"Els altres no recordaran el que vas fer, ni el que vas dir; recordaran el que les vas fer sentir"
Maya Angelou
Explica Susan
Nolen-Hoeksema (vegeu l’article a http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf)
que el terme regulació emocional s’ha utilitzat per fer referència a les
activitats que permeten a un individu monitoritzar, avaluar i modificar la
naturalesa i el curs d’una resposta emocional, per tal d’aconseguir les metes
fixades i respondre de manera apropiada a les demandes de l’ambient. Les
emocions que s’han de regular poden ser el resultat d’esdeveniments externs,
com un perill, o interns, com per exemple records, escenaris imaginats, prediccions
sobre el futur, interpretacions o creences.
Les estratègies
de regulació emocional poden ser adaptatives o desadaptatives. Entre les
adaptatives, que potencialment servirien per tal de regular les emocions
negatives, hi trobaríem la reavaluació, l’acceptació, la resolució de problemes
o la reassignació atencional. La reavaluació, o reenquadrament, suposa trobar atribucions o
interpretacions positives o benignes d’un esdeveniment per tal de prevenir o
reduir l’estat d’ànim negatiu provocat pel fet. L’acceptació implica el
reconeixement de les pròpies emocions sense jutjar-les. La resolució de
problemes es basa en intentar de forma activa superar o prevenir un problema
per tal de reduir el malestar. La reassignació atencional implica canviar el
focus de l’atenció per tal de centrar-la en estímuls benignes o positius i,
així, canviar l’estat d’ànim.
Algunes persones
no aconsegueixen posar en marxa les estratègies adaptatives anteriors i poden
arribar a engegar-ne de desadaptatives que condueixen a empitjorar i prolongar
les emocions negatives. Una d’elles és la ruminació i ve definida com la
focalització persistent en les pròpies emocions negatives i en les seves causes
i conseqüències, cosa que fa gairebé impossible iniciar una resolució de
problemes. Una altra és la supressió, que suposa intentar, de forma conscient o
inconscient, no pensar o sentir emocions o idees negatives. L’última seria l’evitació
que consta d’intents conductuals o cognitius de fer-se lluny de pensaments o
situacions estressants. Aquestes tres estratègies es consideren desadaptatives
pel fet que la seva presència està relacionada amb l’aparició de trastorns
afectius (depressió i ansietat) i de control dels impulsos (abús de substàncies
o desordres alimentaris).
Les estratègies
adaptatives permetrien, en cas de que la persona n’utilitzés de desadaptatives,
compensar el seu efecte negatiu, sobretot per la via de la resolució de
problemes. Així, la resolució de problemes actuaria com un antídot dels estats d'ànim negatius.
Homes i dones,
en general, manegen els dos tipus d’estratègies, encara que les dones informen
d’un major repertori. Nolen-Hoeksema, però, indica que necessitem saber més
sobre la regulació emocional masculina, ja que la majoria dels estudis es basen
en com s’usen les estratègies conscients i molts homes despleguen les
estratègies de forma inconscient.
La ruminació és
la gran enemiga de la salut mental, i en especial en el cas de la dona, ja que
no només explica, en part, la major presència en el gènere femení dels
trastorns afectius sinó que, també, impedeix que les dones assumeixin una
estratègia adaptativa molt eficient a l’hora de regular les emocions: l’afrontament
actiu a través de la resolució de problemes (vegeu l’entrada del 12 d’abril de
2014, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/les-dones-la-ruminacio-i-la.html).
La conclusió que
apunta Nolen-Hoeksema de cara al tractament dels problemes emocionals és que
haurem de treballar en disminuir la ruminació i activar la resolució de
problemes.
Per un
afrontament actiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada