Explica Sonja
Lyubomirsky, en el seu llibre “La ciencia de la felicidad”, que els estats
caracteritzats per fluir són generadors de benestar. Com assenyalava Maria Konnikova
en els seus articles (veure l’entrada de 12 de gener de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/01/contra-el-malestar-mindfulness.html) el fet de badar, de fer coses pensant en altres, genera malestar i dispersió.
En canvi, els estudis de Mihaly Csikszentmihalyi, mostren que la bona vida, la
vida feliç és la que es caracteritza per la fluïdesa, pel fet d’estar
completament absorts en l’activitat que s’està fent (vegeu l’entrada de 5 d’octubre
de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/10/el-cami-cap-als-estats-de-flux.html).
La clau per
fluir és establir un equilibri entre habilitats i reptes. Si les activitats
estan molt per damunt del teu nivell d’habilitat, entres en un estat de
malestar o frustració. Si les activitats, en canvi, estan molt per davall de
les teves capacitats, entres en un estat d’avorriment. Els estats de flux estan
en el punt intermedi, el punt que habilitats i repte es combinen en un estat de
concentració profunda per tal d’aconseguir resoldre la situació.
La proposta de
Lyubomirsky és entrenar-nos per tal de fluir en la major quantitat de circumstàncies
possibles. El secret està en no acomodar-nos, a posar-nos a prova contínuament
amb activitats que vagin augmentant el seu grau de dificultat (vindria a ser
semblant al que parlàvem sobre l’expertesa, vegeu l’entrada del 8 de setembre
de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/09/superacio-personal-creativitat-i-exit.html). Es tracta de no deixar de concentrar-nos i d’esforçar-nos, de manera que
trobem maneres noves de posar a prova les nostres habilitats.
No podem deixar
que el nostre benestar depengui de les circumstàncies externes, ja que amb cada
èxit experimentem una ràpida adaptació i un augment de les nostres
expectatives. Per experimentar el màxim de benestar hem d’aprendre a fruir de
la lluita diària per tal de seguir desenvolupant les nostres capacitats, afirma
Csikszentmihalyi. Es tracta, en el fons, d’aprendre a centrar-nos en el procés,
no en els resultats.
Fluir ens permet
està presents en les nostres vides, fruir de les activitats, tenir sensació de
control i ens fa sentir importants. Tots aquests factors el que fan és donar
sentit a la nostra vida i li aporten riquesa i intensitat. Entre les activitats
que ens permeten treballar els estats de flux hi podem trobar, seguint a
Lyubomirsky:
Controlar l’atenció.
La concentració és clau. L’experiència que tenim està condicionada pel fet de
prestar-hi atenció. El que estàs observant, allò al que estàs prestant atenció,
són la teva experiència, la teva vida. Però l’atenció és limitada, de manera
que com i a on decidim invertir-la resulta del tot decisiu. Només entraràs en
flux i fruiràs del que estàs fent si hi dediques la teva atenció. Has de
decidir-ho. I, després, has de mantenir-ho. I, per això, has de posar-te com a
objectiu arribar a controlar el procés en el que està immers, has de controlar
el contingut de la teva consciència cada instant. Encara que al principi pot
ser molt costós, és el camí cap a una sensació de domini i de participació
total en la nostra vida.
Adoptar valors
nous. Quins són els valors que estan presents en les vides de les persones felices?
Segons Lyubomirsky, els següents:
- estar oberts a experiències noves i diferents, experimentar-les (aprendre coses o activitats noves) i
- seguir oberts a aprendre tota la vida (marcar-se nous objectius, sense posar l’excusa de l’edat).
L’estat de flux és natural en els nens, ja que observen amb atenció
el que passa i es deixen absorbir per les activitats: esforça’t a viure amb
ulls de nen.
Aprendre que és el que ens
fa fluir. És molt important adonar-nos del que ens fa entrar en flux. Molta
gent no ho sap, ja que creu que l’important és no tenir res a fer. Investiga.
Transformar les
tasques rutinàries. Es tracta de crear activitats de “microflux” amb objectius
i normes específics. Per exemple, pots decidir com estendre la roba de manera
que sigui més fàcil recollir-la i plegar-la, fer de l'elaboració d'una amanida un plat estètic, escoltar música el temps que
condueixes seguint el ritme o la melodia d’un determinat instrument, composar
versos el temps que esperes al metge,...
Fluir
conversant. La pròxima vegada que conversis amb algú, concentra tota la teva
atenció en el que la persona està dient i en les teves reaccions a les seves
paraules. No responguis tot d’una; dóna-li temps per explicar-se i fes-li
preguntes sobre el que diu. Per tal de facilitar aquest procés t’has de
proposar saber més sobre la persona “Què li passa pel cap? Quines emocions
experimenta? Has après alguna cosa nova sobre ella?” (Aquest exercici és
semblant al que podem usar per tal de millorar l’empatia, vegeu l’entrada de 8
de gener de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/01/es-lempatia-la-porta-cap-lagraiment.html
o el d’aprendre a escoltar bé, vegeu l’entrada de 14 de juliol de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/07/escoltar-be.html
).
Oci
intel·ligent. En quin percentatge del teu temps d’oci et concentres de veritat,
uses les teves habilitats i acceptes reptes? Si el percentatge és baix, és
probable que frueixis de pocs estats de flux durant el teu oci. Pensa que quan
estàs cansat, després d’uns 45 minuts de descompressió ja estàs recuperat i el
que fas és vegetar. Canvia-ho.
Treball
intel·ligent. Les persones poden veure la feina com una ocupació, com una
carrera o com una vocació. En el primer cas, només és la forma de guanyar
diners. En el segon cas, la feina és una forma d’autoafirmar-se, de guanyar
estatus. Finalment, veure la feina com una vocació fa que frueixin del treball,
sentint que el que fan és socialment útil i té sentit. Per entrar en aquesta
última categoria, ens hem de sentir compromesos amb el que fem i donar-li
sentit, sigui quina sigui l’activitat. Aquesta actitud fa que es realitzi l’activitat
amb humor i marcant reptes continuats per tal de millorar. És, per tant,
generadora de benestar.
Bon flux!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada