Com et tractes a tu mateix o com fer possible el canvi...

“La nostra veu interior –el nostre JO, el nostre Portaveu, la nostra Ment, el nostre Dictador-, parla tot el temps.[...] Intenta ser coherent a una història que ve de molt enrere i que ens diu qui som i què volem. A vegades, la narrativa ens deixa ancorats al nostre passat, a quan érem adolescents i ens sentíem “uns pringats”. I cada vegada que alguna cosa va malament, encara que la vida ens vagi bé, encara que hi hagi molta gent que ens aprecia, encara que l’error que hem comés no tingui importància, ens tornem a sentir “uns pringats””

 https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html

“Canviar és difícil. El cervell és un animal de rutines. La Ment, el Dictador, intenta preservar la nostra identitat intacta, de manera que no s’hagin de qüestionar massa coses i així poder funcionar en automàtic, com sempre.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html 

Com et tractes a tu mateix? 

Aquesta, segons Mark Manson, és una de les tres preguntes que marcaran la teva vida, juntament amb “Per què estàs disposat a sofrir? (Quins són els teus objectius?)” i “Amb qui vols passar el teu temps?” (vegeu  https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/les-tres-preguntes-mes-importants-de-la.html).

La teva manera de parlar-te defineix el teu estat d’ànim, el que creus que és la teva veritat, els teus hàbits, la teva autoestima, com et veuen els altres, el teu llenguatge corporal, en què creus que et pots convertir i la teva persistència a l’hora de lluitar pel què vols, com influeixes en la gent que t’envolta o com veus als teus amics i a la teva família.

Tot això.

Dir-nos coses com “no estic a l’alçada”, “no som prou”, “no ho puc fer”, “ningú m’estimarà mai”, “no faig res bé”, “som un desastre”, “sempre tinc la culpa”… condicionen el que creiem que és possible i la nostra mentalitat davant el canvi (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html) 

Com explica Nicole Vignola en el seu llibre “Neurohábitos. Rompe el bucle, transforma tus pensamientos y crea cambios duraderos”, podem alliberar-nos de la negativitat (què és la primera fase del canvi) si deixem d’estar en pilot automàtic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html) i,

1. Detectem i observem aquests pensaments.
2. Entenem com aquests pensaments ens condicionen i veiem que no estem comdemnats a creure’ls.
3. Escrivim els pensaments en un llistat. (Pot ser molt útil, segons la meva experiència, posar-los un número i etiquetar-los quan es presenten, en pla “Oh, ara me ve al cap “no seré capaç de fer això”, pensament que tinc apuntat amb el número 3 a la meva llista de mal “rollo”).

Vignola explica al seu llibre què hi ha al darrera de la neuroplasticitat, de la capacitat del cervell pel canvi i de com el podem fer. El canvi que proposa es pot fer en tres fases,

1. Alliberar-nos de la negativitat. Entendre que la neuroplasticitat és el resultat de “repetir (el que volem fomentar) + prestar atenció (deixar el pilot automàtic per actuar conscientment) + actuar amb intenció (mantenir-nos centrats en la repetició del que volem canviar)”. Passa 1. Acceptar i entendre com funciona el cervell (és normal perdre’s i tornar al pilot automàtic, l’important és tornar al que volem fer). Passa 2. Aprofitar els senyals i els desencadenants per tal de canviar (adonar-te’n de com es donen les conductes i aprofitar per canviar; per exemple, interrompre els pensaments negatius amb l’etiquetatge i canviar el focus d’acció). Passa 3. Analitzar els pensaments. Reflexionar i reenquadrar (pensar en el que volem o no volem fer en el moment en què tenim el cap fred). Passa 4. No torturar-se. Autocastigar-se no només no funciona, sinó que empitjora les coses.
2. Canviar la narrativa. Canviar és una qüestió de sistema, de repetició i d’obrir espais per aprendre. S’ha de ser estratègic. Una de les tècniques més profitoses és la visualització (imaginar que estàs fent el que vols fer, visualitzant cada una de les passes, com si es tractés d’un entrenament mental). L’altra és descomposar les accions en les passes més petites possibles, de manera que es puguin anar repentint fins a consolidar-se. A més, s’ha de crear espai pel canvi gràcies a la paciència, a la meditació i a la respiració conscient. Prepara’t pels contratemps i la desmotivació, visualitza què pots fer en cas de no tenir temps, d’estar més estressat o cansat, de perdre’s en els models superficials de les xarxes socials, de trobar-te amb persones que només tiren bolles vermelles… Aprèn a travessar la por, pensar que aquesta no es perd, sinó que es passa a través d’ella cap a l’altra banda.
3. Potenciar el positiu. Fes coses difícils amb atenció i intenció. Adopta una mentalitat de creixement. Accepta que l’exercici físic és el teu aliat a l’hora del canvi i de generar salut mental i resiliència. Activa l’estrès voluntari en forma de sauna, exercici, respiració conscient, exposició a l’aigua freda i aprenent coses noves fora de la teva zona de confort. Optimitza dormir. Ves alerta amb la dopamina fàcil (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/enamorament-dopamina-i-desig.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/per-superar-el-dolor-primer-lhem.html). Treballa l’autoconfiança a base de fer-te responsable de tu mateixa, marcar-te objectius realistes, celabrar els teus èxits, entendre els teus errors com a oportunitats d’aprenentatge i assegurar-te que cumpleixes les teves promeses. Decideix quins hàbits són els teus innegociables, el que has de fer cada dia perquè són el teu sistema de carregar piles (això jo l’anomeno els mínims diaris). Perdona’t i perdona a les persones que van programar el teu sistema (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/01/saber-perdonar-i-ser-honestos-els.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/pares-fills-i-conflictes.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2025/05/mala-terapia-com-detectar-la.html). Recorda que tothom fa el que pot amb el que té.

Com et tractes a tu mateixa?

Queda clar que això marcarà la teva disposició a canviar? 

A tenir una vida plena, amb sentit, entrega i passió?

Bona reflexió!