“Cada persona és vulnerable a cada etapa de la seva vida; cada persona viu condicionada per les malalties, els accidents, la tragèdia personal, la realitat política i econòmica. Això no vol dir que la gent no sigui al mateix temps resilient i amb recursos. Donar suport a la vulnerabilitat dels altres -en el sentit de compartir-la imaginativament i de manera pragmàtica sense necessitat d’eliminar-la, retreure-la- implica ser capaç d’acceptar la pròpia vulnerabilitat. En realitat seria adequat dir que el que tenim tots en comú és la nostra vulnerabilitat; és el que ens fa estar en contacte, és el que reconeixem com a fonamental els uns en els altres”
Adam Phillips i Barbara Taylor “On Kidnness”
“Estic segur que creus fermament que a ca teva hi ha normes. Tanmateix, si no les has definit en repetides ocasions, Ensenyat sense descans I usat per tal d’estructurar el comportament del dia a dia, és poc probable que les entengui algú que no siguis tu mateix”
Paul Dix “Cuando los padres cambian todo cambia”
“Centra’t en ser coherent respecte a la teva resposta emocional. Que aquesta sigui tranquil·la, controlada i racional. Sempre.” Aquesta és la clau d’un sistema que ha canviat el clima en centenars de milers d’aules de tot el món. I la vida de molts adolescents i nins.
Paul Dix ens recorda que som els líders de les interaccions que tenim amb els nostres fills, amb els nostres alumnes… I que “Les relacions es construeixen amb petites accions qüotidianes.”.
Recordem que les quatre primeres passes del sistema que proposa aquest autor, al llibre “Cuando los padres cambian todo cambia”, eren:
Passa 1: Practica la gestió emocional. Deixa de cridar.
Passa 2: Sigues coherent i consistent.
Passa 3: Reconeix els comportaments positius del nin.
Passa 4: Cultiva noves conductes amb atenció, amor i elogis.
Les cinc últimes són:
Passa 5: Genera normes (centra’t principalment en tres) i construeix rutines (que tinguin tres passes).
Pots ser estricte sense deixar de ser amable.
Les normes i rutines s’han d’ensenyar contínuament, sense parar. Cada vegada que reforces una conducta o corregeixes un mal comportament és una ocasió per parlar de les normes. Les normes les has de posar tu. Són la teva responsabilitat. I són l’oportunitat de construir un ambient segur i estable per a la criatura. Tria’n tres (“Amable, cooperatiu, tranquil”, Per exemple). Repeteix-les sempre que es doni l’ocasió. Les rutines són la forma que tenim d’implementar les normes i han de resumir-se en tres passes (Rutina pel matí: “Aixecar-se i vestir-se sol; berenar i rentar-se les dents; tenir la motxilla a punt a les 8:30”, per exemple).
Persisteix. Ensenyar rutines suposa consistència i persistència. I reforçar cada passa que es fa bé. Recorda la norma i la rutina quan hi hagi un problema: “Ara hem d’anar a dormir. Recordes quina era la primera passa de la rutina?”.
Passa 6: Usa mantres i frases assertives (“Necessit que facis…”, “M’he fixat en què has…”, “Ja en parlarem…”; i, també, “T’estim, però no m’agrada aquest comportament”, “Recorda que ahir ho vas fer molt bé”).
Deixa d’improvisar i apren-te el guió.
No tinguis por de ser repetitiu. Digues els mantres una vegada i una altra. Recorda que són la teva manera per mantenir la tranquil·litat quan les coses no acaben d’anar bé. Recorda que són la teva Clau per ser consistent.
El Reconeixement positiu recorda als nins que ho estan fent bé. Els mantres i les frases assertives són la forma de mantenir la coherència quan els nins es perden.
No critiquis mai el caràcter. Assenyala la conducta com a problema. Aplica els passos següents quan hi ha un problema:
- Connecta amb el nin, recordant que el problema no és ell sinó la conducta (“T’estim, però no m’agrada aquest comportament”).
- Enuncia el problema i la norma que s’ha de seguir (“Recorda que abans d’anar a dormir havies de fer una altra cosa”).
- Aplica una conseqüència (“Hauràs de deixar el conte i abans rentar-te les dents”).
- Reformula (“Te’n recordes que ahir vas anar al bany tu totsol i ho vas fer molt bé?”).
- Agraïment (“Moltes gràcies, ho has fet molt bé”).
Passa 7: Fes prevenció de recaigudes. Quan perdis el guió i critiquis el caràcter del nin, demana disculpes. No et perdis en discussions pel poder, practica la boira (transicions del tipus “Entenc el que dius i crec que ens hem de centrar en el que ha passat…”).
No conseguiràs que els nins es portin millor si les fas sentir malament.
No perdis el control de les teves paraules i del teu to de veu. Els nins no trien tenir problemes de regulació. Són nins.
No facis sermons. Sigues compassiu. Dóna-los temps (“Jo seré aquí”, “Necessites una abraçada?”, “Anem a caminar”, “Què puc fer per ajudar-te?”).
No et perdis en els comportaments secundaris (els que les criatures fan quan estan nervioses o desbordades). Torna al tema que ha ocasionat el problema. Si et poses nerviós, deixa un temps. No entris al joc. Mostra comprensió i torna al tema en qüestió. Deixa-li temps per tal de recuperar-se del desbordament.
Usa la fórmula “He vist que no has fet els deures”, “M´he fixat en que parlaves malament a la teva germana”.
No canviis les normes. Fes més fàcil complir-les (“Demà t’avisaré abans quan hagi acabat el temps de joc”).
Passa 8: Aplica les conseqüències programades. No surtis del guió. “Si passa això, llavors farem/faràs això”. No facis mai avergonyir a la criatura, ni apliquis el tractament del silenci o la rudesa.
La ferocitat dels teus càstigs no millorarà el comportament, però sí determinarà la qualitat de la teva relació.
Recorda que hi ha nins que tenen més tendència natural a seguir les normes i d’altres a seguir a la gent, a cridar l’atenció. Accepta-ho.
No el castiguis retirant-li el que li agrada.
No l’amenacis amb la policia. Fes que sigui responsable del seu comportament. Demana-li què farà per arreglar les coses.
Si has de fer un temps-fora (donar temps perquè es calmi) no ho plantegis com un càstig. Quan s’hagi calmat, no retreguis el que ha passat.
No l’avergonyeixis. Mai. (No diguis “Te pareix normal?”, “Hauries d’estar avergonyit!”).
No et centris en la mala conducta. Pensa en què necessita per aplicar les rutines que facin possible que les coses li vagin bé.
Aplica conseqüències pactades (Ajudar més a casa, Tenir menys temps per jugar, Sortir d’un lloc si es porta malament i tornar a entrar quan pugui controlar-se).
Passa 9: Practica les converses restauratives. Cerca un moment per estar sols, tranquils i cerca solucions col·laboratives al conflictes. Demana: “Què podries haver fet diferent?”, “Quines persones s’han vist afectades pel que has fet?”, “Què has aconseguit amb la teva conducta?”, “Què podem fer per arreglar això?”
Els càstigs no ensenyen a portar-se millor; les converses restauratives, sí.
Una conversa restaurativa és una conversa un poc més estructurada que té com a objectiu poder analitzar el què ha passat de forma lògica, tornar a parlar dels límits i reflexionar sobre la conducta què s’ha de potenciar a partir d’ara. El seu objectiu és reparador.
Gràcies a les preguntes que es van formulant sobre el què ha passat i a qui ha afectat la seva conducta, el nin pot reflexionar i responsabilitzar-se de les conseqüències dels seus actes. Són les preguntes següents:
Què ha passat? (Escolta sense interrompre)
En què estaves pensant en aquell moment? Com estaves? Què senties?
Què en penses ara del que ha passat?
A qui ha afectat això que has fet? Com ha afectat a les persones implicades?
Què podem fer per arreglar-ho? Què podem fer perquè no torni a passar?
Si apliques aquestes nou passes, el que es generarà serà un clima de respecte mutu. Aplicant aquest sistema, començant per no cridar i mantenir la calma i acabant per practicar les converses restauratives, aconseguiràs
que es pensi que els problemes poden resoldre’s sense drames,
que els nins són responsables de la seva conducta i, per tant, han de col·laborar cercant solucions i
que es pot confiar que els adults tractaran les situacions amb justícia i amabilitat.
Però recorda, tu ets l’adult i la mesura de totes les coses.
Has de canviar primer tu perquè tot canvïi.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada