Passa al contingut principal

Les dones, la ruminació i la psicopatologia



En una revisió del 2012 sobre la regulació emocional y la seva relació amb el gènere i la psicopatologia (vegeu l’article http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf), Susan Nolen-Hoeksema conclou que la ruminació (vegeu l’entrada del 5 de febrer de 2012, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/02/superar-la-ruminacio.html) és més comuna entre dones i explica de manera parcial el fet de que aquestes, comparades amb els homes, presenten més diagnòstics de depressió i d’ansietat. La ruminació es defineix com la perseverança en mantenir-se centrats en les emocions negatives i en les seves causes i conseqüències, cosa que impedeix involucrar-se en una resolució de problemes, és a dir, dificulta tenir una actitud activa davant el problema.

La ruminació, seguint l’exhaustiva revisió de Nolen-Hoeksema, prediu els símptomes i els diagnòstics de depressió i d’ansietat. A més, ruminar suposa una major susceptibilitat a patir fòbia social, estrès post-traumàtic i ansietat generalitzada. Una altra àrea en la que el fet de ruminar suposa un augment en la probabilitat de patir trastorns és en l’abús de substàncies i la de desordres alimentaris.

La ruminació, a més, com comentàvem abans, es més present en dones. Les dones, en tots els estudis, mostren una tendència clara a focalitzar i analitzar les seves emocions quan estan tristes. Així, encara que també informen de l’ús de més estratègies de regulació emocional, aquestes últimes només es mostren útils per tal de prevenir el malestar depressiu o ansiós quan serveixen de contrapès a la ruminació.

En tots els estudis revisats, les dones, en general, presenten una major consciència emocional i un comprensió més clara de les respostes emocionals pròpies i dels altres. Això, en principi, facilitaria la regulació emocional adaptativa en la majoria de casos. De fet, la majoria de dones no pateixen depressió i ansietat, inclús quan estan immerses en ambients estressants, suggerint que el seu major repertori de regulació emocional les fa resilients. El problema apareix quan l’atenció i la implicació amb les emocions negatives es converteix en desadaptativa en algunes dones i es manifesta en forma de ruminació.

La ruminació, a més, presenta les emocions com a resultat d’algun problema propi, no com a resultat de la situació que es viu. Així, moltes dones acaben per pensar que la “culpa” del seu malestar està en elles mateixes i que no poden canviar, de manera que les emocions negatives es viuen com a sentiments fora de control.  La tendència de les dones a cercar suport social quan estan deprimides o tenen problemes pot mitigar les diferències de gènere en depressió, tret de quan passen a sentir-se responsables inclús de les emocions dels altres, passant a ruminar més i a sentir-se pitjor.

Els homes, per la seva banda, encara que declaren tenir menys estratègies emocionals, s’engresquen en més estratègies de regulació inconscients, implicant-se en accions que modulen el seu malestar. Un dels casos és la recerca de suport social per la via de compartir activitats amb companys. Aquesta estratègia resulta especialment eficient per diferents raons: la proximitat emocional generada pel fet de compartir activitats afirmaria l’autoestima i el sentit de pertinença; a més, generaria una distracció i una conducta instrumental que conduiria a l’augment de l’afecte positiu; per altra banda, les manifestacions de malestar que podrien sorgir, causarien demostracions d’afecte i de preocupació.

El suport social en les dones, per altra banda, es basa més en compartir les preocupacions que, com adverteixen determinats estudis, pot portar a la co-ruminació, és a dir, a parlar massa dels problemes. La co-ruminació es defineix com la tendència a discutir el mateix problema repetidament, a encoratjar a parlar del malestar, especulant sobre les causes i focalitzant l’atenció sobre els sentiments negatius. Encara que això inicialment enforteix el vincle, pot portar a un augment dels símptomes depressius. La co-ruminació pot tenir efectes semblants a la mateixa ruminació, generant interpretacions negatives dels fets, interferint amb la resolució de problemes i impedint un afrontament actiu de la situació. Per altra banda, la co-ruminació pot ocasionar un altre efecte negatiu: l’agressió relacional, és a dir, el fet que l’amiga arribi a revelar informació sensible sobre la persona a altres amigues.

La conclusió de Nolen-Hoeksema és que, encara que les dones informen de més estratègies de regulació emocional adaptatives, com per exemple la reevaluació o l’acceptació, també mostren més estratègies desadaptatives, sobretot en el cas de la ruminació. Mentre les desadaptatives sempre són perjudicials, les adaptatives són beneficioses en funció del context. Així, encara que acceptar la situació resulta crucial a l’hora d’afrontar el problema, no ho seria en cas del maltractament patit per la parella (vegeu l’entrada del 17 de novembre de 2012, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/11/la-cara-obscura-del-perdo.html ).

Una altra conclusió molt interessant és la que prové del estudis sobre les emocions sentides moment a moment: tant homes com dones són conscients de les seves emocions. Els homes, encara que la idea de la majoria d’autors és que neguen o suprimeixen les seves emocions, no fan tal cosa, segons les dades. El que passa és que, en general, la regulació emocional dels homes es dóna de forma inconscient.

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,