Aconseguir una bona atenció

L’estat natural de la nostra ment és el de badar. Explica Maria Konnikova que segons ha conclòs el neuròleg Marcus Raichle la ment no s’atura mai, manté una activitat constant en el que s’anomena “xarxa en mode defecte”. És a dir, el cervell, quan teòricament no fa res, manté una activitat per defecte, que s’exten per la cortesa cingulada posterior, els precunis adjacents i la cortesa prefrontal medial. Aquesta activació constant indica que el cervell reuneix informació de forma continuada, tant de l’interior del nostre cos com de l’exterior, al mateix temps que cerca alguna cosa que sigui digna d’atenció. Aquest estat d’alerta, durant la nostra evolució, ens ha resultat útil a l’hora de detectar depredadors, pensar en abstracte i planificar. Però suposa un estat d’atenció poc concentrada i volàtil.

Amb la quantitat d’estímuls als que estem exposats actualment, el vagareig de la ment és més accentuat, de manera que prestem atenció a tot i a no res. A més, si volem dirigir l’atenció, haurem d’entendre que es tracta d’una capacitat limitada: prestar atenció a una cosa suposa deixar de prestar-ne a d’altres (vegeu si no, aquesta demostració a http://www.youtube.com/watch?v=vJG698U2Mvo .  De totes maneres, l’atenció es pot anar entrenant, de la mateixa manera que entrenem els músculs.

L’atenció per tal de ser efectiva ha de ser conscient i dirigida (parlem, una altra vegada, de mindfulness). Però en la vida quotidiana, el cervell presta atenció al que va trobant significatiu, en funció del nostre estat d’ànim o del que ens resulta més atractiu. Haurem d’aprendre a dir-li a que ha de prestar atenció de forma conscient, a dir-li què és el que ha de filtrar i com ho ha de fer, en lloc de deixar que la ment ho vagi decidint a mida que va vagarejant o badant.

Maria Konnikova proposa quatre elements que ens poden ajudar a aconseguir l’objectiu de ser els amos de la nostra atenció: selectivitat, objectivitat, inclusió i dedicació.

1.- Selectivitat: en general, el cervell rep unes onze milions de dades a través dels sentits i només processem de forma conscient unes quaranta. L’estat d’ànim, l’humor, els pensaments, la motivació i els objectius que puguem tenir en un moment determinat poden fer que el filtratge sigui més selectiu del que és habitual. Si volem ser els amos de la nostra atenció haurem de dirigir-la de forma conscient i això demana una determinada actitud mental. Sigui quina sigui la situació, hem d’aprendre a demanar-nos sempre, de manera conscient, quin és el nostre objectiu. Aquesta maniobra permetrà posar els filtres adequats a la nostra atenció i utilitzar-la de manera estratègica. Per tal de millorar l’atenció i la concentració, Peter Gollwitzer, proposa: 

1. planificar, en el sentit de veure la situació actual com un punt en una línia temporal que acaba en un determinat resultat o meta; 
2. concretar, és a dir, fixar les metes amb la major precisió possible; 
3. definir les actuacions seguint una fórmula tipus “si passa això, llavors faré tal cosa”; 
4. posar-ho tot per escrit (molt important!!!); i 
5. preveure les conseqüències negatives (què pot passar si les coses no van bé) i les positives (què aconseguirem si tenim èxit).

2.- Objectivitat: s’ha de tenir en compte sempre que el fet d’observar sempre altera el que s’observa, de manera que, sense adonar-nos fem interpretacions  del que veiem. Entendre completament una situació exigeix diferents passes, però la més bàsica és entendre que observació i deducció no són el mateix. Les interpretacions que anem fent són automàtiques, immediates, inconscients i subjectives. La clau estarà en trobar un sistema per tal de distanciar-nos. Un exercici molt útil consisteix en descriure la situació amb tots els detalls, des del principi, en veu alta o per escrit, com si ho expliquéssim a algú que no en sap res. Un altre que hi podríem afegir seria explicar la situació com si li passés a una altra persona (vegeu l’entrada del 23 de març de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/la-saviesa-de-saber-agafar-distancia.html )

3.- Inclusió: els estudis indiquen, per exemple, que la calentor d’una tassa de xocolata i la seva aroma poden fer que jutgem els altres de forma més benèvola. Els sentits ens influeixen, tant si en som conscients com si no. Així, podem aprendre a centrar la nostra atenció en qualsevol d’ells i, d’aquesta manera, arribarem a no excloure cap informació important relacionada amb el nostre objectiu. Hem de tenir en compte que els records associats a les olors són els més intensos, els més vívids, els més emotius. I influeixen en com ens sentim i en el que pensem. Hem de ser inclusius, tenir presents tots els sentits i, així, no deixar que dirigeixin les nostres emocions i decisions. Això vol dir que, en cas que ens deixin sense informació sobre un sentit, també haurem de descobrir perquè. Prestar atenció suposa adonar-se’n que el món és tridimensional i multisensorial i que el nostre entorn ens influeix;  la millor manera de controlar aquests efectes és prestar atenció.

4.- Dedicació: ens hem de centrar en el que fem, si és que no volem perdre’ns detalls importants. La motivació, explica Konnikova, és essencial. Si ens concentrem en el que fem, persistirem més en cas de trobar dificultats i podem entrar en el que s’anomena “estat de flux”, de manera que, a part d’aprofitar millor el que estem fent, ho fruirem. Si tenim una raó de pes per fer una cosa, ens implicarem més i ho farem millor i, com a conseqüència de tot això, ens sentirem millor. La dedicació és molt important, ja que ens permetria corregir els errors que fem quan categoritzem (“Què fa? Com és?”) i caracteritzem (“Quines implicacions pot tenir el que sigui així o faci això?”) una persona. Aquests dos processos són automàtics i inconscients i poden fer que cometem molts errors en la valoració d’una persona i de les situacions que vivim. Només la dedicació garanteix una tercera fase, la de la correcció (“Hauria d’ajustar la meva impressió inicial?”), en la que podem ajustar les dues anteriors donant més o menys importància a certs elements. Una manera d’assegurar la dedicació i la presència d’aquesta tercera fase és fer-nos una sèrie de preguntes per tal de considerar cada observació com un repte personal: “Quin nivell d’exactitud puc arribar a tenir? Fins a quin punt ho puc fer bé? Puc millorar cada vegada més la meva capacitat d’atenció?”.

Una ment observadora i atenta és una ment present. És una ment que es dedica de forma activa al que està fent. Practiquem els suggeriments de Maria Konnikova i aconseguirem aquestes millores.

Bona presència!