12 coses que he après sobre l’amistat

 

“Aquells que ho fan [valorar l’amistat] són els que tenen millor salut, felicitat i benestar subjectiu durant la vida” William Chopik

“Les relacions són caòtiques i complicades; de fet, la feina dura de mantenir una bona sintonia amb la família i amb els amics no és ni sexi ni  té glamour. El que sí és, és que és llarga. I no acaba mai” Robert Waldinger

 

 

 

 

Lydia Denworth a “Friendship: The Evolution, Biology and Extraordinary Power of Life’s Fundamental Bond” fa una crida perquè agafem consciència de que l’amistat és una força poderosa, que ens dona salut i vida, que ens protegeix quan venen maldades i que és el camp de cultiu on ens convertim en persones vertaderament humanes.

Vet aquí dotze coses que he après:

 

1.- L’amistat té un valor biològic d’adaptació provat: qui té amics, és més probable que tingui bona salut, que visqui més temps i que ho faci millor.

2.- L’amistat depèn de la maduració del cervell social. Aquest inclou “el nostre sentit del jo, l’habilitat per reconèixer-nos a nosaltres mateixos, la nostra consciència de la nostra personalitat i de la nostra història autobiogràfica. La nostra habilitat d’assumir la perspectiva de l’altra persona (també coneguda com a “mentalitzar” o “teoria de la ment”). La nostra habilitat de regular les nostres emocions i la nostra conducta com a resposta a l’altra gent o d’encaixar amb les normes socials. La nostra habilitat de detectar si ens sentim socialment inclosos o exclosos, és a dir, la detecció de l’amenaça.”

3.- L’amistat és un organisme en construcció. Canvia amb el temps i amb els ingredients que es van sumant (temps, compromís, nivell d’intimitat, respecte mutu,...).

 

4.- L’amistat té entitat pròpia.  Això vol dir que, en una bona amistat, es van compartint elements que generen una dinàmica que fa que l’espai on passen les coses no sigui ni teu ni meu, sinó de la pròpia amistat.

5.- L’amistat necessita temps per estabilitzar-se (i també per mantenir-se). Necessitem entre 40 i 60 hores presencials per passar de tenir una relació entre coneguts a considerar-lo un company, de 80 a 100 hores per parlar d’amistat i sobre 200 hores de passar temps junts perquè algú es pugui qualificar com a “millor amic.”

6.- L’amistat és de cada vegada més important a partir de l’escola, dels 7 anys. A partir dels 11-12 anys, la presència de la mare deixa de ser un element calmant i ho passen a ser els amics. En aquesta edat, dos de cada tres persones canvien d’amics en funció de l’afinitat i dels interessos compartits.

7.- L’amistat, durant l’adolescència, és un factor protector davant el bullying; tanmateix, un 12% d’alumnes dels instituts no tenen cap amic. Els bullies solen ser populars i guanyar estatus pel fet de ser-ho fins a finals de Secundària.

8.- L’amistat és molt important durant l’adolescència (i a la tercera edat, no tant a la maduresa). L’exclusió, la pèrdua d’una amistat, la traïció, l’abandonament, es viuen durant l’adolescència amb més dolor que en qualsevol altra moment de la vida.

9.- La solitud és perillosa per a la salut, augmentant la possibilitat d’una mort prematura en un 20%.

10.-  Els nivells de solitud són més baixos a mesura que tornem grans. Entre els més joves, entre els 18 i 22 anys, és on trobem els nivells de sentiment de solitud més elevats.

11.- L’ús de les xarxes socials promou la intimitat. Intercanviar informació o compartir determinats jocs online suposa una millora de la qualitat relacional. La majoria de les relacions virtuals s’inicien en el món real. I aquelles que funcionen molt bé en les xarxes socials, solen migrar a la realitat. El problema més gran de la tecnologia té a veure en l’atenció moment a moment: si estem amb algú, la mera presència del mòbil fa que la nostra presència de qualitat sigui menor.

12.- Les relacions són la clau de la bona vida. I la proximitat amb la família i amb els amics és un dels elements més importants.

 

Al final, si la solitud ens deixa fràgils, estressats i esgotats, hauríem de trobar un sistema per fomentar i aconseguir optimitzar les connexions humanes. En el fons, sembla que el missatge és clar: esmolem, entrenem i cuidem el cervell social, aquell que fa possible l’autoconeixement, la gestió emocional, l’expressió de la gratitud i de l’amor. Promocionem les situacions de ressonància compartida, aquelles que, segons Barbara Fredrickson, ens porten a compartir emocions positives amb les altres persones.