Quan les connexions ens drenen...

«Som una espècie que ha evolucionat per sincronitzar-se fisiològicament, emocionalment i conductualment, i sentim un enorme plaer quan això passa. Hem nascut per sincronitzar-nos. Ens delim per sincronitzar-nos.»

Kate Murphy  “Why We Click”

«La sincronia interpersonal és la tendència, aparentment màgica, tot i que científicament provada, dels éssers humans a sincronitzar-se amb una altra persona», explica Kate Murphy (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/06/nacuts-per-connectar.html).

A vegades, ens permet amplificar el nostre benestar gràcies al fet de compartir emocions positives amb una altra persona.

Altres vegades, ens penalitza terriblement. És quan parlem de l'efecte «poma podrida».

Hi ha el cas de la jove que em diu que acaba «drenada», sense energia, quan li toca compartir tasques amb una companya de feina, per exemple. I que, quan aquesta no hi és, a l'oficina es respira un benestar que fa que la gent rendeixi més i s'hi trobi millor.

El millor predictor del rendiment d'un grup no és la qualitat superior dels seus millors membres ni el nivell mitjà dels seus components, sinó com de desagradable és el pitjor dels seus membres, va concloure William Felps en un estudi.

Les actituds són víriques. I les negatives, especialment. I qui les té, en moltes ocasions, no n'és conscient.

Una vegada acabada la investigació que liderava Felps, la persona que actuava com a poma podrida va adonar-se de fins a quin punt això passa desapercebut per a qui es comporta així:

«Vaig passar a ser molt conscient que, si estàs deprimit o enfadat, el més perillós de l'assumpte és que mai hi haurà una habitació on tu no hi siguis, de manera que podries anar pel món deprimint o enfadant la gent i encara pensaries que el problema és que el món és així.»

Els receptors tampoc no som conscients de com de susceptibles som als efectes que les actituds dels altres tenen sobre nosaltres.

La gent va pel món amb una «presència afectiva», deixant al seu darrere un lloc més feliç, més trist o més irritable? Sembla que sí. La mala «vibra» de la gent influeix tant en com ens sentim com la nostra pròpia personalitat.

En el món laboral, en casos assenyalats, s'intenta pal·liar l'efecte poma podrida ensenyant comunicació assertiva a qui el provoca. No sol funcionar. Les habilitats tècniques són fàcils d'educar, però la presència afectiva és una altra cosa, enquistada en la manera de veure, sentir i connectar amb el món de manera positiva o negativa.

Com podem neutralitzar les projeccions negatives d'una altra persona, la seva mala «vibra»? 

Si et trobes amb la sensació que t'estan projectant emocions sense metabolitzar relacionades amb la ràbia, la tristesa, les pròpies ansietats o les inseguretats, has d'identificar aquests sentiments i, llavors, dir-te a tu mateix: 

«Això no és meu.»

«Potser no val la pena invertir emocionalment en algú que et fa sentir sistemàticament malament. I, si les circumstàncies no permeten eliminar-lo de la teva vida, almenys intenta limitar la teva exposició a aquesta persona. Tots tenim persones a la nostra vida que és millor prendre en petites dosis», ens recomana Murphy.

Hi ha una dada positiva en tot això: una bona actitud i un bon humor fan més probable que ocupis una posició més central en el teu món relacional i, per tant, que deixis un impacte positiu.

Finalment, presta una atenció especial a les persones del teu cercle que et fan sentir bé. Aprèn d'elles. Col·lecciona els moments compartits. Perquè, al capdavall, si les emocions negatives es contagien, les positives també.

Bona reflexió!