Com tenir una bona relació

“Ser cuidats per adults responsables vol dir que aquests mostren preocupació i afecte i fan que el nin es senti segur i estimat. Seguint a Biglan, aquests adults saben com sortir de les situacions emocionals negatives donant consol i poden posar límits sense usar la força o la coerció. En la majoria de casos, aquests nins es converteixen en adults que tenen una visió positiva del món, dels altres i d’ells mateixos. A més, estableixen relacions amb interaccions positives, volen compartir moments amb els altres i tenen relacions productives. Per altra banda, poden parlar dels conflictes sense massa problemes i generar reconciliacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html

El nostre cervell, explica Heidi Grant Halvorson, cada vegada que es troba amb algú amb el que es pot tenir una relació potencial, analitza tres elements, sempre de manera automàtica: la confiança, el poder i l’ego, el que suposa la interacció pel sentit del “jo” (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/per-que-es-tan-dificil-entendrens.html ).

Per això, cada vegada que tenim una interacció amb algú es posa en marxa aquest mecanisme de valoració, de manera que ens fa sentir segurs o insegurs, amb tot el que això suposa. Si ens sentim insegurs, el nostre sistema d’alarma estarà activat, no ens podrem deixar dur, estirem “tancats”, cosa que farà difícil una connexió i una comunicació profundes.

La confiança és el filtre que decideix si algú és de fiar o no, si ens tractarà com a amic o com a un enemic, i s’activa cada vegada que ens hem de relacionar amb algú, amb més intensitat si es tracta d’algú que no coneixem gaire o és algú que ens tracta de manera ambivalent, en funció de la situació (aquesta gent que no saps mai com la te trobaràs).

El poder, el segon dels filtres, es posa en marxa sempre que hi ha un desequilibri en la capacitat d’influència, sobretot quan l’altra persona té relativament més poder que nosaltres.

L’ego, és a dir, les conseqüències pel sentit del “jo”, si la nostra autoestima es veurà afectada positiva o negativament, és el tercer filtre que es posa en marxa per a decidir si la interacció suposa una amenaça per a la nostra autoestima.

En el cas de les relacions íntimes, si es tracta d’una parella o d’amics, la situació ideal és tenir confiança, repartir el poder equitativament i deixar de banda l’ego. En el cas dels fills o si ets mestre, metge o psicòleg, per exemple, la situació ideal és tenir confiança, assumir clarament el poder amb responsabilitat i deixar l’ego de banda en cas de conflicte.

Els estudis mostren que per tal de saber si som persones de confiança, les altres persones analitzen les nostres paraules i, sobretot, els nostres fets per arribar a contestar dues preguntes:

• Tens bones intencions? Et puc considerar com un amic o com un enemic? M’acceptes tal i com som? Em tractaràs amb amabilitat? (pregunta sobre la calidesa)
• Tens el que fa falta per tal de poder dur a terme les teves bones intencions? Ets de fiar en el cas que donis la teva paraula? Em podràs ajudar en cas de que ho necessiti? (pregunta sobre la competència, la teva capacitat de fer el que has de fer)

El procés és completament automàtic  i l’objectiu final no és només formar-se una impressió de nosaltres, sinó decidir si se’ns pot considerar aliats o enemics. Per això, al final, el que contarà serà la nostra calidesa i la nostra competència. La nostra calidesa –amabilitat, lleialtat, empatia- es considera una evidència de que tenim bones intencions cap als altres. La nostra competència –intel·ligència, habilitat, eficiència- indica als altres que som capaços d’actuar en conseqüència.

En molts casos les persones indiquen que la relació entre calidesa i competència és complicada, fins i tot, a vegades, es considera que és incompatible mostrar les dues al mateix temps. Així, si se’ns veu com a càlids poden considerar-nos no competents i ens tractaran amb compassió, però no se’ns tindrà massa respecte. Si se’ns veu com a molt competents potser que se'ns consideri poc càlids d'entrada, i se’ns mirarà amb respecte però podem esperar enveja i cautela.

Aquesta paradoxa, però, té una sortida: projectar aquelles qualitats de calidesa que no semblin evocar baixa competència, és a dir, els elements morals de la calidesa. Entre aquestes qualitats hi podem trobar el coratge, l’honestedat, ser una persona de principis, responsabilitat, sentit de la justícia i la lleialtat.

Així, sempre serà important que l’altra vegi que no som arbitraris, que som justos, que no faltem a la nostra paraula. Tot això sense deixar de ser amables i empàtics. En cas de conflicte, hem de mantenir l’equilibri, sense deixar-nos dur per la ràbia, a pesar de sentir-la, per tal d’actuar justament.

Pel que fa al poder, el primer que s’ha de tenir en compte és que tenir poder canvia les persones. Però no sempre cap a malament. De fet, el poder fa, en moltes ocasions, que la persona que el té es senti responsable del que passa a l’altra gent. A més, ja que fa que la persona poderosa sigui més identificable, ocasiona que les persones tendeixin a portar-se millor. Per altra banda, tenir poder origina una millora en el funcionament de la part executiva del cervell: les persones focalitzen millor l’atenció, planegen millor la conducta i executen millor aquelles accions dirigides a les metes  fixades. Finalment, tenir el poder ens fa més persistents, amb més capacitat de perseguir durant més temps els nostres objectius.

Una part de la dificultat de ser adults responsables (pares, mestres...) és acceptar el poder, deixar clar que estem disposats a assumir-lo, encara que això suposi que la criatura ens posi a prova. Assumir el poder de prendre decisions sobre les normes de conducta i a aplicar les conseqüències ens durà, en cas de conflicte, a estar incòmodes per les reaccions de les criatures. Però evitar les lluites pel poder, deixar clar que estem disposats a assumir la responsabilitat de decidir, farà que tothom estigui més tranquil i més centrat.

Finalment, pel que fa a l’ego, la màxima amenaça pel nostre ego, les situacions en què estaríem més pendents de la nostra autoestima, de sentir que perdem valor, seria en el cas de comparar-nos amb persones que tenen una gran rellevància per nosaltres i que també tenen una gran proximitat, és a dir, són molt properes. A vegades, l’ego es veu afectat per la necessitat de “quedar bé” no amb la persona amb la que tenim la relació, sinó amb els altres que formen part del nostre cercle social. Un exemple molt clar és el cas dels pares i els fills, de quan el rendiment escolar o el comportament no és el que voldríem i ens afecta més el que suposa per la imatge de la nostra família que pel benestar de la criatura.

Els pares tenim un gran poder sobre l’autoestima dels fills, per la posició de rellevància i proximitat. També és així en el cas de les amistats íntimes i de les parelles. En funció de com tractem a les persones que tenim més a prop, aquestes podem veure afectada la seva autoestima i construir el que pot ser un vincle insegur, una sensació de no ser prou, de no fer prou, de no tenir mai prou.

Així, si volem una bona relació amb el que ens envolten, hem de ser càlids, hem de ser responsables, hem d’assumir el poder quan l’altra és vulnerable (com una criatura) i hem de deixar de banda el nostre ego.

Bona reflexió!