Passa al contingut principal

Les tres preguntes més importants de la vida, segons Mark Manson.

 

 

“la millor combinació pel benestar és tenir un o més projectes centrals que sentis com a manejables i que donin sentit a la teva vida. I, per això, has de sentir que són teus i no que venen marcats per la pressió social, per exemple.”

 https://benestaremocional.blogspot.com/2017/03/el-cami-cap-al-benestar-emocional.html

 

“l’amistat és una força poderosa, que ens dona salut i vida, que ens protegeix quan venen maldades i que és el camp de cultiu on ens convertim en persones vertaderament humanes.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/12-coses-que-he-apres-sobre-lamistat.html

 

“La nostra veu interior –el nostre JO, el nostre Portaveu, la nostra Ment, el nostre Dictador-, parla tot el temps.[...] Intenta ser coherent a una història que ve de molt enrere i que ens diu qui som i què volem. A vegades, la narrativa ens deixa ancorats al nostre passat, a quan érem adolescents i ens sentíem “uns pringats”. I cada vegada que alguna cosa va malament, encara que la vida ens vagi bé, encara que hi hagi molta gent que ens aprecia, encara que l’error que hem comés no tingui importància, ens tornem a sentir “uns pringats”” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html

 

 

 

 


 

 

 

Quins són els teus objectius? Per què estàs disposat a esforçar-te?

Amb qui vols passar temps?

Com et tractes a tu mateixa?

 

Per quines coses estàs disposat a esforçar-te? Quins són els teus objectius?

Com explica Mark Manson en un dels seus posts, encara que no et facis aquestes preguntes, la teva vida, la teva conducta, les metes que persegueixes, en són la resposta.

Si anéssim més enllà, podríem dir que el problema més gran en aquest cas és que, com diu el meu estimat Guillem, “si no decideixes, els altres decideixen per tu”. Anem fent, actuem, responem, seguim els reclams dels altres... Al final, pots trobar-te seguint estàndards de vida que no t’ajudaran per a res a trobar sentit, a viure plenament...

El materialisme, per exemple, ens fa entrar en el que diuen la “roda de hàmster” de l’hedonisme (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html). Les xarxes socials alimenten la nostra insatisfacció per la via de la comparació social (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/aprendre-no-pensar-massa.html). Al final, perseguim el que no necessitem i el que, en el fons, no volem.

Pel que fa als valors, es compleix el mateix adagi que amb la cara, allò que deia “als vint tens la cara que t’ha tocat, als trenta la que t’has feta i als quaranta la que te mereixes”...

 

Amb qui vols passar temps?

Al principi de la teva vida estàs obligat a passar temps amb persones que no has triat. La família, sempre que sigui funcional i permeti que generis vincles segurs (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html), és una porta d’entrada al que seran les relacions importants a la teva vida. Els amics de la infància són el primer pas cap a la construcció del que serà el teu concepte d’amistat i els teus cercles d’intimitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/12-coses-que-he-apres-sobre-lamistat.html). Les teves primeres relacions i els teus fracassos amorosos poden marcar el que serà el teu dia a dia...

A més, hi ha la història dels 5 ximpanzés (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html) o de les 7 persones que estan més a prop a nivell d’intimitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html). La profunditat de les nostres relacions marcaran la nostra salut i la nostra vida emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html).

L’estudi Harvard ha posat sobre la taula la importància de les relacions de qualitat a la vida, en tots els sentits (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/02/una-bona-vida.html). També hi ha la ressonància positiva, la idea que el millor que pot hi ha per tal de calmar un sistema nerviós humà és un altre sistema nerviós humà. I també és veritat el contrari: el pitjor que hi ha pel benestar és una altra persona, sentir-te sol quan estàs envoltat de gent o la presència de les relacions ambivalents, els famosos amienemics (persones amb les que mai acabes d’estar tranquil perquè no saps què passarà)...

 

Com et tractes a tu mateix?

Vius amb tu mateix 24/7, cada dia, fins al que et queda de vida.

El que et dius té un gran impacte sobre el teu estat d’ànim, la teva actitud, la teva conducta. Un cas clar és el dels errors: una mentalitat de creixement (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/04/empoderar-se-de-les-propies-fortaleses.html), per exemple, suposa tenir en ment que qui fa s’equivoca i que aquest és el camí, que o guanyes o aprens i que qualsevol altra actitud suposarà un entrebanc en l’aprenentatge.

No pots ser curiós i estar obert a aprendre si estàs enfadat amb tu mateix. No pots estar obert a aprendre, a reconsiderar la teva posició de partida si estàs massa ocupat en una autocrítica contínua (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html).

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d