Estimat Pere, avui fa 9 anys...

“Estimat Pere,

Com deies tu,

Hem tingut sort,

Encara que el temps hagi estat massa curt…

Moltes gràcies per tot.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2025/07/estimat-pere-avui-fa-8-anys.html 

Estimat Pere,

Avui fa 9 anys que vas deixar de respirar…

Avui fa 9 anys que vam fer els últims preparatius per deixar-te anar…

El càncer ja havia fagocitat el teu cos, però no va impedir que, dos dies abans, fessis la ronda per acomiadar-te de tothom.

Estimat Pere,

El dol és el preu de l’amor, diuen.

Si estimes, tard o d’hora, el pagaràs.

I sentiràs les ones del dolor.

I sentiràs que l’amor troba el seu lloc per manifestar-se: un record, una cançó, la idea d’alguna cosa que t’hauria encantat…

Estimat Pere,

Ara fa 9 anys, i falten 5 dies per al meu aniversari. A la llista dels que falten hi ets tu, en Kiko, el pare, na Paca i la memòria de la mare (pobreta)…

Però, al meu cap, segueixo estimant la idea de la teva existència (i de la seva), pensant que el que passa encara té una relació amb la nostra història, malgrat la teva absència…

Estimat Pere,

La línia no està tallada. Segueix vibrant, enviant senyals al meu cervell, encara que sé, racionalment, que tot passa dintre meu…

Així acaben les coses?

Van de fora cap a dintre, quan ens coneixem? De dintre cap a fora, quan ens perdem en el dol? I, una altra vegada, de fora cap a dintre, quan acceptem la presència de l’absència?

I reviuen les teves neures, les teves il·lusions, la teva visió del futbol, la teva dèria per la família, la música que encara escoltaries…

M’angoixa tot allò que ja no viuràs, les coses que et perdràs, els dols que no experimentaràs, l’amor que has deixat de contenir…

Tota la galàxia que formaven les teves neurones va desaparèixer mentre la llum encara il·luminava les nostres. I, encara ara, les traces de la teva llum em mostren camins que no he vist, o no he reconegut, o no havia imaginat…

Estimat Pere,

Moltes gràcies per tot…

Seguim en contacte.