“L’anomenada mentalitat fixa ens limita pel fet de creure que el talent és innat i l’esforç no és ni important ni productiu… Les persones amb mentalitat de creixement treballen més, durant més temps i de manera més estratègica, implicant-se en una varietat més gran de problemes. A més, tenen una major facilitat per entrar en flux i, una vegada hi arriben, s’hi estan més temps.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/grit-o-esforc-entre-la-passio-i-la.html
El cervell és plàstic.
És una màquina biològica que intenta crear un mapa del món i, per això, quan el món canvia, el mapa canvia. Per tant, el cervell canvia.
Això és el que ens diu la neurociència moderna amb els conceptes de neuroplasticitat. I, també la psicologia moderna amb el concepte de la mentalitat de creixement (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html).
En el fons, el que defensen els estudis sobre el fet de ser humans és la possibilitat de canviar, gràcies a la nostra biologia i a la nostra actitud davant el mateix canvi. Deia en una altra entrada (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/05/es-possible-canviar.html) que “canviar fa referència a ser capaç d’aprendre a veure les coses des d’un altre punt de vista i, a partir d’aquí, aplicar-hi noves eines per tal d’aconseguir resultats diferents.” I, si estem disposats a renunciar a la nostra mentalitat fixa, a la nostra sensació de que “som com som”, podem canviar. I ho podem fer de manera estratègica.
Jessica Schleider en el seu llibre “little treatments, big effects” intenta explorar com es poden produir canvis que millorin la nostra salut mental. “Tots tenim capacitat pel canvi, pel creixement”, afirma Schleider i la seva missió és identificar quins elements poden fer que això sigui possible.
El concepte de mentalitat de creixement i el de neuroplasticitat ens ajuden a veure com i per què les nostres emocions, els nostres símptomes i les nostres habilitats d’afrontament (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/04/les-estrategies-de-regulacio-emocional.html) poden canviar.
Schleider ha creat un protocol de sessió única on explica que els nostres cervells poden, a vegades, quedar-se apalancats en una estratègia d’evitació de manera massiva, que comença per aplicar-se per tal de no haver de sentir-se malament davant una cosa estressant i acaba en una evitació de moltes situacions i activitats, inclús d’aquelles que ens fan sentir bé. El missatge principal és que podem recalibrar l’evitació fent petites passes cada dia, anant introduint activitats significatives.
A més, un dels punts fonamentals del plantejament d’aquesta investigadora és la creença de que “tots els clients tenen fortaleses inherents i capacitats, que inclouen la capacitat de canviar els seus pensaments, els seus sentiments i les seves accions per tal d’introduir canvis positius en les seves vides”. Per això, en lloc d’intentar “arreglar” a les persones, el seu model intenta que els seus clients s’empoderin de les seves fortaleses per tal de crear el canvi que desitgen.
En aquest sentit, el model proposat per Schleider és completament diferent del model mèdic tradicional, que es focalitza en les limitacions i en els dèficits que suposadament han creat el malestar dels clients, i del model de certes “teràpies alternatives”, basades en la infantilització de la persona i en el recordatori de totes les seves limitacions i “traumes”, que només poden “superar” si es reviuen una i altra vegada ajudats pel seu “guru” (per exemple, en les anomenades “constel·lacions familiars”).
Les anomenades “Sessions d’Intervenció Única” de Schleider proposen reforçar la mentalitat de creixement i els “contextos de competència”. El client és qui decideix, en funció de les seves experiències i les seves habilitats, quantes sessions necessita. En el fons, el plantejament de l’autora és molt semblant a la idea que hi ha al darrera de la Teràpia d’Acceptació i Compromís, una teràpia d’Activació Conductual, on es posa èmfasi en els recursos de la persona i es preten treballar el seu sentit de competència basant-se en els que són els seus valors (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html).
En aquest sentit, aquesta proposta de canvi posa sobre la taula la importància del respecte a la persona i a la seva capacitat de crèixer i canviar. Per això, ens recorda aquesta professional, hem d’escoltar activament la persona.
Schleider, al final del llibre, es compromet a seguir cercant el que ella anomena “moments significatius”, moments en els que la persona comença a veure clar la possibilitat del canvi, moments en els que la persona entra en la lògica de la mentalitat de creixement. Són “punts en el que comença el canvi”.
En la majoria de casos, explica l’autora, aquests punts es donen gràcies a la combinació de cinc situacions:
1.- Sentint-se validat, vist, entès, de manera genuïna per una altra persona.
2.- Trobant la pròpia història, veient quin és el futur que la persona vol i, gràcies a la narrativa assolida, donant la primera passa per fer-lo possible.
3.- Sorprenent-se a un mateix fent una cosa, a vegades molt petita, que la persona creia que era incapaç de fer.
4.- Veient a altres persones passant pel mateix, adonant-se que moltes persones han passat o han hagut de superar dificultats semblants. Sentint-se menys sols i amb més suport.
5.- Ajudant als altres, sentint-se empoderats pel fet d’ajudar a persones que passen per situacions semblants.
Al final, tot això recorda les reconnexions proposades per Johann Hari (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/viure-be-com-reconnectar-se-pel.html) i el que Caspar Henderson (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html) considerava les sis destreses a treballar per tal d’arribar a una vida sàvia:
un coneixement pragmàtic de la vida, la regulació de les pròpies emocions, un comportament prosocial, conèixer els nostres punts dèbils i les nostres fortaleses, la capacitat de prendre decisions i l’acceptació de la incertesa.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada