Deixa enrere les històries del teu passat...

“Els que hem tingut la sort de trobar-nos amb uns cuidadors prou bons, dels quals no ens hem hagut de protegir, tampoc no podem acabar d’entendre per què hi ha persones a qui la intimitat resulta estressant.”

“El Nin Complaent només pot calmar-se gràcies a l’autoconsciència i a l’autocompassió. Ha d’entendre que, en el seu moment, la seva complaença envers els altres era adaptativa. De fet, era l’única manera de seguir endavant en una dinàmica familiar que generava estrès en lloc de seguretat.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/07/la-importancia-de-connectar-amb-les.html 

No cal buscar la història del nostre passat.

No cal reconstruir fil per randa la teva infància per començar a connectar amb el teu Nin Adaptatiu o Complaent i oferir-li calma, aquí i ara.

El que importa és observar què està passant en aquest instant.

Meg Josephson, al seu llibre “Are You Mad at Me?”, proposa una llista de comprovació. Un cop l'has respost, et convida a fer-te una pregunta senzilla i, alhora, profundament reveladora:

«Quan vaig aprendre que aquesta estratègia em protegia? En quin moment vaig decidir que era així com podia sentir-me segur?»

Potser et reconeixes en algunes d'aquestes actituds:

• Et preocupes constantment pel que els altres pensen de tu, per si els agrades o si estan enfadats amb tu.
• Et mostres sempre complaent i et costa posar límits, encara que després sentis ressentiment.
• Evites el conflicte a qualsevol preu.
• Tens por que et considerin un problema o una mala persona.
• Dubtes sovint de la teva bondat i vius amb la sensació que estàs fallant als altres.
• Necessites aprovació o validació externa per sentir-te tranquil.
• Deixes de banda les teves necessitats per prioritzar les dels altres.
• Estàs permanentment atent als estats emocionals de les persones que t’envolten.
• T'expliques massa perquè necessites assegurar-te que t'han entès o que no t'han jutjat malament.
• Demanes perdó gairebé per inèrcia i assumeixes culpes que no et corresponen.
• Et costa decidir perquè no vols decebre ningú o perquè fa temps que has deixat de saber què vols.
• No acabes de confiar en el teu criteri.
• Et resulta difícil identificar què necessites o expressar-ho.
• Sents que no ets prou, que no vals prou o que no mereixes el que tens.
• Tens la sensació d'estar interpretant un paper per demostrar el teu valor.
• T'adaptes tant als altres que acabes sentint-te un camaleó en les relacions.

Josephson explica que les criatures busquen seguretat amb les eines que tenen al seu abast. De vegades, això significa amagar la por, empassar-se la tristesa o silenciar la ràbia perquè expressar-les podria posar en risc el vincle amb les persones de qui depenen.

Allò que un dia va ser una estratègia de supervivència acaba convertint-se, sense adonar-nos-en, en la manera com ens relacionem amb els altres.

La part més primitiva del nostre cervell té una única missió: mantenir-nos vius. I sovint confon la seguretat amb la familiaritat. Per això repetim patrons, fins i tot quan ens fan mal.

Potser, aleshores, la pregunta no és: «Per què em sento així?», sinó:

«Aquesta situació és realment insegura... o només em resulta poc familiar?»

Josephson proposa un camí diferent. Un camí que passa per acollir totes les emocions, també el dolor, la ràbia o la tristesa de no haver-te sentit prou segur.

Però recorda una cosa important: ara ja no ets aquella criatura.

Ara ets un adult.

I és des d'aquest lloc que pots començar a respondre d'una altra manera.

Per fer-ho, proposa el mètode NICER.

Quan notis que el pànic apareix perquè estàs començant a sentir el que durant anys has evitat sentir...

N (Notice). Adona't del que està passant. Observa com la ment s'accelera, com apareix la crítica interior, com comences a imaginar els pitjors escenaris. Recorda que són pensaments. No cal creure-te'ls. Ni jutjar-los.

I (Invite). Dona permís a l'experiència. No lluitis contra allò que estàs sentint. Les emocions no són un error. Arriben... i també acaben.

C (Curiosity). Mira't amb curiositat. Què estic pensant? Què estic sentint? Què passa dins el meu cos? Aquest pensament és un fet o una interpretació?

E (Embrace). Abraça aquesta part de tu amb tendresa. Recorda que només intenta protegir-te. Pots dir-li: «Gràcies per intentar cuidar-me. Entenc d'on vens. Té sentit que reaccionis així. Però això pertany al passat. Ara soc aquí. I ara estic segura.»

R (Return). Torna al present. A la respiració. Als peus tocant el terra. Als sons que t'envolten. Al teu cos. A la realitat d'aquest instant.

Practicar el sistema NICER és recordar, una vegada i una altra, que la ment reaccionarà davant l'estrès relacional explicant-nos històries antigues.

Històries que abans ens van ajudar a sobreviure.

Però que avui ja no descriuen necessàriament la realitat.

Aquí i ara podem oferir al nostre cervell una experiència nova.

Aquí i ara podem respondre a la nostra veu interior amb compassió en lloc de crítica.

Aquí i ara podem acostar-nos una mica més al que és real.

La teva ment continua intentant protegir-te amb les eines que va aprendre fa molts anys.

Però avui en tens de noves.

I potser aquest és el començament de la llibertat.

No cal continuar vivint dins les històries del passat.