“L’amor és una pràctica. Més que un sentiment, és una acció. És una cosa que fas, no només una cosa que et passa. I necessites donar-ne -i tenir-ne- una dosi diària per tal de mantenir una relació saludable i que floreixi”
“L’afecte, el respecte i l’amistat són la base d’una relació, des de la vivacitat de la vida sexual fins a com es navega en una discussió encesa sobre diners.”
John Gottman and Julie Schwartz Gottman “The Love Prescription. 7 Days to More Intimacy, Connection and Joy”
L’amor és una pràctica.
L’amor és el resultat de petites coses que es fan sovint. De detalls.
Aquest és el principi del llibre de John Gottman i Julie Schwartz Gottman “The Love Prescription. 7 Days to More Intimacy, Connection and Joy”. És un llibre petit, centrat en la pràctica de l’amor, en aconseguir fer aquestes petites coses que, al final, fan que una relació funcioni.
Ja coneixem als Gottman d’altres entrades (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2018/11/bones-preguntes-bones-relacions.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/apren-que-necessites-per-evitar-el.html, per exemple). Fa gairebé quaranta anys que es dediquen a destriar les pràctiques del que ells anomenen “Màsters”, les parelles que duren i que aconsegueixen una relació profunda i duradora. Les seves conclussions són que hi ha factors universals que prediuen si una parella seguirà el camí dels que duren i són feliços.
El primer factor és la curiositat. Les parelles necessiten sentir curiositat per l’altra persona, per com creixen i canvien amb el pas del temps. Cada persona ha d’anar construint un mapa sobre el món interior de l’altra. Això suposa no només fer preguntes, sinó fer les que siguin adequades.
El segon factor és l’afecte profund i l’admiració. Aquests elements són el resultat d’estar pendents de les coses bones que fa l’altra persona, de trobar el que admirem i expressar-ho. De mostrar afecte. D’expressar amor.
El tercer factor ve de la capacitat de cada membre de la parella d’estar pendent dels intents de connexió de l’altra. Per connectar hem de detectar l’intent de connexió i ser capaços de mostrar-nos disponibles. Gràcies a aquesta capacitat es genera la intimitat.
A més, les parelles que construeixen una relació profunda saben que, encara que el conflicte sigui inevitable, les millors relacions són el resultat de dir de manera continuada a l’altra persona que és el que va bé.
Els Gottman proposen set hàbits nous, un per cada dia de la setmana. Mai és massa prest ni massa tard per practicar-los. Són fàcils, duren poc i poden canviar del tot la dinàmica de la relació. Estimar no basta. Hem de seguir festejant, prioritzant passar-nos-ho bé, provant coses noves. Si no, correm el perill d’acabar tancats en dinàmiques on només hi ha llistes de tasques i planificació de feines a fer.
Dia 1. Connecta.
Com les persones responen als intents de connexió de les seves parelles és el factor més potent a l’hora de predir si seguiran juntes i manifestaran que estan felices. Es tracta de reconèixer els intents d’expressió de l’altra persona. Quan es fa això, el conflicte no passa factura.
Les parelles que duren bé no tenen menys desacords que les que no duren. No es barallen menys. Es barallen millor (reconeixen a l’altra, fan pauses, intenten reparar els danys).
Els petits moments de positivitat són una vacuna contra els danys causats pels conflictes. Actuen com a depòsits en el compte corrent emocional de la relació.
Exercici: els deu minuts de connexió. Demana: “Hi ha alguna cosa que necessites que faci per tu avui?”.
A més, tracta qualsevol interacció com un depòsit en el compte corrent emocional. Reconeix qualsevol intent de connexió (una mirada, un somriure, una demanda directa, saludar, dir-te “mira!”, que et cridin des de l’altra habitació, semblar trist o cansat, dur alguna cosa pesada…).
Dia 2. Fes una pregunta profunda.
Les persones canvien amb el temps. I, si deixem de demanar què volen, què senten o què les passa, deixarem de saber què les passa pel cap. Deixarem de saber qui són.
Els Gottman proposen generar “Mapes de l’amor”, el que suposaria tenir un coneixement profund del món interior de la parella. Dels seus somnis i de les seves esperances. Del que creuen, de les seves pors, dels seus desitjos. Aquests mapes d’han d’actualitzar contínuament. Conèixer el mapa de l’altra persona fa que poguem entendre què signifiquen les coses per ella.
Exercici: Fes les preguntes,
“Quines coses tens pendents a la vida?”
“Quin llegat vols deixar als que quedin?”
“Què ha canviat en tu durant aquest darrer any?”
“Quins són ara els teus somnis?”
“Si poguessis convertir-te en un animal durant vint-i- quatre hores quin series?”
“Si poguessis dissenyar la casa perfecte per tal que hi visquessim, com seria?”
“Si demà poguessis llevar-te amb tres habilitats noves, quines serien?”
“Quines són les cinc pel·lícules que t’han canviat la vida?”
A més, recorda que es tracta de coneixer més coses sobre l’altra persona. Demana que contin més, quina història hi ha al darrera, com es sentien…
Dia 3. Dóna les gràcies.
Tots volem que ens apreciin, que ens vegin, que es reconeguin els nostres esforços. En general, les persones intenten ser agradables. El problema és que s’obliden de veure el que els altres fan per elles. I, com menys poden donar les gràcies, menys felices són les persones.
El problema és que tots tenim un biaix cap a la negativitat. Per adonar-nos del que va bé, del que fan els altres per nosaltres, ho hem de fer a propòsit. Ens hi hem d’esforçar.
Exercici: Dóna les gràcies.
Primera Passa: Converteix-te en un investigador de les coses bones. Escriu tot el que fa l’altra persona per tu. Adona-te’n de com la teva parella mostra amabilitat, generositat i et dona suport. Fixa’t en com inverteix en la relació.
Segona Passa: Dóna les gràcies, sempre. La gratitud és bona per a la salut i per a la teva relació. Quan dones les gràcies enforteixes la cultura d’apreciació que vols que hi hagi en la teva relació.
Dia 4. Fes un compliment.
Per què vas enamorar-te de la teva parella? Què és el que et va cridar més l’atenció? Els màsters de l’amor no tenen menys defectes que els altres. Tanmateix, tenen una gran facilitat per recordar les parts bones de les persones estimades. Durant un conflicte són capaços de mantenir una ratio de cinc coses positives contra una de negativa. Al llarg del dia mostren una ratio de vint coses positives contra una de negativa.
L’admiració és una acció. Es basa en la decisió de tenir presents les millors parts de les nostres parelles. Les petites connexions, els petits reconeixements són les que ens recorden que hem de sintonitzar amb el que vam estimar des del principi.
Exercici: Recorda el que t’agrada de la teva parella, mira com això es manifesta en el dia a dia i expressar-ho.
Tria de tres a cinc paraules entre les següents:
Càlida, Divertida, Generosa, Tranquil·la, Creativa, Apassionada, Intensa, Vivaç, Espontània, Reflexiva, Aventurera, Festosa, Juganera, Astuta, Perceptiva, Nodridora, Sexi, Intel·ligent, Talentosa, Carinyosa, Competent, Encantadora, Sàvia, Considerada, Expressiva, Atractiva, De fiar, Flexible, Donadora de suport, Curiosa, Interessant, Amable, Valenta, Oberta, Fàcil, Sensible.
Dia 5. Demana el que necessites.
Els altres no saben llegir-nos la ment. Hem de dir a la nostra parella el que necessitem i el que volem. Tanmateix, això no és fàcil i ho hem de practicar.
Exercici: tots necessitem aprendre a dir el que volem i el que necessitem.
Primera Passa: Reflexiona sobre el que necessites o vols.
Segona Passa: Reenquadra de manera positiva. No diguis el que va malament, reformula-ho de manera que quedi clar el que t’agradaria.
Tercera Passa: Comença per descriure com estàs i el que vols.
Exemple: “Estic molt cansada avui. Pots donar-me una abraçada?”
Dia 6. Apropa’t i entra en contacte.
La intimitat física té un efecte fisiològic sobre el nostre cos, alliberant oxitocina (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/amor-cos-cervell-i-oxitocina.html), l’hormona que es relaciona amb els vincles i la connexió. El contacte corporal no sols és bo per a la relació; és bo per a la nostra salut física i la nostra longevitat. Tanmateix, l’expressió d’afecte a través del contacte físic és molt cultural i està tenyit i condicionat per la nostra història familiar i personal. Conteu-vos la vostra.
Exercici: crea els màxims moments de connexió física. Pots triar:
Beseu-vos durant sis segons. Doneu-vos una abraçada de vint segons. Doneu-vos la mà. Dóna un massatge de deu minuts. Passa el braç per les seves espatlles. Toqueu-vos el braç o les mans mentres parleu. Posa la mà sobre les espatlles de l’altra persona si la veus estressada. Acaricieu-vos el coll.
Dia 7. Instaura una cita nocturna.
El temps mitjà que les parelles ocupen en parlar un amb l’altre és de trenta-cinc minuts per setmana (!) i la majoria de vegades es parla de logística. Així, és normal que els mapes de l’amor es difuminin. De fet, el 80% de les parelles es queixen que deixen de divertir-se junts amb el temps.
Exercici: Instaura una cita nocturna setmanal. Fora excuses!
Surt a fora, prohibit el mòbil, aprofita per parlar, fes preguntes, no incloguis altra gent, ves-hi encara que faci molt temps que no quedeu sols.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada