Salta al contingut principal

Estimar i sentir-se estimats...

“La biosfera emocional està feta dels sentiments, les emocions i els pensaments que van i venen en el dia a dia. Cada situació es viu de forma diferent per cada persona implicada en la relació. No es tracta de qui “té raó”. “

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/vivim-en-una-biosfera-emocional.html 

“Quan ens trobem amb estats emocionals negatius molt intensos de por, tristesa i ràbia, s’incrementa l’activació del cervell emocional i disminueix la capacitat d’actuació dels lòbuls frontals. Regular l’equilibri entre aquests dos sistemes, el Detector de Fum i la Torre de Vigilància, és la clau per tal d’aconseguir la gestió efectiva de l’estrès.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/el-cuiner-el-detector-de-fum-i-la-torre.html 


“Molts de nosaltres pensem que la nostra identitat es crea sola, que som qui som perquè nosaltres ens hem fet així. En realitat, som qui som pel lloc que ocupem en relació amb el món i amb les altres persones.”

“Sentir-se comprès és una cosa impactant”


Robert Waldinger  i Marc Shulz Una bona vida”.












La pregunta més important que em faig durant una sessió de teràpia és aquesta: amb quina part de tu estic parlant?

Aquesta pregunta és el punt de partida de la Teràpia de Vida Relacional. Terrence Real, en el seu llibre “US” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/vivim-en-una-biosfera-emocional.html), ens recorda una idea clau: en una relació, el més important no és només el “tu” o el “jo”, sinó el “nosaltres”. És a dir, l’espai que construïm entre dues persones.

I aquest “nosaltres” no apareix sol. Necessita maduresa emocional.

Què vol dir, això? Vol dir ser capaços de sostenir moments difícils sense posar-nos automàticament a la defensiva. Vol dir poder escoltar de debò l’altra persona, encara que el que digui ens incomodi. Vol dir mostrar-nos vulnerables.

Segons Real, aquesta maduresa és la nostra part més sàvia (l’Adult Savi): allò que ens permet aturar-nos, regular les emocions i respondre en lloc de reaccionar impulsivament.

Respondre vol dir tenir present l’altra persona.
Vol dir cuidar la relació.
Vol dir actuar amb respecte i compassió.

En canvi, quan aquesta maduresa falla, entrem en el que Real anomena la “consciència de tu i jo”. Aquí tot es converteix en una lluita: qui té la raó, qui guanya, qui perd. Ens posem a la defensiva i reaccionem com si estiguéssim en perill.

És el nostre cervell emocional qui pren el control, amb l’amígdala al davant. I apareix la resposta de lluita o fugida.

El problema és que, en una relació, si un guanya i l’altre perd, en realitat hi perdem tots dos.

La Teràpia de Vida Relacional proposa un altre camí: arribar a la “consciència del nosaltres”. Poder estar presents amb l’altra persona sense quedar atrapats en velles dinàmiques de la nostra infància.

Perquè tots tenim una història. Tots venim d’un passat que ens ha ensenyat com protegir-nos.

Segons Real, dins nostre hi ha un “Nin Adaptatiu”: una part que va aprendre, quan érem petits, com reaccionar davant del conflicte. Aquesta part no és dolenta —al contrari, ens va ajudar a sobreviure—, però sovint reacciona de manera automàtica, rígida i defensiva.

I ho fa encara avui, com si tot fos una amenaça.

Per això, en moments de tensió, no sempre responem des de l’adult que som, sinó des d’aquest nen interior que intenta protegir-se.

El repte és adonar-nos-en.

Passar del “tu contra mi” al “nosaltres”.
De la reacció automàtica a la resposta conscient.

I això només és possible amb una certa dosi de compassió cap a nosaltres mateixos: entendre que el que fem té un origen, però que avui podem triar diferent.

Potser tot comença amb una pregunta molt simple:

En aquest moment, quina part de mi vull que respongui?

Si ens donem un instant per respirar, podem parar. Podem activar la nostra part més conscient. I recordar una cosa essencial: la persona que tenim al davant no és un enemic.

És algú que estimem.

I potser, en lloc de defensar-nos, podem escoltar.
En lloc de voler tenir raó, podem voler entendre.
En lloc de lluitar, podem cuidar la relació.

Perquè, al final, el que volem no és guanyar.

És estimar i sentir-nos estimats.


Continuarà…




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

El cervell adolescent

“...la plasticitat cerebral –es formen noves sinapsis, neixen noves neurones, els circuits es reconnecten, les regions cerebrals s’expandeixen o contreuen- aprenen, canviem, ens adaptem. I això és més important al Còrtex Prefrontal que a qualsevol altre lloc” “el [desenvolupament] del cervell està molt influït pels gens. Però des del naixement fins a la primera adultesa, la part del cervell humà que ens defineix més és menys producte de la genètica amb la que vam començar la vida que del que la vida ens ha posat al davant. Degut a que és la darrera a madurar, la zona del Còrtex Prefrontal és la regió cerebral menys condicionada pels gens i més esculpida per l’experiència” Robert Sapolsky “Behave” A n'Eulari, pel seu entusiasme a l'hora d'influir sobre el cervell adolescent Durant l’adolescència el cervell canvia de manera important . Els circuits que connecten les diverses àrees repartides pels diferents lòbuls cerebrals es van modificant en func...