Les dones, la ruminació i la psicopatologia

En una revisió del 2012 sobre la regulació emocional y la seva relació amb el gènere i la psicopatologia (vegeu l’article http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf), Susan Nolen-Hoeksema conclou que la ruminació (vegeu l’entrada del 5 de febrer de 2012, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/02/superar-la-ruminacio.html) és més comuna entre dones i explica de manera parcial el fet de que aquestes, comparades amb els homes, presenten més diagnòstics de depressió i d’ansietat. La ruminació es defineix com la perseverança en mantenir-se centrats en les emocions negatives i en les seves causes i conseqüències, cosa que impedeix involucrar-se en una resolució de problemes, és a dir, dificulta tenir una actitud activa davant el problema.

La ruminació, seguint l’exhaustiva revisió de Nolen-Hoeksema, prediu els símptomes i els diagnòstics de depressió i d’ansietat. A més, ruminar suposa una major susceptibilitat a patir fòbia social, estrès post-traumàtic i ansietat generalitzada. Una altra àrea en la que el fet de ruminar suposa un augment en la probabilitat de patir trastorns és en l’abús de substàncies i la de desordres alimentaris.

La ruminació, a més, com comentàvem abans, es més present en dones. Les dones, en tots els estudis, mostren una tendència clara a focalitzar i analitzar les seves emocions quan estan tristes. Així, encara que també informen de l’ús de més estratègies de regulació emocional, aquestes últimes només es mostren útils per tal de prevenir el malestar depressiu o ansiós quan serveixen de contrapès a la ruminació.

En tots els estudis revisats, les dones, en general, presenten una major consciència emocional i un comprensió més clara de les respostes emocionals pròpies i dels altres. Això, en principi, facilitaria la regulació emocional adaptativa en la majoria de casos. De fet, la majoria de dones no pateixen depressió i ansietat, inclús quan estan immerses en ambients estressants, suggerint que el seu major repertori de regulació emocional les fa resilients. El problema apareix quan l’atenció i la implicació amb les emocions negatives es converteix en desadaptativa en algunes dones i es manifesta en forma de ruminació.

La ruminació, a més, presenta les emocions com a resultat d’algun problema propi, no com a resultat de la situació que es viu. Així, moltes dones acaben per pensar que la “culpa” del seu malestar està en elles mateixes i que no poden canviar, de manera que les emocions negatives es viuen com a sentiments fora de control.  La tendència de les dones a cercar suport social quan estan deprimides o tenen problemes pot mitigar les diferències de gènere en depressió, tret de quan passen a sentir-se responsables inclús de les emocions dels altres, passant a ruminar més i a sentir-se pitjor.

Els homes, per la seva banda, encara que declaren tenir menys estratègies emocionals, s’engresquen en més estratègies de regulació inconscients, implicant-se en accions que modulen el seu malestar. Un dels casos és la recerca de suport social per la via de compartir activitats amb companys. Aquesta estratègia resulta especialment eficient per diferents raons: la proximitat emocional generada pel fet de compartir activitats afirmaria l’autoestima i el sentit de pertinença; a més, generaria una distracció i una conducta instrumental que conduiria a l’augment de l’afecte positiu; per altra banda, les manifestacions de malestar que podrien sorgir, causarien demostracions d’afecte i de preocupació.

El suport social en les dones, per altra banda, es basa més en compartir les preocupacions que, com adverteixen determinats estudis, pot portar a la co-ruminació, és a dir, a parlar massa dels problemes. La co-ruminació es defineix com la tendència a discutir el mateix problema repetidament, a encoratjar a parlar del malestar, especulant sobre les causes i focalitzant l’atenció sobre els sentiments negatius. Encara que això inicialment enforteix el vincle, pot portar a un augment dels símptomes depressius. La co-ruminació pot tenir efectes semblants a la mateixa ruminació, generant interpretacions negatives dels fets, interferint amb la resolució de problemes i impedint un afrontament actiu de la situació. Per altra banda, la co-ruminació pot ocasionar un altre efecte negatiu: l’agressió relacional, és a dir, el fet que l’amiga arribi a revelar informació sensible sobre la persona a altres amigues.

La conclusió de Nolen-Hoeksema és que, encara que les dones informen de més estratègies de regulació emocional adaptatives, com per exemple la reevaluació o l’acceptació, també mostren més estratègies desadaptatives, sobretot en el cas de la ruminació. Mentre les desadaptatives sempre són perjudicials, les adaptatives són beneficioses en funció del context. Així, encara que acceptar la situació resulta crucial a l’hora d’afrontar el problema, no ho seria en cas del maltractament patit per la parella (vegeu l’entrada del 17 de novembre de 2012, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/11/la-cara-obscura-del-perdo.html ).

Una altra conclusió molt interessant és la que prové del estudis sobre les emocions sentides moment a moment: tant homes com dones són conscients de les seves emocions. Els homes, encara que la idea de la majoria d’autors és que neguen o suprimeixen les seves emocions, no fan tal cosa, segons les dades. El que passa és que, en general, la regulació emocional dels homes es dóna de forma inconscient.

Bona reflexió!