“Si creus que saps o entens alguna cosa, pots acabar per no escoltar als altres i així, acabar per aïllar-te. Val més demanar, donar la paraula als altres, siguin els teus amics, els teus fills, els teus companys o els teus conciutadans. La regla d’or afirma que “no has de fer als altres el que no vols que et facin a tu”. La regla d’or millorada, coneguda com la regla de platí, es podria resumir, en paraules de George Bernard Shaw, com: “No facis mai als altres el que voldries que et fessin a tu; podrien tenir gustos molt diferents dels teus” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/01/10-coses-tenir-en-compte-sobre-el-fet.html
“les relacions són complicades ja que no sentim el que diuen els altres, sinó que en fem una interpretació a partir del que esperem de les interaccions amb ells” Heidi Grant Halvorson
“Escoltar sense jutjar, anar al fons de les qüestions, empatitzar amb els sentiments de l’altra persona... Aquesta és l’arrel de les converses que els anglosaxons denominen “deep canvassing”. En aquests casos no es tracta de posar-se en el lloc de l’altra persona, sinó de recordar que el que senti l’altra, nosaltres ho hem sentit també, encara que en altres situacions o per altres motius” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/03/donar-la-primera-passa-cap-al-canvi-o.html
“Escoltar bé, quan funciona, ens revela móns nous sota la superfície de les paraules de la gent”
“Existeix un cicle: formular preguntes sobre sentiments, valors, creences i experiències crea vulnerabilitat. Aquesta provoca el contagi emocional. I, això, per la seva banda, ens ajuda a connectar”
Charles Duhigg “Supercomunicadores”.
“No són les nostres diferències el que ens divideix. És la nostra habilitat per tal de reconèixer, acceptar i celebrar aquestes diferències” Audre Lorde
En totes les relacions que tenim els humans (de família, de parella, d’amistat, de feina) cerquem connectar amb els altres. Està en la nostra història i en la nostra genètica. Necessitem dels altres per crèixer i per sobreviure. Necessitem dels altres per tenir la sensació d’existir, d’importar, de ser.
Tanmateix, certes coses, que també formen part de la nostra naturalesa, ens impedeixen connectar amb els altres de manera profunda. Una de les més importants és el nostre biaix egocèntric (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/10/guiar-sense-jutjar-saviesa-sense-ego-i.html).
“Per tal de convertir-nos en supercomunicadors, l’únic que necessitem és escoltar amb atenció el que es diu i el que no es diu, formular les preguntes apropiades, reconèixer i acoplar-nos a l’humor dels altres i fer que els nostres sentiments es percebin amb facilitat”. Aquesta és la fórmula per connectar de manera profunda amb els altres, explica Charles Duhigg al seu llibre “Supercomunicadores”.
Ser un supercomunicador no és fàcil. Pensem en totes les relacions que tenim, en la nostra necessitat de connectar i en la quantitat de conflictes que anem acumulant. Sense voler-ho. Sense saber massa bé com ens hi hem ficat.
Pensem en les vegades que discutim quan ens havíem proposat no fer-ho. Pensem en les vegades que volíem dir una cosa i no ens hem atrevit a fer-ho. Pensem en les vegades que no volíem enfadar-nos, no volíem cridar o perdre els papers…
Mantenir la calma és difícil quan estem estressats o volem entendre’ns o que ens entenguin. Tanmateix, quan estem estressats i/o intentem fer canviar als altres el conflicte està servit (vegeu
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/si-vols-canviar-les-teves-relacions.html).
En el fons, el secret dels supercomunicadors és que son capaços aconseguir el que Barbara Fredickson anomenava “ressonància compartida” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/amor.html). Tots sabem que quan aconseguim fluir amb els altres es produeix la comunicació profunda que tots volem. Però la majoria dels mortals, l’aconseguim només algunes vegades i només amb determinades persones.
Duhigg explica que podem aprendre a millorar les nostres converses si aprenem a distingir entre els tres diferents tipus de converses que es donen en la majoria d’interaccions.
1.- “De què va això realment?”.
En aquesta conversa s’activa la nostra xarxa PreFrontal del cervell i suposa activar una mentalitat de tipus pràctic i de presa de decisions. “La conversa és seriosa o va de broma?”, “He de donar solucions o només he d’escoltar?”, “Què pensa aquesta persona de jo?”…
En aquesta fase, el nostre cervell intenta determinar de què volem parlar i quines regles es seguiran durant la conversa. A més de decidir com hem de prendre les decisions de manera conjunta.
Quan no passem per aquesta fase, la conversa no arriba enlloc. Ens estanquem o fem monòlegs inútils. Ens frustrem.
Hi ha diàlegs en els que les persones assenyalen que estan a dintre d’una mentalitat pràctica: volen resoldre un problema o pensar en una idea. En aquest cas, s’ha d’aplicar una lògica de cost/benefici. El que funcionarà és recórrer a dades i a raonaments.
Hi ha diàlegs en els que les persones assenyalen que estan a dintre d’una mentalitat empàtica: volen aplicar la seva compassió, parlar de valors, del que està bé i del que està malament. En aquest cas, s’ha d’aplicar la lògica de similituds, intentant trobant alguna cosa en les nostres històries del passat que ens orientin per entendre el que ens està passant. El que funcionarà serà recórrer a les històries i a la compassió.
2.- “Com ens sentim?”.
En aquesta conversa s’activen xarxes neuronals relacionades amb les nostres creences, emocions i els nostres records. Estem en la nostra mentalitat emocional. En moltes converses es fan intents de compartir informació emocional. En moltes ocasions es deixen de banda. Son intents de connexió fallida.
Només mantenint aquesta conversa podem construir confiança, comprensió i connexió. No es tracta de posar-se en el lloc de l’altra persona, sinó de fer preguntes. Demanar per la vida de l’altra persona, pel que sent, per les seves esperances i les seves pors i, llavors, escoltar les seves lluites, les seves decepcions, alegries i ambicions.
Només donar espai a la vulnerabilitat de l’altra persona i a la nostra genera el clima perquè es doni la sincronia, el contagi emocional. Però, per això, no hem de jutjar. Hem d’acceptar i intentar entendre.
Els diàlegs emocionals són vitals perquè ens permeten arribar a tenir una connexió profunda. Només tenint-los podem conèixer qui és la persona amb qui compartim el nostre temps, què passa a dintre del seu cap, què és el que valora més a la seva vida.
Si vols entrar en una conversa d’aquest tipus, en primer lloc has de determinar l’humor de l’altra persona (“És positiu o negatiu?”) I el seu nivell d’energia (“Té l’energia alta o baixa?”) I, en segon lloc, no limitar-te a demanar fets (“On vius?”, “Quina feina fas?”), sinó demanar com es senten les persones (“T’agrada on vius? Què és el que més t’agrada?”, “Quina part de la teva feina és la que et fa sentir millor?”).
Una vegada que som dintre d’una conversa emocional, hem de mostrar a l’altra persona que entenem els que ens expressen. Per això hi ha l’anomenat “bucle de comprensió”:
Fés preguntes per tal d’assegurar que has entès el que ha dit l’altra persona.
Repeteix, en les teves paraules, el que has entès.
Demana si ho has entès bé.
Continua amb les preguntes fins que tothom estigui d’acord en què ens entenem.
3.- “Qui som?”.
En aquesta conversa s’activa la xarxa per defecte del nostre cervell, la que s’activa quan pensem sobre els altres, sobre nosaltres mateixos i la relació que tenim amb els demés. Estem en la nostra mentalitat social.
Tots tenim la nostra història, els nostres antecedents, la nostra família, les nostres amistats, les causes en les que creiem, els grups que sentim com a nostres i els que ens fan sentir incòmode, pel cap baix. Això és la nostra identitat social, com ens veu la societat i com ens veiem a nosaltres mateixos en el marc de la nostra vida social, dels grups als que sentim que pertanyem i el valor que té això per nosaltres emocionalment.
Aquesta identitat, mesclada amb sensacions d’orgull i d’actituds defensives, determinarà com parlem i com escoltem. Inconscientment, aplicarem els nostres prejudicis i els estereotipus. I connectarem amb més facilitat amb la gent que sentim més propera.
Si volem tenir una bona conversa amb algú amb una identitat social diferent (religiosa, política, ètnica, generacional, sexual, evolutiva), haurem de fer dues coses:
Primer, ser conscients dels nostres propis prejudicis.
Segon, escoltar la història de l’altra persona i fer que es senti respectada. Per això hem de ser capaços de trobar les nostres identitats comunes (“som persones que intentem fer el millor que podem amb el que sabem”, “som persones que estimem, volem el millor pels que sentim propers”).
Encara que quan tractem temes delicats se’ns disparen determinades identitats socials, hem de recordar que tots tenim identitats múltiples. Som persones, amics, treballadors, fills, part d’una determinada comunitat, hereus de determinades històries…
La mala comunicació es produeix quan les persones mantenim diferents tipus de conversació. Per exemple, estàs contant una cosa a una amiga sobre com t’has sentit en una determinada situació, cercant empatia (mentalitat emocional) i ella et dona consell (mentalitat pràctica). Acabes profundament frustrada.
La pròxima vegada que un intent de comunicació amb algú proper (un amic, una parella, un familiar, un fill) acabi en una discussió, prova de demanar a l’altra persona:
“Vols que parlem de les nostres emocions? O necessitem prendre una decisió conjunta? O això que me dius està relacionat amb altres coses?”.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada