“I aquest error essencial que la humanitat ha consagrat és la ficció d’un jo independent -un jo per sobre de tot, sobre la naturalesa, sobre els grups que marginem, sobre les parelles i els nens que intentem controlar, sobre els veïns amb els que volem competir, sobre el planeta al que faltem al respecte. Aquest és el nostre error fatal. Ens n’adonarem o patirem dins la misèria durant generacions. Ho aprendrem o ens destruïrem. Aquest món no ens pertany. Ens pertanyem uns als altres”
Terrence Real
“En aquest moment, quina part de mi vull que respongui?”
Aquesta és la pregunta que ens podem fer per no caure en la defensivitat davant d’un desacord o un conflicte amb una persona que estimem.
Terrence Real, en el seu llibre “US” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/vivim-en-una-biosfera-emocional.html), ens recorda que, en un moment difícil, poden respondre dues parts de nosaltres: l’Adult Savi, capaç d’actuar amb maduresa, mantenint “una consciència del nosaltres”, o el Nin Adaptatiu, que es posarà a la defensiva, amb “una consciència de tu i jo”, mirant de lluitar per deixar clar que “tenim raó”.
El Nin Adaptatiu sol basar-se en cinc estratègies equivocades:
Demostrar que té raó.
Controlar la parella.
Mostrar un cert menyspreu.
Posar-se a la defensiva.
Evitar l’altra persona, no contestar.
(El Nin Adaptatiu recorda els quatre genets de l’apocalipsi dels Gottman; vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html)
Quina sol ser la teva estratègia quan t’enfades i l’amígdala agafa el control?
La meva combinació està basada en tenir raó i, si cal, demostrar-ho mostrant un cert menyspreu davant dels arguments de l’altra persona.
Realment, una resposta poc madura, que no passa massa vegades, però que se m’escapa quan estic molt estressada.
Terrence Real ens dona pistes per entendre com anem formant aquesta resposta. Es tracta del resultat d’interioritzar i/o reaccionar davant de conductes intrusives o d’abandonament per part dels nostres cuidadors i de com aquestes ens van conduir a respostes de fugida o de lluita.
I l’única forma de superar-les és adonar-se que està actuant la nostra Nina Adaptativa, tractar-la de forma compassiva i activar el còrtex prefrontal, la seu de l’Adulta Sàvia.
Un dels problemes amb què ens trobem, però, és la manca de visió relacional, explica Real. Tanmateix, la “consciència del nosaltres” demana que es reconegui que darrere del manteniment de l’individualisme hi ha la presència del patriarcat i els privilegis de casta. Només podem arribar a un "nosaltres" autèntic si qüestionem la nostra cultura individualista.
El llegat de l’individualisme és la solitud. Amb la Nina Adaptativa ens quedem sols. Només l’Adulta Sàvia, amb el reconeixement de l’espai relacional i de la consciència del nosaltres, ens connecta amb els altres i ens permet estimar i sentir-nos estimats.
“Estem en això junts”.
Aquesta és la frase que activa els adults que poden compartir “la consciència de nosaltres”. Quan intentem solucionar qualsevol problema de la relació, hem de tenir clar que podem dir aquesta frase. Si en la nostra agenda del moment hi ha demostrar que tenim raó, guanyar la posició de poder, represaliar o evitar l’altra persona, llavors el que hem de fer és aturar-nos i tornar a plantejar la pregunta:
“En aquest moment, quina part de mi vull que respongui?”
Hem de prestar atenció a com ens perdem en els nostres Nins Adaptatius.
L’única agenda que funcionarà és la que intenta trobar una solució conjunta.
Hem de preguntar-nos: “Això que estic a punt de dir faltarà al respecte a l’altra persona?”. Si ens adonem que estem en terreny pantanós, Real té un gran consell per a nosaltres: calla.
I respira.
Hem d’activar el prefrontal, l’Adulta Sàvia.
Hem de preguntar: “Com ho podem fer junts?”
I donar informació sobre les nostres pròpies necessitats,
i demanar a l’altra persona com ho podem fer perquè es senti segura i vista.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada