“Em fa mal el cor per tota la gent que no ho passarà bé aquestes festes, per tot el dolor que senten i sentiran per les absències, per l’amor que no poden demostrar als qui han estimat (que aniria cap a la lluna i podria tornar...). I, avui, a mi també em fa mal l’ànima, com sempre que recordo que els meus germans petits ja no hi seran mai més, fent soroll, cantant, parlant pels descosits, en Kiko amb els seus regals, en Pere amb les seves contarelles...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/12/i-ha-tornat-nadal.html
Hi ha molts Nadals: Nadals que s’enceten, Nadals que s’apaguen, Nadals que es pateixen, Nadals que es frueixen, Nadals que s’eviten, Nadals que s’esperen... I, tanmateix, els hem de passar, de la millor manera possible, un dia darrera de l’altre, fent teringa fins que s’acabin...
Ara, que ja som gran, puc recordar totes aquestes versions de Nadal, com a ones que han anat i vingut al llarg de les més de cinc dècades que he viscut de manera conscient. Ara, els que han vingut nous són encara menys dels que ja no hi són, i la seva alegria encara no pot acabar d’omplir els espais que donen aire a la pena que, en el fons, habita en el nostre interior.
I, tot i així, tinc molta sort. La sort de les persones que estan bé, que tenen salut, que tenen persones al seu costat que les estimen tal i com són, que viuen gairebé lliures i amb el convenciment de fer el que troben que han de fer. He tingut sort. I don cada dia les gràcies per això.
Nadal ens obliga a posar a prova la nostra paciència i la nostra destresa amb les relacions. Se’ns fa més patent el que hem perdut, les persones que ja no hi són, les petites traïcions, les grans penes, els malentesos que s’enquisten entre familiars, les dificultats de comunicació amb els que hem de compartir taula, les ganes d’evitar certes situacions... I, també, les alegries dels més petits davant el que els és nou, la il·lusió dels joves que comencen a tastar el sortir, la tendresa dels grans que ho poden gaudir...
Nadal es mostra de moltes formes: és record, és pena, és solidaritat, és malbaratament, és festa, és fugida, és tornar a veure la família reunida, és dol, és dolor, és celebració... I, a vegades, és tot al mateix temps, com un tètrix malgirbat que posa peces una al costat de l’altra, sense massa sentit.
M’agradaria fer arribar una abraçada a totes aquelles persones que sé que ho estan passant malament, a estones, amb l’esperança que puguin tirar endavant. M’agradaria que recordessin que el temps és temps i que passa, tant si és bo com si és dolent. M’agradaria que sentissin la força dels que han passat pel mateix abans, que les conhortés el sentit d’humanitat compartida, que trobessin un poc de llum el temps que fan camí.
M’agradaria que la gent sabés que cada vegada que encenc els llums de Nadal de casa tinc un pensament per totes les persones que sent com a part del meu món, perquè hem compartit moments, pensaments, informació, sentiments...
Moltes gràcies per ser-hi.
Una abraçada de veres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada