Passa al contingut principal

Criatures fàcils, criatures difícils...


el teu fill està d’entrada molt motivat per fer-ho bé, per tant els problemes que apareixen reflecteixen una manca en el desenvolupament de les habilitats de flexibilitat, tolerància a la frustració i capacitat per a solucionar problemes. La raó per la qual les estratègies de reforçament positiu i càstig no funcionin és que aquestes no serveixen per tal d’ensenyar a la teva filla les habilitats que li manquen i tampoc són útils per solucionar els problemes que causen els desacords. De fet, segurament has notat que el fet de castigar realment afegeix llenya al foc i que el nin encara es frustra més quan no rep la recompensa esperada. La teva energia pot destinar-se de manera més productiva a col·laborar amb la teva filla per trobar solucions als problemes que causen els conflictes més que a encaparrar-te en estratègies que només fan que empitjorar les coses i no condueixen a una millora sostinguda... Tu i el teu fill heu de convertir-vos en aliats, no en adversaris. Companys de cuites, no enemics.Ross Greene, “The Explossive Child












L’element més important a l’hora d’exercir l’autoritat en l’educació és la consistència. Així ho explicava Malcom Gladwell després de reflexionar i revisar els estudis sobre el tema (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/02/la-legitimitat-del-poder.html). El problema és que no sempre estem del mateix humor, cosa que fa difícil ser consistents. I, això, fa que no se’ns reconegui sempre la nostra autoritat per part dels fills o dels alumnes.

D’altra banda, hi ha la interpretació que facin aquests fills o alumnes de la legitimitat de la nostra autoritat. I, aquí –a part del temperament de la persona que eduquem, de la generació a la que pertany, de les modes educatives que en aquest moment siguin predominants- Gladwell destaca tres elements que ajuden a legitimar l’autoritat de gestionar les normes: la consistència, la justícia i la participació.

Per tal de ser consistents, la primera condició és que les normes siguin molt clares i que les conseqüències siguin previsibles. No s’hi val tenir un comportament inconsistent, en pla a vegades apliquem unes conseqüències i altres ho deixem passar. La norma val si és norma. En el moment que els adults no l’apliquem de forma consistent, deixa de tenir valor i el nin considerarà que no és tal norma.

La justícia, per la seva banda, suposa exercir l’autoritat de forma equilibrada, sense abusar de la posició de poder. Els adults, com a figura amb més poder de la relació, tenim la responsabilitat de no abusar d’aquest últim. No es pot, en un moment de ràbia, aplicar un càstig desproporcionat.

La participació suposa ser capaços de parlar de les normes i de mirar d’arribar a acords vàlids per a totes les parts (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/pares-fills-i-conflictes.html). Això no vol dir consensuar-ho tot, ja que hi ha coses que no són negociables pel bé de la criatura, sinó que s’ha de ser capaç de posar sobre la taula quins són els obstacles que impedeixen adaptar-se a les rutines.

Dèiem, però, que un dels elements que marcarà les interaccions que tindrem a l’hora d’exercir la nostra autoritat serà el temperament de la criatura que estem educant. Segons M. Helena Tolosa, s’explica a l’ara criatures (vegeu https://criatures.ara.cat/infancia/infants-sempre-descontents-i-queixantse_0_2311568830.html), “hi ha estudis que mostren que hi ha nanos de temperament fàcil, de temperament difícil i d’adaptació lenta. Els nens de temperament fàcil tenen una expressió de les emocions ponderada, ni molt exagerada ni molt continguda; davant dels estímuls nous tenen curiositat i ganes d’explorar-los i s’adapten més fàcilment al canvi. A més, solen tenir uns cicles de menjar, de son i d’hàbits en general bastant regulars. Els d’adaptació lenta, en canvi, necessiten més temps i els costa més entusiasmar-se. I, finalment, la canalla de temperament difícil tenen tendència a manifestar les emocions negatives, i davant d’un estímul nou d’entrada responen amb un no. Els hàbits els costen més i són molt més reactius.”

Aquesta realitat avui topa amb l’angoixa de molts pares convençuts que l’expressió de les emocions per part dels fills és un reflex directe de la seva habilitat com a pares. “Per què no és feliç el meu fill? Per què no està contenta mai la meva filla? Per què costa tant de fer-li entendre que hi ha rutines a les que s’ha d’adaptar?” Els pares d’altres generacions veien la variabilitat en el temperament com una cosa normal. Tothom tenia “el seu caràcter” i no sentien que n’eren directament responsables. Avui s’ha confós ser responsable de la vida d’una criatura en ser responsable de totes les seves manifestacions. Si a l’escola s’adapta lentament, es crida l’atenció als pares; si a casa no es mostra content, es demana ajuda professional amb la por que la psicòloga els assenyali com a culpables de la infelicitat dels fills; si té respostes de frustració molt marcades davant la injustícia, l’entrenador crida l’atenció als pares sobre l’educació que han donat a la filla a l'hora d'afrontar les situacions de grup...

A més, els pares de nins amb un temperament difícil es topen amb la dificultat d’haver de controlar la pròpia hostilitat. Hem de tenir en compte que un nin o una nina difícils expressen el malestar més vegades i amb més intensitat. A part del fet que necessiten més consistència i són més sensibles a la injustícia. Això fa que els pares es trobin amb conflictes de manera contínua i per qualsevol cosa. I, si no hi treballen de manera continuada, acaben responent amb hostilitat a l’hostilitat de les criatures. I, això, perpetua un cicle de malestar en la relació. A part de que s’ha demostrat que no contestar a l’hostilitat amb hostilitat és la clau que obre la possibilitat d’una bona relació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html).

Així, si vos trobeu en una situació d’aquestes i vos ha tocat una criatura amb un temperament difícil, tranquils...; però demaneu ajuda per a treballar les situacions i poder exercir l’autoritat sense massa problemes.

En cas de que la vostra criatura tingui un humor de fons positiu i no s‘enfadi massa sovint, heu tingut sort. Però, per favor, tingueu respecte cap als que no n’han tinguda tanta i no jutgeu als que no han estat tan afavorits en el joc del temperament.

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d