Ja hem parlat en
altres ocasions dels beneficis del Mindfulness (vegeu, per exemple, les entrades del 18, 24 i 31 de març de 2012). Tanmateix, Daniel Goleman, en el seu llibre “Focus. Desarrollar la
atención para alcanzar la excelencia”, ens recorda que no només hem de pensar
en la pròpia millora de l’atenció, sinó que recorda que, gràcies al control
d’aquesta, podem fer una bona gestió cognitiva i emocional.
Goleman cita els
treballs de Richard Davidson, un conegut d’aquest blog (vegeu les entrades del 7 i 16 de juny de 2012), per tal de sintetitzar dues gran avantatges de la pràctica del Mindfulness: per una banda, estimula la xarxa atencional que es situa en la
regió frontotemporal del cervell i que ens permet dirigir la nostra atenció al
que en aquell moment considerem important. Aquesta xarxa ens permet
desconnectar d’una cosa i enfocar allò que ens interessa, mantenint-nos-hi
centrats.
L’altre
avantatge derivat de la pràctica del Mindfulness té a veure amb la millora de
l’atenció selectiva, gràcies a una major capacitat d’inhibir el poder de les
distraccions que es produeixen en l’entorn, de manera que podem centrar-nos en
el que ens importa.
Goleman, cita al psicòleg
Mark Greenberg i les dades que s’han anat obtenint, on es pot constatar que un
dels processos que millora més, gràcies a la pràctica de Mindfulness i a la
major capacitat atencional, és la comprensió. La divagació fa molt difícil la
comprensió, però només es pot neutralitzar gràcies a la metaconciència, és a
dir, a prestar atenció a la mateixa atenció, de manera que siguem capaços
d’adonar-nos de que no ens estem adonant del que realment importa i,
conseqüentment, puguem corregir el nostre focus d’atenció. L’entrenament en Mindfulness enforteix aquesta capacitat.
Per altra banda,
tothom que ha provat de practicar Mindfulness, encara que només sigui seguint
la respiració durant uns minuts, ha pogut sentir els seus efectes sobre la
relaxació. La calma resultant de la pràctica suggereix l’activació del nervi
vago, clau per tal de mantenir-se tranquils en situacions estressants, de
manera que sigui més fàcil superar els contratemps.
L’augment del to
vagal dóna lloc a una major flexibilitat de resposta, en part gràcies a
millorar la capacitat de recuperació dels efectes de l’estrès. Això té l’efecte
de millorar la gestió de l’atenció i de les emocions, de manera que les
persones tenen més facilitat per establir relacions socials més positives i
mantenir interaccions més eficaces.
A més, a part de
totes aquestes avantatges, la pràctica de Mindfulness va acompanyada d’una
reducció en els símptomes d’una àmplia mostra de trastorns fisiològics, des
dels tremolors fins a la hipertensió i el dolor crònic.
El Mindfulness
suposa una reeducació dels nostres hàbits d’atenció i, de forma especial, de la
nostra caiguda continuada en la distracció. A més, s’enforteix la connexió
entre les regions executives prefrontals (que regulen l’atenció i la
planificació) i l’amígdala (que ens avisa i ens mobilitza davant el perill), de
forma que resulta més fàcil dir “no” als impulsos. Al generar un espai de
decisió entre l’impuls i la conducta, la
pràctica de Mindfulness ens permet observar els nostres processos mentals,
sense ser dominats per ells. Així, passem a tenir més possibilitats de decisió,
gestionant de forma eficient els impulsos més problemàtics que ens portaven a
accions que després lamentàvem.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada