Pares, fills i conflictes (II)

“La vida passa aviat. Els anys volen. No val la pena quedar-se enganxats en el que voldríem dels altres. Aprèn a acceptar a les persones que estimes tal i com són. No deixis que les teves expectatives marquin la vostra relació. Ja sé que ens agradaria que els pares o els fills o els amics o els germans fossin d’una determinada manera, però la gent és el que la seva genètica, les seves circumstàncies i les seves capacitats les permeten ser. Així de simple. Accepta-ho.”

“No deixis que les emocions negatives marquin la teva agenda. I, per això, simplement has de guanyar el teu espai mental, reconquerint la calma.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/el-que-he-apres-els-darrers-10-anys-de.html

Una de cada deu persones és altament conflictiva, és a dir, que si ens hi hem de relacionar tindrem problemes. Bill Eddy (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/06/no-pots-imaginar-teel-que-passa-quan-un.html ) ens diu que hem d’estar atents a determinades maneres de fer i en destaca quatre (alerta pels que tenen fills adolescents: això no és una descripció de molts moments que tenen aquestes criatures!!!):

1) donar sempre la culpa als altres o assenyalar a una altra persona com a objectiu de comentaris negatius i/o de conductes de menyspreu;

2) raonar sempre en termes de tot o res (o estàs amb ella o contra ella; o dones la raó o formes part de l’altra bàndol...);

3) tenir problemes amb determinades emocions i davant la frustració o el conflicte posar-se a plorar o enfadar-se o anar-se’n o deixar de parlar-te; i, finalment,

4) arribar a conductes extremes en forma d'insults o agressions.

L’objectiu general quan ens trobem amb una persona d’aquestes serà intentar agafar distància, sigui física, mirant de no estar massa en contacte amb ella, o emocional, mirant de no implicar-nos massa quan apareguin símptomes d’entrar en conflicte. I hem de recordar que mai hem d’intentar raonar amb ella o intentar fer-li entendre que és altament conflictiva.

Tanmateix, el cas més difícil d’abordar ens el trobem quan la persona altament conflictiva forma part de la nostra família, encara més si es tracta d’una de les nostres criatures. Què podem fer? Com podem gestionar el dia a dia, sabent que en cada una de les rutines ens trobarem amb problemes? Com podem aconseguir no caure en la trampa d’intentar raonar amb ella?

La regla general per començar a solucionar una situació d’aquestes és acceptar, en primer lloc, que estem davant d’una persona/criatura difícil. Després, no val que cerquem el perquè, ni el com ha passat, ni qui en té la culpa. No ens servirà per res intentar raonar. No ens serviran per res els sermons.

Ens haurem de centrar en el cóm de cada una de les situacions conflictives. I ens trobarem que no sempre passa el mateix, que a vegades no hi ha problemes i d’altres el desacord es converteix en una lluita campal. Però és igual, primer hem d’intentar anar registrant el què passa. Després hem de pensar bé en la rutina que volem instaurar. I una vegada decidida, hem de seguir amb el nostre pla, amb la determinació de trobar un sistema que ens permeti no contestar a les provocacions amb massa explicacions o amb amenaces.

Diu Anthony Biglan en el seu llibre “The Nurture Effect” que l'obstacle més gran a l'hora d’aconseguir el benestar emocional de les persones és el d'aconseguir  superar la tendència a respondre de manera coercitiva, amb amenaces o amb l’ús de la força, davant les conductes hostils o irritants dels altres. Aquesta tendència, explica aquest autor, genera cicles viciosos de malestar, ja que contestar l’hostilitat amb hostilitat perpetua la coacció i el conflicte. El que necessitem, per tal de generar cicles virtuosos de cura i benestar, és cultivar la paciència, l’autocontrol i el perdó.

La paciència, l’autocontrol i el perdó només poden existir en cas de que ens col·loquem com si fóssim els adults de la relació. I recordem que una relació adulta és aquella en la que tu pots dir una cosa i l’altra et pot dir que no. En el cas de conflictes amb els fills, hem saber gestionar els “no” que ens enfloquen quan donem ordres o recordem quines són les normes.

Hem de saber pensar que es tracta d’un problema puntual que tenen ells, que estan cansats, que estan enfadats, que tenen la necessitat de provar si la regla és bona o, quan la cosa és més freqüent, hem de recordar que tenen una personalitat de fons altament conflictiva. El secret està en no perdre la paciència, sobretot pensant que les rutines les marquem nosaltres i que tenim per davant un dia darrera d’un altre dia. Al final, si la norma és bona, la tornarem a imposar demà i demà passat i l’altra...

L’autocontrol és molt important. No hem d’entrar al joc que han començat en el moment de dir “no”. Hem de refredar la nostra reacció, agafant-nos temps per respirar i no contestar a la provocació. Hem de tornar a enunciar la norma i, en darrer extrem, aplicar les conseqüències naturals.

El perdó és difícil, sobretot si ens hem enfadat molt i si tractem amb criatures amb un perfil molt conflictiu. Com tornar a ser càlids amb una personeta que fa un moment ens parlava molt malament? Com tornar a ser amables amb una adolescent que ens faltava al respecte fa una estona? Aquest és un punt molt difícil. Però hem de ser capaços de donar exemple i no usar la culpabilització. Hem de ser capaços de ser ferms, però amables. Hem de recordar que hi ha d’haver sempre una persona que no perdi els papers i que pugui reconduir la situació a la normalitat. I si pot ser aquesta persona hem de ser nosaltres.

La manca de calidesa i de respondre de manera constructiva a l’estrès en les relacions és la font més important dels problemes de comunicació. Heidi Grant Halvorson, autora de “No one understand you and what to do about it”, explica que gairebé la meitat dels adults als Estats Units presenten alguna dificultat per a relacionar-se amb altra gent de manera adaptativa i saludable. Segons els estudis, això sembla ser el resultat d’haver construït models mentals poc adaptatius de com han de funcionar les relacions i de com s’han de resoldre els conflictes.

Continuarà...