Salta al contingut principal

Deixa enrere les històries del teu passat...

“Els que hem tingut la sort de trobar-nos amb uns cuidadors prou bons, dels quals no ens hem hagut de protegir, tampoc no podem acabar d’entendre per què hi ha persones a qui la intimitat resulta estressant.”

“El Nin Complaent només pot calmar-se gràcies a l’autoconsciència i a l’autocompassió. Ha d’entendre que, en el seu moment, la seva complaença envers els altres era adaptativa. De fet, era l’única manera de seguir endavant en una dinàmica familiar que generava estrès en lloc de seguretat.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/07/la-importancia-de-connectar-amb-les.html 










No cal buscar la història del nostre passat.


No cal reconstruir fil per randa la teva infància per començar a connectar amb el teu Nin Adaptatiu o Complaent i oferir-li calma, aquí i ara.


El que importa és observar què està passant en aquest instant.


Meg Josephson, al seu llibre “Are You Mad at Me?”, proposa una llista de comprovació. Un cop l'has respost, et convida a fer-te una pregunta senzilla i, alhora, profundament reveladora:


«Quan vaig aprendre que aquesta estratègia em protegia? En quin moment vaig decidir que era així com podia sentir-me segur?»


Potser et reconeixes en algunes d'aquestes actituds:


  • Et preocupes constantment pel que els altres pensen de tu, per si els agrades o si estan enfadats amb tu.
  • Et mostres sempre complaent i et costa posar límits, encara que després sentis ressentiment.
  • Evites el conflicte a qualsevol preu.
  • Tens por que et considerin un problema o una mala persona.
  • Dubtes sovint de la teva bondat i vius amb la sensació que estàs fallant als altres.
  • Necessites aprovació o validació externa per sentir-te tranquil.
  • Deixes de banda les teves necessitats per prioritzar les dels altres.
  • Estàs permanentment atent als estats emocionals de les persones que t’envolten.
  • T'expliques massa perquè necessites assegurar-te que t'han entès o que no t'han jutjat malament.
  • Demanes perdó gairebé per inèrcia i assumeixes culpes que no et corresponen.
  • Et costa decidir perquè no vols decebre ningú o perquè fa temps que has deixat de saber què vols.
  • No acabes de confiar en el teu criteri.
  • Et resulta difícil identificar què necessites o expressar-ho.
  • Sents que no ets prou, que no vals prou o que no mereixes el que tens.
  • Tens la sensació d'estar interpretant un paper per demostrar el teu valor.
  • T'adaptes tant als altres que acabes sentint-te un camaleó en les relacions.


Josephson explica que les criatures busquen seguretat amb les eines que tenen al seu abast. De vegades, això significa amagar la por, empassar-se la tristesa o silenciar la ràbia perquè expressar-les podria posar en risc el vincle amb les persones de qui depenen.


Allò que un dia va ser una estratègia de supervivència acaba convertint-se, sense adonar-nos-en, en la manera com ens relacionem amb els altres.


La part més primitiva del nostre cervell té una única missió: mantenir-nos vius. I sovint confon la seguretat amb la familiaritat. Per això repetim patrons, fins i tot quan ens fan mal.


Potser, aleshores, la pregunta no és: «Per què em sento així?», sinó:


«Aquesta situació és realment insegura... o només em resulta poc familiar?»


Josephson proposa un camí diferent. Un camí que passa per acollir totes les emocions, també el dolor, la ràbia o la tristesa de no haver-te sentit prou segur.


Però recorda una cosa important: ara ja no ets aquella criatura.


Ara ets un adult.


I és des d'aquest lloc que pots començar a respondre d'una altra manera.


Per fer-ho, proposa el mètode NICER.


Quan notis que el pànic apareix perquè estàs començant a sentir el que durant anys has evitat sentir...


N (Notice). Adona't del que està passant. Observa com la ment s'accelera, com apareix la crítica interior, com comences a imaginar els pitjors escenaris. Recorda que són pensaments. No cal creure-te'ls. Ni jutjar-los.


I (Invite). Dona permís a l'experiència. No lluitis contra allò que estàs sentint. Les emocions no són un error. Arriben... i també acaben.


C (Curiosity). Mira't amb curiositat. Què estic pensant? Què estic sentint? Què passa dins el meu cos? Aquest pensament és un fet o una interpretació?


E (Embrace). Abraça aquesta part de tu amb tendresa. Recorda que només intenta protegir-te. Pots dir-li: «Gràcies per intentar cuidar-me. Entenc d'on vens. Té sentit que reaccionis així. Però això pertany al passat. Ara soc aquí. I ara estic segura.»


R (Return). Torna al present. A la respiració. Als peus tocant el terra. Als sons que t'envolten. Al teu cos. A la realitat d'aquest instant.


Practicar el sistema NICER és recordar, una vegada i una altra, que la ment reaccionarà davant l'estrès relacional explicant-nos històries antigues.


Històries que abans ens van ajudar a sobreviure.


Però que avui ja no descriuen necessàriament la realitat.


Aquí i ara podem oferir al nostre cervell una experiència nova.


Aquí i ara podem respondre a la nostra veu interior amb compassió en lloc de crítica.


Aquí i ara podem acostar-nos una mica més al que és real.


La teva ment continua intentant protegir-te amb les eines que va aprendre fa molts anys.


Però avui en tens de noves.


I potser aquest és el començament de la llibertat.


No cal continuar vivint dins les històries del passat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

7 consells per fer amics

“La maduresa és el llindar que creues quan deixes d’estar a la defensiva amb els altres [deixant de donar-los la culpa dels conflictes] i comences a afrontar les coses amb curiositat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/vols-fer-amics-sis-veritats-tenir-en.html   Per a la majoria de nosaltres, escriu Lydia Denworth , “ les amistats són voluntàries, personals, positives i persistents i suposen un mínim d’equitat ” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/11/la-necessitat-de-tenir-amics.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html ).  Al darrera d’aquestes relacions hi trobem la química del sistema de recompensa del cervell, quan ens adonem que agradem i això, de retruc, ens fa sentir bé.  Cada cervell té la seva història i les seves necessitats. La investigadora Sarah Matthews distingeix tres tipus de cercadors d’amistats : Les persones independents , que es consideren a elles mateixes autosuficients i es conformen amb soci...