diumenge, 22 de desembre de 2013

Amor


"All you need is love..."






El nou llibre de Barbara L. Fredrikson es titula “Love 2.0. How Our Supreme Emotion Affects Everything We Feel, Think, Do, and Become”. Ja coneixem l’autora pels comentaris sobre l’anterior llibre “Positivity” (vegeu les entrades del 18, 24 i 31 de desembre de 2011) i per la seva teoria sobre les emocions positives i el seu impacte sobre l’atenció, els processos cognitius i la creativitat. Gràcies a l’impacte de la positivitat, la nostra visió s’amplia i esdevenim més flexibles, més connectats als altres, més creatius i savis.


En el nou llibre es dedica a analitzar l’amor i ens recomana canviar la nostra visió sobre aquesta emoció. Defineix amor com a "ressonància positiva": l’amor és el resultat de moments compartits de calidesa i connexió amb una altra persona. L’amor ens permet “veure” realment a l’altra persona, de manera global, amb cura, interès i compassió.


Segons Fredrikson, l’amor és l’emoció suprema, de manera que la seva presència o absència en la nostra vida influencia tot el que sentim, fem o en el que ens convertim. La capacitat per a experimentar amor ens porta per camins que ens condueixen a tenir més salut, més benestar i més saviesa.


L’amor, segueix Fredrikson, es dóna amb la coincidència de tres factors

  1. En primer lloc, el compartir moments amb la presència d’una o més emocions positives entre dues persones. 
  2. En segon lloc, l’aparició d’una sincronia entre la bioquímica i la conducta de les dues persones. 
  3. I, finalment, un interès en el benestar de l’altra persona que dóna lloc a sentiments de cura mútua.

Ella resumeix la presència dels tres factors amb l’expressió ressonància positiva.

L’amor, entès d’aquesta manera, altera l’activitat del nostre cos i del nostre cervell i provoca canvis paral·lels en el cos i el cervell de l’altra persona. Més que en el cas de cap altra emoció, l’amor no pertany a la persona, sinó que és compartit per dos éssers humans o per grups de persones. L’amor es dóna en les connexions.


Per tal que pugui donar-se l’amor, s’han de presentar una sèrie de requisits: el primer és tenir una percepció de seguretat, tenir la seguretat de que ens podem relaxar en presència de l'altra persona. El segon és la connexió, una connexió sensorial i temporal amb un altre ésser viu, que només és totalment possible en cas d’estar presents físicament. En aquest cas, es pot observar clarament la sincronització entre les persones implicades i un dels elements més importants és el contacte visual. Aquest contacte visual ens permetria, per exemple, identificar els somriures autèntics.


Tanmateix, l’amor necessita la nostra presència física i emocional. I, això, demana temps. L’amor creix millor quan estem presents, vivim el moment connectats a les nostres sensacions corporals i a les accions i les reaccions dels altres. La tecnologia, en moltes ocasions, ens allunya de l’experiència de l’amor.


De la mateixa manera que l’evolució ens ha preparat per respondre a potencials amenaces, també ens ha preparat per aprofitar moments de potencial connexió. Quan compartim més moments amb altres persones, estem generant moments de ressonància compartida que, a més, ens anirà canviant, donant-nos l’oportunitat de convertir estranys en aliats, de passar de ser coneguts a compartir una amistat i de cultivar una profunda intimitat amb les persones més properes. Aquesta intimitat arriba gràcies a la “responsivitat mútua”, a l’interès en beneficiar a l’altra amb l’ajuda del coneixement profund que tenim ambdós de les nostres coses, permetent un alt nivell d’enteniment. Les relacions íntimes són especials en el sentit que ofereixen la història compartida, la sensació de seguretat, la confiança i l’obertura, a més d’oportunitats freqüents de connexió.


Fredrikson ens recorda que la nostra ressonància positiva només dura el temps que estem en connexió amb l’altra persona. Les relacions, els llaços duren. L’amor no. S’ha de renovar gràcies als moments compartits. S’han de generar oportunitats de ressonància positiva, plantant llavors d’amor que ajudin al nostre cos, al nostre benestar i a les nostres relacions a ser més fortes.


Quins moments tenim de renovació de la ressonància positiva?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada