Exercici físic i neuroplasticitat

En un article sobre teràpies físiques i rehabilitació es demostra l’efecte de l’exercici físic sobre el cervell, la seva capacitat per generar nous circuits (l’anomenada neuroplasticitat) i els beneficis sobre activitats cognitives com són la memòria, la velocitat perceptiva, les funcions executives (com per exemple el manteniment de l’atenció) i el raonament espacial (vegeu l’article a http://physical-therapy.advanceweb.com/Features/Articles/Physical-Exercise-and-Neuroplasticity.aspx).

La neuroplasticitat es defineix com la capacitat de les neurones i de les xarxes neuronals del cervell de canviar les seves connexions i la seva conducta com a resposta a la nova informació, a la estimulació sensorial, al desenvolupament, al dany i la disfunció. Aquesta capacitat ens permetria des d’aprendre coses noves fins a recuperar-nos d’un traumatisme o d’una embòlia cerebrals. També és crucial en el manteniment d’una bona salut i d’un envelliment amb una bona qualitat de vida.

A part de tots els beneficis que citàvem en l’entrada dedicada a les rutines (vegeu l’entrada del 22 de desembre del 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-iii.html), i independentment del nostre historial d’exercici, només 6 mesos d’activitat física, dos cops per setmana, deixaven veure una millora significativa en funcions cognitives com l’atenció selectiva, que millorava significativament en el grup que practicava un programa d’estiraments i coordinació de moviments, i la memòria, que ho feia en el grup que practicava bicicleta.

Els estudis que relacionen la neuroplasticitat amb l’exercici indiquen que els efectes positius més consistents s’observen sobre les anomenades funcions executives, associades amb el lòbul frontal del nostre cervell. Aquestes funcions tenen a veure amb els judicis i les emocions. Per altra banda, el lòbul frontal controla els processos denominats “mentalització”, és a dir, els que ens permeten entendre els processos mentals dels altres i, així, possibiliten les interaccions amb els altres, és a dir, la socialització. També, les millores en les funcions executives es mostren en la capacitat de planificar les accions, coordinant les seqüències de moviments i operacions necessàries per fer una tasca complexa. 

Una altra de les vies per les quals l’activitat física millora les nostres funcions cognitives és l’hormonal. L’exercici afecta al neurotransmissor anomenat serotonina. Aquest neurotransmissor està present en la glàndula pineal, el sistema digestiu, el sistema nerviós central i les plaquetes de la sang. S’ha de tenir en compte que sobre un 80% de la serotonina es troba en els intestins i la resta es sintetitza en les neurones serotoninèrgiques del sistema nerviós central. La serotonina juga un paper molt important en l’aprenentatge, en l’estat d’ànim, la regulació de la son i la vasoconstricció.

A més, quan fem exercici augmentem la presència de les anomenades betaendorfines que, per la seva banda, regulen el nostre estat d’ànim, redueixen el dolor i poden induir un sentiment d’eufòria.

L’exercici, a més, aconsegueix regular les reaccions d’estrès que són una de les influències negatives sobre la memòria. Es creu que l’estrès afecta negativament l’hipocamp, una de les estructures del cervell implicades en la consolidació de records. L’exercici pal·liaria aquests efectes, induint un millor funcionament d’aquesta estructura i, així, possibilitant una memòria més operativa. També ho faria en el cas de l’envelliment.

Així, la ciència ens està confirmant la idea de que l’exercici físic és un factor d’estil de vida que pot dur a una millora en la salut física i mental durant tot el cicle de la vida. Els estudis mostren que, inclús si mai se n’ha fet, es poden gaudir de millores en la qualitat de vida a qualsevol moment. Com assenyala l’autor de l’article “millor tard que mai”.

Bon exercici!