“El teu propi comportament [com a pare] és l’engranatge central que fa moure als demés elements”
Paul Dix “Cuando los padres cambian todo cambia”
“Ser cuidats per adults responsables vol dir que aquests mostren preocupació i afecte i fan que el nin es senti segur i estimat. Seguint a Biglan, aquests adults saben com sortir de les situacions emocionals negatives donant consol i poden posar límits sense usar la força o la coerció. En la majoria de casos, aquests nins es converteixen en adults que tenen una visió positiva del món, dels altres i d’ells mateixos. A més, estableixen relacions amb interaccions positives, volen compartir moments amb els altres i tenen relacions productives. Per altra banda, poden parlar dels conflictes sense massa problemes i generar reconciliacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html
“ser pares és com fer un jardí. Es tracta de procurar un sòl ric, estable i segur que permeti prosperar a moltes plantes de tipus diferents. Es tracta de generar un ecosistema vigorós i flexible que permeti que els nins creïn molts, variats i imprevisibles tipus de futurs adults. Es tracta també d’afavorir una relació humana específica, un amor compromès i incondicional, entre un progenitor específic i un nin específic”
“la moralitat de ser pares consisteix en agafar una criatura que no és autònoma ni pot prendre les seves decisions i convertir-la en una persona que sí pot”
Alison Gopnik “¿Padres jardineros o padres carpinteros?”
“De fet, segurament has notat que el fet de castigar realment afegeix llenya al foc i que el nin encara es frustra més quan no rep la recompensa esperada. La teva energia pot destinar-se de manera més productiva a col·laborar amb la teva filla per trobar solucions als problemes que causen els conflictes més que a encaparrar-te en estratègies que només fan que empitjorar les coses i no condueixen a una millora sostinguda... Tu i el teu fill heu de convertir-vos en aliats, no en adversaris. Companys de cuites, no enemics.”
Ross Greene, “The Explossive Child”
Els pares no ens hauríem de plantejar ser com a fusters i crear amb els nostres fills una espècie de moble a mida de les nostres expectatives, diu Alison Gopnik. Els pares hauríem de recordar el nostre paper com a jardiners, com a cuidadors del sòl en el que es pot arrelar la seva vida per florir i arribar a ser tot el que pugui ser (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/els-pares-els-vincles-i-els-jardiners.html).
La gran aportació dels pares als seus fills és el vincle segur, la connexió amorosa que fa que la criatura tingui un punt de partida des del qual poder explorar el món a la seva manera. Això necessita mantenir l’equilibri entre posar límits, per tal que la criatura pugui aprendre a gestionar les pròpies emocions i així integrar-se amb el grup d’iguals, i respectar el seu temperament de partida.
Tanmateix, per tal que la criatura en qüestió sigui capaç de gestionar les seves pròpies emocions, els adults hem de ser capaços de fer-ho primer nosaltres. Aquesta és la tesi de Paul Dix en el seu llibre “Cuando los padres cambian todo cambia”. El seu sistema es basa en la idea de, com escrivia en un altre lloc del blog, “L’educació dels pares és el resultat de l’amor en acció, és el resultat de compartir emocions i situacions, tenint sempre en compte que els adults són els pares. Els pares són els jardiners.” (https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/els-pares-els-vincles-i-els-jardiners.html).
Dix parteix de la idea de que els pares som els líders de la situació i som els que generem l’espai relacional amb les respostes que donem als nins (sobre espai relacional podeu consultar https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/nomes-es-amor-si-hi-ha-respecte.html). La seva proposta és que ens centrem en la nostra conducta per tal de poder gestionar aquest espai. Tot això abans de poder treballar l’agilitat emocional, tal i com proposava Susan David (recordeu que les quatre passes que ens dona són: 1) Ajudar als nins a reconéixer i acceptar les pròpies emocions; 2) Ajudar a aprendre a agafar distància de les pròpies emocions; 3) Ajudar a identificar els seus valors i saber en quina persona es volen convertir; 4) Ajudar a que actuin d’acord amb els seus valors, aprenent les habilitats necessàries per tal de fer-ho. Vegeu: https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/4-pautes-per-ajudar-als-fills-ser.html).
L’element més important a l’hora d’exercir l’autoritat en l’educació és la consistència, afirmava Malcom Gladwell (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/01/criatures-facils-criatures-dificils.html). I per tal de mantenir-la, hem d’anar molt en compte en com usem el poder que tenim com a pares (hem de ser consistents, justos i fomentar la col·laboració). Som les persones que podem crear un ambient segur per tal que els nins puguin florir o, sense voler-ho, podem crear una selva en la que hi hagi una lluita contínua. I, això, segons Paul Dix, comença per assumir el compromís de deixar els càstigs i els reforçaments per tal d’anar cap a una “criança positiva i relacional”.
La criança positiva i relacional es basa en assumir la importància de l’espai relacional i del paper que com a pares tenim, de la nostra responsabilitat a l’hora de construir la relació que volem. Per això, s’ha de partir del que el nin ja fa bé. Presta atenció als comportaments adequats del teu fill. No escatimis elogis. Esforça’t en veure la seva bona conducta.
Aquest punt, ja el posava sobre la taula la investigació d’Anthony Biglan (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html). Segons aquest autor, el problema per tal d’aconseguir el benestar emocional de les persones és superar la tendència a respondre de manera coercitiva, amb amenaces o amb l’ús de la força, a les conductes hostils o irritants dels altres. Per això, la primera passa (de les 9 que té el llibre) de la proposta de Paul Dix és la més important: si vols ser un bon pare, el primer que ha de canviar perquè tot canvii ets tu.
I la clau és la primera passa:
Passa 1: Deixa de cridar.
Aprèn a regular-te emocionalment. Genera un espai de calma on puguis mantenir les teves emocions controlades (això, en les meves sessions, comença per “Calla, no contestis tot d’una. Tanca’t un poc al bany”). Practica la cara de póker (abans d’arribar a la cara d’hostessa de vol i la seva amabilitat, que això ja és el súmmum!). Cuida’t a tu mateix (dorm les teves hores, fes esport, cultiva petits plaers…).
Continuarà…
P.S. Les 9 passes proposades són:
Passa 1: Practica la gestió emocional. Deixa de cridar.
Passa 2: Sigues coherent i consistent.
Passa 3: Reconeix els comportaments positius del nin.
Passa 4: Cultiva noves conductes amb atenció, amor i elogis.
Passa 5: Genera normes (centra’t principalment en tres) i construeix rutines (que tinguin tres passes).
Passa 6: Usa mantres i frases assertives (“Necessit que facis…”, “M’he fixat en què has…”, “Ja en parlarem…”; i, també, “T’estim, però no m’agrada aquest comportament”, “Recorda que ahir ho vas fer molt bé”)
Passa 7: Fes prevenció de recaigudes. Quan perdis el guió i critiquis el caràcter del nin, demana disculpes. No et perdis en discussions pel poder, practica la boira (transicions del tipus “Entenc el que dius i crec que ens hem de centrar en el que ha passat…”).
Passa 8: Aplica les conseqüències programades. No surtis del guió. “Si passa això, llavors farem/faràs això”. No usis mais la vegonnya, el silenci i la rudesa.
Passa 9: Practica les converses restauratives. Cerca un moment per estar sols, tranquils i cerca solucions col·laboratives al conflictes. Demana: “Què podries haver fet diferent?”, “Quines persones s’han vist afectades pel que has fet?”, “Què has aconseguit amb la teva conducta?”, “Què podem fer per arreglar això?”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada