“Estimat Pere,
Te
Trobem
A
Faltar…”
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/estimat-pere-avui-fa-7-anys.html
Estimat Pere,
avui fa 8 anys que vas deixar de respirar i el teu alè va convertir-se en aire…
Encara ho trobo estrany i segueixo en el camí d’entendre com he de dur tot això.
Estimat Pere,
Quan va morir mon pare vas dir-me que estar per la caseta de fora vila i fer el que ell solia fer et feia sentir millor, com si estassis més aprop d’ell…
Conhortat, crec que era la paraula.
Jo, per la meva banda, faig una exploració per aconseguir saudade, aquell enyor que, en el fons, és una celebració del que vam compartir, del paper que sempre vas tenir en la meva vida, com a contrapunt, com a peça sense la qual no pot entendre’s el meu psiquisme de germana gran (a pesar de dur-nos només un any)…
Estimat Pere,
Ens hem estimat fins i tot en els moments més difícils de la relació, quan feies com si la meva infància no estés irremeiablement lligada a la teva, borrant-me del teu relat… Llavors, però, quedàvem sols i la màgia del lligam tornava a fer-se evident i parlàvem com si res.
Estimat Pere,
Molts dies miro la teva imatge pintada al camp de futbol i record la teva definició de “fer un gol és com un orgasme”,
la teva tendència a veure la part bona de la gent,
el teu sentit de la justícia,
la teva persistència (que jo de molt petita no acabava d’entendre quan veia que passaves molt de temps intentant controlar la pilota),
el teu instint guanyador i competitiu,
les teves ganes d’aportar humanitat al futbol,
el teu amor florit pels teus fills,
la gràcia que li feies sempre a mumare,
la ràbia que em feia que sempre arribassis tard (perquè t’aturaves a parlar amb qualsevol que no haguessis vist darrerament),
la cara de satisfacció quan sembraves alfabaguera i creixia esponerosa al costat del safareig,
la cara de control, procurant no mostrar angoixa, quan vas anar a donar l’enhorabona a na Bàrbara i en Jose quan van tenir na Llucia i tu feia uns dies que sabies que tenies el càncer envaint els teus òrgans,
la determinació amb la que vas envestir el procés de deixar-ho tot arreglat,
les converses sobre la vida que vam tenir d’adolescents,
les converses sobre l’amor i la feina que vam tenir d’adults,
les converses sobre la mort que vam tenir quan vas posar-te malalt…
Estimat Pere,
Com deies tu,
Hem tingut sort,
Encara que el temps hagi estat massa curt…
Moltes gràcies per tot.
Seguim en contacte…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada