“L’objectiu és permetre’t a tu mateix, finalment, reconèixer les pròpies emocions que altres persones no han validat. L’objectiu és veure que les accions i les reaccions dels teus pares no són culpa teva: són reflexes del seu propi dolor sense processar -del patiment del seu propi nen interior. Això, evidentment, no excusa cap de les seves conductes, però ajuda a entendre-les”
“La complaença es presenta diferent per cadascú, però el sentiment fonamental de fons és: la meva seguretat depèn de complaure’t. No puc sentir-me segura fins a saber que t’agrado”
“Per què estic fent això?Estic dient sí perquè en tinc ganes o perquè tinc por de que la persona s’enfadi amb mi si dic que no?Estic fent compliments a aquesta persona perquè ho veig així o perquè vull agradar-li?”
Meg Josephson, “Are You Mad al Me?”.
En una entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/quina-part-de-tu-esta-parlant.html), basada en el llibre “Us”, de Terrence Real, explicava que, en un moment difícil, poden respondre dues parts de nosaltres:
- l’Adulta Sàvia, capaç d’actuar amb maduresa i de mantenir una «consciència del nosaltres»;
- o el Nin Adaptatiu, que es posarà a la defensiva, amb una «consciència de tu i jo», mirant de: 1) demostrar que té raó; 2) controlar la parella; 3) mostrar un cert menyspreu; 4) posar-se a la defensiva; o 5) evitar l’altra persona i no contestar.
Tanmateix, a vegades, el Nin Adaptatiu que es posa a la defensiva no és el problema.
A vegades, en veure que no hi ha cap seguretat possible en l’entorn dels seus cuidadors, la criatura decideix anul·lar les seves necessitats i mirar de fer sentir bé els altres, amb la il·lusió que així l’acceptaran i l’estimaran. I no acaba de desenvolupar un Nin Adaptatiu defensiu.
A mesura que la criatura creix, es torna cada vegada més complaent, per tal de sentir que «pot encaixar», que, al final, gràcies a estar contínuament pendent de les necessitats dels altres, aconseguirà que l’estimin. I, així, neix un Nin Complaent.
Pot arribar-se a construir l’Adulta Sàvia de què parlava Real a partir d’aquest Nin Complaent? Podem passar d’una «consciència de tu» (en què només es tenen en compte les necessitats dels altres) a una «consciència del nosaltres»?
Aquest és el dilema que intenta resoldre Meg Josephson en el seu llibre “Are You Mad at Me?”
Josephson explica la seva història i ens recorda que un sistema nerviós estressat no pot acabar de connectar plenament amb els altres. De la mateixa manera que un Nin Adaptatiu, enmig d’un conflicte, no pot connectar amb l’altra persona, un Nin Complaent no pot arribar al «nosaltres» que fa possible una connexió autèntica, perquè és incapaç de tenir presents les seves pròpies necessitats i viu centrat a agradar els altres per tal de sentir una mica de calma.
Els que hem tingut la sort de trobar-nos amb uns cuidadors prou bons, dels quals no ens hem hagut de protegir, difícilment podem acabar d’entendre què passa pel cap d’algú amb un Nin Complaent de fons.
Els que hem tingut la sort de trobar-nos amb uns cuidadors prou bons, dels quals no ens hem hagut de protegir, tampoc no podem acabar d’entendre per què hi ha persones a qui la intimitat resulta estressant.
Si la intimitat et resulta estressant, fins al punt d’activar un Nin Complaent, et trobaràs que les teves relacions personals t’estressen; que contínuament dones voltes a si algú està enfadat amb tu, a si ho has fet prou bé o que et sents «obligada» a fer bona cara i dir que sí a tot el que volen els altres... Fins que un dia no pots més i explotes i t’enfades... O t’allunyes de la gent, sense donar explicacions, evitant qualsevol tipus de conflicte.
El Nin Complaent, per deixar de dominar la teva vida, necessita cultivar un sentit de calma interior. Només des de la calma es podrà generar una Adulta Sàvia, una consciència del «nosaltres», a partir de la consciència de les seves pròpies necessitats, evitant caure en el ressentiment pel fet de no sentir-se reconegut pels altres.
El Nin Complaent només pot calmar-se gràcies a l’autoconsciència i a l’autocompassió. Ha d’entendre que, en el seu moment, la seva complaença envers els altres era adaptativa. De fet, era l’única manera de seguir endavant en una dinàmica familiar que generava estrès en lloc de seguretat.
El Nin Complaent, partint de la consciència del propi cos i de les pròpies emocions, ha d’acceptar fer-se càrrec de les seves necessitats i, així, generar seguretat i calma.
I, finalment, generar les condicions perquè sorgeixi l’Adulta Sàvia i la «consciència del nosaltres».
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada