Cultivar l'optimisme

La segona activitat per a la felicitat en el llibre de Sonja Lyubomirsky, “La ciencia de la felicidad”, és cultivar l’optimisme. Aquesta estratègia té molt en comú amb la gratitud, ja que es tracta de fer un esforç per tal de  trobar la part positiva de les coses, encara que l’actitud optimista també suposa anticipar un futur ple d’oportunitats. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que Lyubomirsky, de la mateixa manera que Elaine Fox (vegeu l’entrada del 16 de novembre de 2013), entén que l’optimisme fa més referència a la forma i a les accions necessàries per aconseguir els nostres objectius que als pensaments positius.

Una de les activitats provades en el laboratori per tal d’arribar a l’optimisme consisteix en dedicar uns 20 minuts, durant quatre dies seguits, a escriure sobre el millor futur possible. Això suposa fer una anàlisi dels objectius més importants i profunds, al mateix temps que se suposa que s’hi arriba. Les persones que feien aquest exercici, no només eren més felices al cap de vàries setmanes, sinó que manifestaven menys malestar físic al cap d’uns mesos. En l’adaptació feta per Lyubomirsky es donen les següents instruccions:

Has de pensar en el teu millor jo possible ara i durant unes quantes setmanes. “Pensar en el teu millor jo possible” suposa que t’imaginis a tu mateix en el futur, suposant que tot hagi anat de la millor manera possible. T’has esforçat molt i has aconseguit el que t’havies proposat. Pensa en això com la realització dels teus somnis i dels teus millors potencials.

Dedicar temps a pensar en el millor jo possible té l’efecte d’adonar-se’n de què moltes de les transformacions depenen de nosaltres mateixos i que ens hem d'esforçar per tal d’aconseguir els objectius que valorem. Els somnis pel futur no depenen dels altres. Per altra banda, el fet d’escriure fa que ens organitzem, que integrem informació diferent i que analitzem els nostres pensaments. Així, aconseguim reunir els nostres pensaments de forma coherent i trobar sentit a les experiències de la nostra vida. També ens ajuda a conèixer-nos millor, a comprendre millor les nostres prioritats, els nostres motius i les nostres emocions, donant-nos una nova visió de la nostra vida i del nostre camí. Gràcies a això podem passar a tenir una sensació de control i a identificar els obstacles que poden aparèixer.

Augmentar el nostre optimisme fa que ens esforcem més en arribar a acomplir els nostres objectius. Per altra banda, l’actitud optimista augmenta el benestar que, a més, fa que afrontem les dificultats de forma activa i efectiva. Finalment, l’optimisme promou un estat d’ànim positiu i vital.

Lyubomirsky, a part del diari del “millor jo possible” proposa una altra variant: diaris d’objectius primaris i secundaris. Es tracta d’identificar els nostres objectius a llarg termini i de descomposar-los en objectius secundaris. En cas de trobar-nos amb dificultats podem recórrer a situacions passades en les que vàrem aconseguir el que ens proposàvem, de forma que passaríem a reconèixer les nostres virtuts i els recursos que tenim disponibles.

També podríem fer un exercici per tal de “reconèixer els pensaments barrera”, els pensaments negatius automàtics. Una possibilitat que es proposa consistiria en posar en una guardiola uns deu cèntims cada vegada que ens vingués al cap un pensament negatiu i, a més, substituir-lo per un punt de vista més favorable. Després d’escriure el pensament barrera podríem fer-nos les següents preguntes: 

Es pot interpretar d’una altra manera? 

Pot sortir alguna cosa bona d’aquesta situació? 

Pot proporcionar noves oportunitats? 

Què en puc aprendre de cara al futur? 

He pogut obtenir-ne alguna cosa bona?

En essència, totes les activitats per l’optimisme suposen interpretar el món des d’una perspectiva més positiva, tenint en compte la part bona de les coses. Fa falta molt esforç per tal d’aconseguir-lo, però els avantatges, una vegada que ho hem automatitzat, són enormes.

Bona pràctica!