Passa al contingut principal

Les estratègies de regulació emocional

"Els altres no recordaran el que vas fer, ni el que vas dir; recordaran el que les vas fer sentir"

Maya Angelou





Explica Susan Nolen-Hoeksema (vegeu l’article a http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf) que el terme regulació emocional s’ha utilitzat per fer referència a les activitats que permeten a un individu monitoritzar, avaluar i modificar la naturalesa i el curs d’una resposta emocional, per tal d’aconseguir les metes fixades i respondre de manera apropiada a les demandes de l’ambient. Les emocions que s’han de regular poden ser el resultat d’esdeveniments externs, com un perill, o interns, com per exemple records, escenaris imaginats, prediccions sobre el futur, interpretacions o creences.

Les estratègies de regulació emocional poden ser adaptatives o desadaptatives. Entre les adaptatives, que potencialment servirien per tal de regular les emocions negatives, hi trobaríem la reavaluació, l’acceptació, la resolució de problemes o la reassignació atencional. La reavaluació, o reenquadrament, suposa trobar atribucions o interpretacions positives o benignes d’un esdeveniment per tal de prevenir o reduir l’estat d’ànim negatiu provocat pel fet. L’acceptació implica el reconeixement de les pròpies emocions sense jutjar-les. La resolució de problemes es basa en intentar de forma activa superar o prevenir un problema per tal de reduir el malestar. La reassignació atencional implica canviar el focus de l’atenció per tal de centrar-la en estímuls benignes o positius i, així, canviar l’estat d’ànim.

Algunes persones no aconsegueixen posar en marxa les estratègies adaptatives anteriors i poden arribar a engegar-ne de desadaptatives que condueixen a empitjorar i prolongar les emocions negatives. Una d’elles és la ruminació i ve definida com la focalització persistent en les pròpies emocions negatives i en les seves causes i conseqüències, cosa que fa gairebé impossible iniciar una resolució de problemes. Una altra és la supressió, que suposa intentar, de forma conscient o inconscient, no pensar o sentir emocions o idees negatives. L’última seria l’evitació que consta d’intents conductuals o cognitius de fer-se lluny de pensaments o situacions estressants. Aquestes tres estratègies es consideren desadaptatives pel fet que la seva presència està relacionada amb l’aparició de trastorns afectius (depressió i ansietat) i de control dels impulsos (abús de substàncies o desordres alimentaris).

Les estratègies adaptatives permetrien, en cas de que la persona n’utilitzés de desadaptatives, compensar el seu efecte negatiu, sobretot per la via de la resolució de problemes. Així, la resolució de problemes actuaria com un antídot dels estats d'ànim negatius.

Homes i dones, en general, manegen els dos tipus d’estratègies, encara que les dones informen d’un major repertori. Nolen-Hoeksema, però, indica que necessitem saber més sobre la regulació emocional masculina, ja que la majoria dels estudis es basen en com s’usen les estratègies conscients i molts homes despleguen les estratègies de forma inconscient.

La ruminació és la gran enemiga de la salut mental, i en especial en el cas de la dona, ja que no només explica, en part, la major presència en el gènere femení dels trastorns afectius sinó que, també, impedeix que les dones assumeixin una estratègia adaptativa molt eficient a l’hora de regular les emocions: l’afrontament actiu a través de la resolució de problemes (vegeu l’entrada del 12 d’abril de 2014, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/les-dones-la-ruminacio-i-la.html).

La conclusió que apunta Nolen-Hoeksema de cara al tractament dels problemes emocionals és que haurem de treballar en disminuir la ruminació i activar la resolució de problemes.

Per un afrontament actiu!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d