“L’enamorament és com fer una volta en una atracció que està situada en la base d’un pont. Aquesta atracció pot fer que donis voltes i més voltes en un viatge ben bonic tantes vegades com vulguis, però sempre et deixarà allà on has pujat, en el teu punt de partida. Cada vegada que la música s’atura i poses de nou els peus a terra, has de prendre una decisió: donar més voltes o creuar el pont cap un altre tipus d’amor més durador” Daniel Z. Lieberman
“Acceptació de l’altra persona; Connexió emocional; Cura emocional de l’altra; Intimitat emocional; Calidesa emocional; Respecte; contenir l’Ego; Paciència, Autocontrol i Perdó; respondre de forma constructiva a l’estrès; veure l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat; promoure les “bolles verdes”; crear problemes en la relació que fan que et sentis bé quan intentes solucionar-los; No usar mai les paraules per menystenir o menysprear a l’altra persona; Escoltar amb atenció; Reparar els danys en cas de conflicte; EVITAR SEMPRE criticar, posar-se a la defensiva, mostrar menyspreu i ignorar; Crear un NOSALTRES potent; combinar Compromís amb Confiança; mantenir les Expectatives altes; Emmirallar-se en els Màsters dels Gottman; Ser amables; en cas de negativitat posar en marxa Pràctiques Restauratives; recordar que la Calma és un superpoder; compartir Rialles; cada persona ha de mantenir un espai propi; fer-se càrrec cada un de les seves neures; superar els Prejudicis gràcies a les converses; generar Ressonància Positiva; practicar les Cinc Hores Màgiques; generar un codi compartit; recordar que estimar és una acció, no només un sentiment; treballar la passió, la intimitat i el compromís.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/08/estimat-guillem-tu-avui-en-fas-58-i-ara.html
“Ara no te’n sé dir cap. Francament, no tinc cap referent en positiu. Suposo que és més una qüestió de conformar-se”. Això em deia l’altra dia un home amb el que estàvem parlant de les dificultats que patia la seva relació de parella i al que li havia demanat si tenia cap parella a prop que ell cregués que funcionés bé. “Crec que no existeixen, les parelles que funcionen”, va continuar. I jo vaig donar-li el condol.
Em sap greu, de veres, que algú pensi això. És com pensar que no hi ha ningú de fiar. O que pots tenir amics, però has de tenir clar que la convivència ho espatlla tot. I això és el que afirmava aquest home. En aquests casos, sempre les fa gràcia la meva preocupació i la meva perplexitat. Jo crec en les relacions i en que hi ha gent que aconsegueix que funcionin bé, inclús molt bé. Com a estudiosa de la ment humana, sé que les relacions íntimes formen part de les nostres necessitats bàsiques, tal i com comentava a la darrera entrada del blog (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/per-viure-amb-dignitat-es-necessita-una.html ).
Suposo que tot és una qüestió de com ens entenem i de com entrem en conflicte. Explica Eric Barker en un dels seus posts (vegeu https://www.bakadesuyo.com/2021/10/conflict/ ) que hi ha maneres de tenir desacords de manera emocionalment intel·ligent, però per això has de tenir en compte una sèrie de factors:
Prioritza la relació:
manté la vista en la importància de la relació i en el desacord com a moment puntual d’aquesta.
No entris a corral:
si la cosa està calenta, millor deixar-ho anar i trobar un altre moment. No faltis al respecte mai. Recorda que aquest serà el punt de partida de la pròxima discussió.
Deixa d’intentar controlar el que pensa l’altra persona o el que sent:
les persones prioritzem la nostra autonomia i si la sentim amenaçada ens posem a la defensiva i no aconseguim escoltar l’altre punt de vista.
Ajuda a l’altra persona a millorar la seva argumentació:
si no pots desaprovar-la, accepta que no tens “raó”, que també n’hi ha a l’altra banda. No converteixis la conversa en un ball sobre “qui guanya”. Mira d’aprendre de l’altra.
Accepta les oscil·lacions d’humor:
totes les converses tenen pujades i baixades, emocions més positives i altres de més negatives. Usa l’humor o digues alguna cosa positiva.
Mantén la curiositat:
què és el que fa que pensi el que pensa? Com ho pots entendre? Com ho pots veure des de la seva posició?
Ajuda a l’altra persona a qüestionar-se el que pensa:
fes preguntes sobre el que les ha portat a pensar el que pensen, a veure les coses tal i com les veuen.
En el fons, la proposta de Barker és la de mantenir la ment oberta de manera que cada persona es senti respectada i escoltada. Però, tal i com diu ell, es tracta de “arribar a desacords de manera emocionalment intel·ligent”. I, per això, hem de recordar que cada persona té la seva història, resultat de molts de factors: temperament, infància, família, amistats, fets traumàtics, dificultats, etc.
Aquesta proposta, en línia amb la dels Gottman (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/04/7-elements-per-lexit-en-les-relacions.html ), ens recorda que no són els conflictes el que marquen les relacions, sinó la manera de gestionar-los. I, també, la decisió de generar una sensació de “nosaltres”, una sensació que fa que perdre el respecte a l’altra persona és, en el fons, desestabilitzar la relació i generar un dolor gratuït.
En aquest mateix sentit parla el psiquiatre George Blair-West (vegeu https://www.ted.com/talks/george_blair_west_3_ways_to_build_a_happy_marriage_and_avoid_divorce ). En la seva xerrada, destaca els 3 factors més importants a l’hora d’evitar el divorci, que afectarà al 45% de les relacions, i aconseguir construir un matrimoni feliç. Bé, hem de fer notar, abans de tot, la paraula que fa possible el matrimoni feliç: CONSTRUIR. I, per altra banda, com assenyala Blair-West, la gent d’entre 20 i 30 anys parlen de que és molt més fàcil, en l’era de Tinder, tenir relacions sexuals que aconseguir construir (una altra vegada la paraula!) una relació profunda i significativa.
Els 3 factors dels que parla l’autor, i que formarien part d’una campanya per tal de prevenir el divorci, serien:
1.- Tingues en compte que, com més tard et casis, més baixa és la probabilitat de que et divorciïs.
Recorda que entre els 20 i els 30 passen tres coses molt importants que ajudin a l’estabilitat de les relacions a finals de la dècada:
· la possibilitat d’un grau de formació professional elevat i d’uns ingressos més alts;
· una capacitat emocional i cognitiva més gran, pel fet que el cervell no culmina els seus canvis maduratius fins als 25 anys;
· la personalitat s’estabilitza a prop dels 30 anys. Les característiques de la teva personalitat als 20 anys no es correlacionen massa amb les que tindràs als 50. En canvi, als 30 sí que ho fan. La dècada dels 20, com explica bé Blair-West i com afirmo contínuament a la consulta, és una època de canvis i de maduració.
2.- Tingues en compte, quan comencis a sortir amb algú, que les parelles han d’aprendre a estar en desacord de manera intel·ligent,
com explica Eric Barker. John Gottman, un dels experts en relacions que surt més a aquest blog (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html ), recorda que el 81% de les relacions acaben pel fet de no ser capaços de compartir el poder, de respectar l’altra persona, de deixar-se influenciar per ella. I, en aquest cas, ella no només fa referència a la persona, sinó que, en la majoria de casos, hem de tenir en compte que les dones porten millor els desacords i, per tant, són més donades a deixar-se influenciar.
Els homes són, expliquen Gottman i Blair-West, una altra cosa. Si ets una dona, doncs, assegura’t que l’altra persona amb la que estàs sortint està preparada per escoltar, per estar en desacord de manera intel·ligent, per respectar que hi hagi més d’una visió; en definitiva, assegura’t que és una persona que, a l’hora de prendre decisions (financeres, personals, tenir fills, etc.), es deixarà influenciar.
3.- Tingues en compte, quan hagis de decidir si seguir sortint amb algú, la confiança que pots tenir en ell, en la seva capacitat per complir amb la seva paraula, en si hi serà quan faci falta (vegeu el qüestionari a https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html )... En si et farà sentir acceptat, acompanyat, estimat...
Tot això es pot treballar. Però el que realment és important, és tenir clar que quan et compromets en una relació, estàs triant un company de vida, amb qui compartiràs el teu camí, els teus triomfs, els teus problemes i, tal vegada, també els teus fills...
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada