Passa al contingut principal

Aprendre a fluir



Explica Sonja Lyubomirsky, en el seu llibre “La ciencia de la felicidad”, que els estats caracteritzats per fluir són generadors de benestar. Com assenyalava Maria Konnikova en els seus articles (veure l’entrada de 12 de gener de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/01/contra-el-malestar-mindfulness.html) el fet de badar, de fer coses pensant en altres, genera malestar i dispersió. En canvi, els estudis de Mihaly Csikszentmihalyi, mostren que la bona vida, la vida feliç és la que es caracteritza per la fluïdesa, pel fet d’estar completament absorts en l’activitat que s’està fent (vegeu l’entrada de 5 d’octubre de 2013  http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/10/el-cami-cap-als-estats-de-flux.html).

La clau per fluir és establir un equilibri entre habilitats i reptes. Si les activitats estan molt per damunt del teu nivell d’habilitat, entres en un estat de malestar o frustració. Si les activitats, en canvi, estan molt per davall de les teves capacitats, entres en un estat d’avorriment. Els estats de flux estan en el punt intermedi, el punt que habilitats i repte es combinen en un estat de concentració profunda per tal d’aconseguir resoldre la situació.

La proposta de Lyubomirsky és entrenar-nos per tal de fluir en la major quantitat de circumstàncies possibles. El secret està en no acomodar-nos, a posar-nos a prova contínuament amb activitats que vagin augmentant el seu grau de dificultat (vindria a ser semblant al que parlàvem sobre l’expertesa, vegeu l’entrada del 8 de setembre de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/09/superacio-personal-creativitat-i-exit.html). Es tracta de no deixar de concentrar-nos i d’esforçar-nos, de manera que trobem maneres noves de posar a prova les nostres habilitats.

No podem deixar que el nostre benestar depengui de les circumstàncies externes, ja que amb cada èxit experimentem una ràpida adaptació i un augment de les nostres expectatives. Per experimentar el màxim de benestar hem d’aprendre a fruir de la lluita diària per tal de seguir desenvolupant les nostres capacitats, afirma Csikszentmihalyi. Es tracta, en el fons, d’aprendre a centrar-nos en el procés, no en els resultats.

Fluir ens permet està presents en les nostres vides, fruir de les activitats, tenir sensació de control i ens fa sentir importants. Tots aquests factors el que fan és donar sentit a la nostra vida i li aporten riquesa i intensitat. Entre les activitats que ens permeten treballar els estats de flux hi podem trobar, seguint a Lyubomirsky:

Controlar l’atenció. La concentració és clau. L’experiència que tenim està condicionada pel fet de prestar-hi atenció. El que estàs observant, allò al que estàs prestant atenció, són la teva experiència, la teva vida. Però l’atenció és limitada, de manera que com i a on decidim invertir-la resulta del tot decisiu. Només entraràs en flux i fruiràs del que estàs fent si hi dediques la teva atenció. Has de decidir-ho. I, després, has de mantenir-ho. I, per això, has de posar-te com a objectiu arribar a controlar el procés en el que està immers, has de controlar el contingut de la teva consciència cada instant. Encara que al principi pot ser molt costós, és el camí cap a una sensació de domini i de participació total en la nostra vida.

Adoptar valors nous. Quins són els valors que estan presents en les vides de les persones felices? Segons Lyubomirsky, els següents: 

  1. estar oberts a experiències noves i diferents, experimentar-les (aprendre coses o activitats noves) i
  2. seguir oberts a aprendre tota la vida (marcar-se nous objectius, sense posar l’excusa de l’edat).
L’estat de flux és natural en els nens, ja que observen amb atenció el que passa i es deixen absorbir per les activitats: esforça’t a viure amb ulls de nen.


Aprendre que és el que ens fa fluir. És molt important adonar-nos del que ens fa entrar en flux. Molta gent no ho sap, ja que creu que l’important és no tenir res a fer. Investiga.

Transformar les tasques rutinàries. Es tracta de crear activitats de “microflux” amb objectius i normes específics. Per exemple, pots decidir com estendre la roba de manera que sigui més fàcil recollir-la i plegar-la, fer de l'elaboració d'una amanida un plat estètic, escoltar música el temps que condueixes seguint el ritme o la melodia d’un determinat instrument, composar versos el temps que esperes al metge,...

Fluir conversant. La pròxima vegada que conversis amb algú, concentra tota la teva atenció en el que la persona està dient i en les teves reaccions a les seves paraules. No responguis tot d’una; dóna-li temps per explicar-se i fes-li preguntes sobre el que diu. Per tal de facilitar aquest procés t’has de proposar saber més sobre la persona “Què li passa pel cap? Quines emocions experimenta? Has après alguna cosa nova sobre ella?” (Aquest exercici és semblant al que podem usar per tal de millorar l’empatia, vegeu l’entrada de 8 de gener de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/01/es-lempatia-la-porta-cap-lagraiment.html o el d’aprendre a escoltar bé, vegeu l’entrada de 14 de juliol de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/07/escoltar-be.html ).

Oci intel·ligent. En quin percentatge del teu temps d’oci et concentres de veritat, uses les teves habilitats i acceptes reptes? Si el percentatge és baix, és probable que frueixis de pocs estats de flux durant el teu oci. Pensa que quan estàs cansat, després d’uns 45 minuts de descompressió ja estàs recuperat i el que fas és vegetar. Canvia-ho.

Treball intel·ligent. Les persones poden veure la feina com una ocupació, com una carrera o com una vocació. En el primer cas, només és la forma de guanyar diners. En el segon cas, la feina és una forma d’autoafirmar-se, de guanyar estatus. Finalment, veure la feina com una vocació fa que frueixin del treball, sentint que el que fan és socialment útil i té sentit. Per entrar en aquesta última categoria, ens hem de sentir compromesos amb el que fem i donar-li sentit, sigui quina sigui l’activitat. Aquesta actitud fa que es realitzi l’activitat amb humor i marcant reptes continuats per tal de millorar. És, per tant, generadora de benestar.

Bon flux!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d