Passa al contingut principal

L'ésser humà: l'animal que s'autoenganya



Robert Trivers a “La insensatez de los neciosexplica que ens autoenganyem per tal d’enganar millor als demés. Tenim tendència a negar-nos la veritat i a projectar en els demés trets de caràcter que en realitat són nostres. En moltes ocasions reprimim els records penosos, ens n’inventem d’altres, racionalitzem els nostres errors morals, actuem per tal de sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i recorrem a tota una sèrie de mecanismes de defensa del jo. Segons Trivers en la nostra espècie l’engany i l’autoengany són les dues cares de la mateixa moneda.

L’autoengany es veu afavorit pel fet de que la majoria de decisions i operacions cognitives que fem són inconscients. A més, les històries que construeix la ment conscient són a posteriori dels fets (vegeu l’entrada del 3 d'agost de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/el-nostre-cervell-moral.html). D’aquesta manera, segons Trivers, podem trobar informació vertadera i falsa en la ment, només que la vertadera es guarda en la part inconscient i la falsa en la conscient.

Trivers descriu nou categories d’autoengany (jo hi he afegit els seus possibles antídots):

Categoria 1: La confiança excessiva en un mateix. En general, els estudis demostren que ens veiem com a millors, més bones persones i amb més capacitat de lideratge que els altres. La majoria de persones es sobrevaloren. Els homes, en general, encara més. Els anomenats narcisistes pensen que són excepcionals i que tenen més dret que els altres a rebre recompenses de la vida, construint un personatge que les arriba a impedir relacionar-se amb normalitat. Antídot 1: Consciència i Humilitat.

Categoria 2: Menyspreu cap als altres. Aquest mecanisme és molt freqüent com a estratègia defensiva quan ens sentim amenaçats. És molt perillós quan actua en els enfrontaments entre grups i dóna lloc a prejudicis racials, ètnics i de classe. Antídot 2: Consciència i Equanimitat.

Categoria 3: Vincles intra i extragrupals entre els membres més prominents d’un grup. La pertinença o l’exclusió d’un grup originen respostes psicològiques molt ràpides i inconscients. Les paraules “nosaltres” i “ells” tenen uns efectes intensos sobre el pensament. Som propensos a generalitzar les males qualitats d’algú que forma part d’un altre grup i reservem les qualitats positives pels integrants del nostre grup. Els homes es caracteritzen per estar més predisposats en contra dels estranys. Antídot 3: Consciència i Empatia.

Categoria 4: Prejudicis del poder. Tenir poder corromp els processos mentals des del principi mateix d’ostentar-lo. Quan la gent experimenta la sensació de poder passa a sentir-se menys inclinada a tenir en compte el punt de vista dels altres i és més propensa a només contemplar la pròpia perspectiva. Aquest procés té com a conseqüència que es redueix la capacitat per tal d’entendre com veuen les coses els demés, com pensen i senten. Entre d’altres coses, el poder causa una espècie de ceguesa cap als altres. Antídot 4: Consciència, Humilitat i Empatia.

Categoria 5: Superioritat moral. La hipocresia moral és un tret profund de la nostra naturalesa: tenim tendència a jutjar als altres de forma més rigorosa que a nosaltres mateixos. També som més rigorosos a l’hora de jutjar els integrants d’altres grups que amb els que formen part del nostre. Antídot 5: Consciència i Humilitat.

Categoria 6: La il·lusió de controlar una situació. Les persones necessitem previsibilitat i control. La certesa del risc és més fàcil de tolerar que la incertesa. Davant aquesta última tenim tendència a mostrar el que s’anomena “il·lusió de control”, que ens fa creure que la nostra capacitat de determinar els resultats és major que la real. Antídot 6: Consciència i Humilitat.

Categoria 7: Construcció de teories falses esbiaixades. Tots tenim teories sobre la nostra realitat: sobre les relacions de parella, sobre la nostra feina, sobre la família, sobre la societat en general. Sense voler-ho, quan comença una discussió sobre qualsevol d’aquests temes, tenim preparats un conjunt complex de fets, poc organitzats i recordats a mitges, amb els quals elaborem un discurs sobre la nostra teoria sobre el tema, sense escoltar les raons dels altres. Antídot 7: Consciència, Distància i Mètode Científic.

Categoria 8: Relats personals falsos. Sense voler-ho i a partir dels elements anteriors elaborem contínuament històries esbiaixades. En elles, apareixem com a persones més íntegres, més atractives i més benvolents. Antídot 8: Consciència i Humilitat.

Categoria 9: Mòduls inconscients dedicats a l’engany. Trivers presenta com a exemple la seva tendència a “agafar” petits objectes dels altres. Un altre exemple podien ser les mentides o, inclús, els flirtejos d’algunes persones que no semblen ser-ne conscients. Antídot 9: Consciència, Consciència i Consciència.

Només podem superar els efectes d’aquestes categories aconseguint ser-ne conscients. Només podem fer un paper digne a les nostres vides si ens fem càrrec de les nostres debilitats.

Bona Consciència!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d