Ser conscient del que està passant...

“la meditació és una eina potent per tal de permetre’ns observar el nostre propi funcionament i alliberar-nos de la tendència de fusionar-nos amb les nostres emocions i amb els nostres pensaments. Així, gràcies a aquesta observació, aconseguim el mateix que amb les altres vies: alliberar-nos de l’ego i fer-nos autoconscients i flexibles cognitiva i emocionalment”

https://benestaremocional.blogspot.com/2020/11/per-si-volguessis-millorar.html 

“La gestió de les emocions té tres elements: entendre com funcionen (metacognició), gestionar-les per tal de triar les millors en funció dels nostres valors i no deixar de veure els altres (o deixar de focalitzar-se en un mateix). “

https://benestaremocional.blogspot.com/2023/12/el-cami-per-arribar-ser-un-poc-mes-felic.html

Una de les coses que passen quan vius enmig d’emocions intenses és que et sents com si una sèrie d’ones et portessin cap a la mar gran.

Bé, no és exactament així.
Bàsicament perquè, quan l’ona se t’endú, no acabes de saber massa bé què et passa.
Et trobes bevent aigua.
Sents un cert pànic davant la teva pròpia impotència.
Pots angoixar-te, enfadar-te, revoltar-te en contra del món o dels altres…

Tanmateix, el dolor que hi ha al darrere de l’onada seguirà allà, esperant que l’acceptis.

I, en un cert moment, quan el cap et deixa agafar distància, acabes entenent que l’ona és allà i està fent el que ha de fer: moure’t perquè entenguis que encara no en pots sortir…

Mou-te. Físicament. Camina.
Has d’agafar distància.
Veure’t des de fora.
Ser conscient del que està passant ara i aquí.
Medita.
Aplica l’autoconsciència, la metacognició.

Has de:

Adonar-te’n de l’ona, de com ha posat el teu cos en mode defensiu, de com tots els músculs estan en tensió i no pots acabar de descarregar-los…
Adonar-te’n de l’ona, de com el teu cap sembla tancat en l’experiència de veure’t arrossegada per l’aigua, intentant resistir-s’hi…
Adonar-te’n de l’ona, de com les teves emocions esdevenen doloroses, de com intentes oblidar-te del buit, de la impotència, a base de jutjar el que “no va bé”, “el que no t’han fet bé”, en un intent de camuflar la tristesa enmig de la ràbia…
Adonar-te’n de l’ona, que tu ets l’ona, que vius enmig de l’ona…

I acceptar-ho.
Acceptar que no ho pots evitar.
Acceptar que això és el que hi ha.
És normal.
Tens por.
Tens pena.
No saps massa bé què fer-ne.

I seguir.
I així sortir de l’ona.

Sabent, però, que tornarà.
I, durant uns dies, unes hores, uns minuts, uns segons, tornaràs a perdre’t en l’ona.
I te n’adonaràs.
I ho acceptaràs.
I en sortiràs.

Vet aquí el cicle de l’autoconeixement.
Vet aquí el cicle de la vida.
Vet aquí el cicle del dol.

Una abraçada a tots els que estan, ara mateix, enmig d’una onada.
Ens en sortirem.