sentit més gran de benestar. Per tal de treballar això,  l’article recomana dues coses:

1.     Evitar les qüestions que comencen per “Per què?”.

2.     Plantejar les preguntes seguint una fórmula centrada en solucions, és a dir, començar per “Què?” i seguir per “Com?”.

Així, hem de començar per “Què estic sentint ara mateix?” en lloc de dir “Per què em sent tan malament?”. I hem de continuar amb “Què puc fer?” i/o “Com puc comunicar-ho?”. Es tracta de trobar una forma de donar nom al que ens està passant i, una vegada aconseguit això, orientar-nos a cercar la solució en lloc de quedar-nos encallats en el problema.

La pràctica suposa invertir un temps en una combinació de mindfulness i reflexió (podria usar-se també la proposta estoica del PS de https://benestaremocional.blogspot.com/2017/06/reflexionar-per-aprendre.html). Tanmateix, s’ha de fer un advertiment: si hem estat evitant emocions negatives o aquestes ens generen molta ansietat, tal vegada hauríem de seguir els consells de Bessel Van der Kolk i tornar a connectar amb les nostres sensacions corporals, practicant Ioga, ballant o cantant, per exemple.

Bona reflexió!