“Les relacions i els vincles, doncs, són el primer sistema de regulació corporal que tenim disponible. D’aquesta manera, els vincles són un sistema de supervivència. La simple presència dels altres, sobretot quan els estimem, ens fa sentir millor, més segurs. De fet, l’estrès de cada dia ens fa molt difícil la tasca de mantenir els nostres depòsits d’energia regulats, de manera que necessitem la presència dels altres per tal de sortir-se’n bé.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html
Com bé diuen els budistes, “tots els éssers volem estar bé i viure lliures de patiment”. Això no vol dir, de cap manera, que poguem eliminar el dolor. De fet, acceptar el dolor que ve amb la vida, la pena que ve amb l’alegria, la pèrdua que comporta tenir vincles, forma part del camí que hem de fer per ser un poc més feliços (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/01/la-calma-es-un-superpoder-o-que-ens.html) .
Els quatre pilars per a una major felicitat, explica Arthur Brooks, són: la família, els amics, la feina i l’espiritualitat/propòsit o transcendència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/12/els-reptes-de-les-families-i.html). En el fons, es tracta de connectar amb alguna cosa que és més gran que nosaltres i no deixar-nos engolir per les nostres cabòries.
Les relacions són la base de la vida. Comencem com a criatures depenents. La família és l’estructura per defecte que ens permet sobreviure i aprendre les eines per tal d’estar en el món. I, com veiem en l’entrada que he citat abans, viure bé amb família suposa acceptar una sèrie de reptes que ens permetran assolir una sèrie de destreses que ens poden fer la vida més feliç.
El conflicte, que és el repte número 1, és el preu que paguem per intentar posar-nos d’acord amb persones que ens importen però amb les quals tenim punts de partida diferents. L’objectiu és trobar maneres de gestionar el conflicte.
Els altres quatre reptes són: una complementarietat insuficient, el virus de la negativitat, la capacitat de perdonar i, finalment, la falta d’honestedat.
El repte 2.- La complementarietat insuficient.
Amb aquest títol, aquest repte fa referència a la tendència que tenim els humans a voler tenir més contacte amb gent que se’ns assembla. Les persones valorem molt el grau d’afinitat a l’hora de triar parella, pensant que així la vida ens serà més fàcil i, de retruc, evitarem tenir conflictes.
El problema d’aquest plantejament, assenyala Brooks, és que pot fer la relació sigui més difícil de mantenir. De fet, els estudis assenyalen que les parelles que són menys similars entre sí i més complementàries (una persona molt extravertida amb una altra més introvertida, per exemple) solen mostrar-se més satisfetes amb la relació i aquesta té més probabilitats de formar part del club del 20% (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/aconseguir-entrar-en-el-club-del-20.html).
Brooks alerta que els algoritmes de les apps de cites afavoreixen la similitud, fent que les relacions siguin menys duradores.
Així, què podem fer per aconseguir més complementarietat en les relacions?. Brooks proposa tres coses:
1.- Cerca de manera conscient persones amb una certa complementarietat. Si ja tens parella i et queixes de les diferències entre els dos, mira de reenquadrar el tema: sigues conscient de tot el que pots aprendre de la seva forma d’encarar les coses, mira com t’enriqueix la seva perspectiva.
2.- Centra la teva atenció en les coses que realment són importants. No perdis el temps intentant fer canviar a la gent (spoiler: la gent no canvia). Si ja tens parella, feu una llista de les 10 coses més importants a la vida, segons vosaltres i mireu de no perdre temps en coses que estan al final de la llista (com prioritzar determinats passatemps, per exemple).
3.- Si estàs cercant parella, ves en compte amb les apps de cites. Recorda que tenen tendència a cercar l’afinitat i que això no funciona a la llarga. Treu partit de la gent que coneixes i que està disposada a presentar-te altra gent.
El repte 3.- El virus de la negativitat.
Una cosa són els conflictes, que poden ser enriquidors, i l’altra la negativitat insidiosa i crònica, que arriba a dinamitar el benestar familiar. Cada família genera un ambient que facilita o dificulta la solució dels problemes que venen amb la vida. Podem adonar-nos-en de fins a quin punt això és important quan ens fixem amb com ens afecta a la nostra conducta la interacció amb les persones: en determinats casos, riem més del normal; en altres, acabem queixant-nos de coses que no són un problema.
Si et trobes en ambients plens de bolles vermelles (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/06/deixar-enrere-les-bolles-vermelles.html), Brooks ofereix quatre lliçons per superar-los:
1.- El primer que s’ha de fer és mirar d’estar bé. Abans d’intentar canviar qualsevol cosa que impliqui als altres, ens hem de cuidar a nosaltres mateixos. Hem de tenir un mínims d’higiene emocional: exercici físic, meditació, estar amb amics, connectar amb la natura. Ens hem de donar espai per estar lluny de la persona negativa i mirar de focalitzar la nostra atenció en el que ens dona alegria i en el que ens fa sentir agraïts.
2.- Hem d’aprendre a no agafar-nos la negativitat de manera personal i, així, aconseguirem no caure en la ruminació. Recorda’t cada dia que tu no pots donar la felicitat a una altra persona, que tu no pots canviar la seva manera de veure les coses, que tu no pots fer que l’altra persona senti coses diferents. Mira de pensar en la infelicitat com en una malaltia física: no pots curar-la ni prendre la medicació tu perquè l’altra persona estigui millor.
3.- Mira de rompre el cicle de negativitat amb sorpreses. Animar a la gent no funciona. El que sí que ho fa és implicar-la en activitats que sabem que les agrada. Tal vegada, la persona que es sent infeliç no té l’eima de fer coses, però si se li proposa, ho farà (voldrà anar a passejar, a fer una volta amb bici, al cinema…).
4.- Si ets tu la persona negativa, mira de no entrar en un cicle de negativitat amb els altres. Recorda que la teva família t’estima i vol ajudar-te. Digues-ho explícitament: “Estic passant per un mal moment, però no és culpa vostra”. Pot ser no ets capaç de sentir-te d’una altra manera, de moment, però pensa que sempre pots triar com parles i com tractes als altres.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada