“Mira de formar part dels Masters: sigues amable sempre, repara de seguida el dany que hagis pogut fer, aplica’t per mantenir la calma durant les discussions, usa l’humor.
Gairebé 40 anys d’estudis han portat a proposar la distinció entre Masters (mestres) de les relacions i Disasters (desastres) de les relacions. Sabem que pràcticament la meitat de les parelles acaben amb una separació i que això passa en el cas dels Disasters.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html
Les relacions són difícils. De fet, fins al punt que moltes, del tipus que sigui, acaben malament, amb baralles, refredament o allunyament. La vida emocional és com el temps, amb pujades, baixades, amb circumstàncies que no depenen de nosaltres i que ens afecten fins al punt de desestabilitzar-nos. Quan les coses venen maldades i et trobes enmig d’una relació romàntica, i ja pots estar segura que això arriba sempre d’una manera o altra, la vida s’estreny i dependràs de la qualitat de les teves interaccions.
Quina persona vols tenir el costat quan això passi? La que, en un principi, et va semblar més atractiva? La que ha despertat la major passió que has experimentat en la teva vida, inclús abans d’acabar de conèixer a la pròpia persona? En molts casos no acabem de saber com hem pres la decisió d’estar amb una determinada parella. Què és el que ens ha portat a viure amb ella? La pressió social, en forma de que la persona és, segons els estàndards, molt atractiva? La pressió dels anys, com quan trobem que “ja és hora”? La passió del moment, en pla “jo no havia sentit mai això i l’estim, encara que no sé si em convé”?
Acostumo a dir que la vida és una gimcana i que ens va posant proves que, segurament, moltes vegades no tenim ganes de jugar. Et toca un temperament, una família, una manera de construir les relacions íntimes, un cercle social, una quinta escolar... Quan et vas movent per la vida, segons expliquen els antropòlegs, 10 persones concretes en un moment determinat poden resultar-te molt atractives. I topes amb una o dues o tres. I, en funció de l’atzar, vas construint una relació amb alguna d’elles.
En el moment que decidim anar quedant amb una persona, hauríem de recordar una altra estadística: quedar penjat d’algú i sentir una gran passió per aquesta persona no garanteix arribar a mantenir una bona relació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/05/el-triangle-de-lamor-passio-ii.html ). Les relacions depenen de saber construir confiança i de mantenir el compromís de tenir cura de l’altra persona. I, aquí, ens podem topar que hi ha sobre un 40% de la gent que no té el que es diu un “vincle segur” i tenen dificultats per tenir converses íntimes. Per altra banda, si fem cas a una altra estadística, només unes 2 persones de cada 10 arriben a tenir una moral adulta i una intel·ligència emocional alta (vegeu els números que presenta Mark Manson a “Todo està j*dido”).
Així, la probabilitat que la nostra atracció cap a una persona determinada sigui una clara indicació que hem de construir una relació íntima amb ella serà baixa. Per tant, serà probable que tots els que estem llegint això haguem acumulat una sèrie de “fracassos” estrepitosos en la nostra vida amorosa. És normal, però, que quan una persona em conta a la consulta que té una relació amorosa molt complicada, amb moments molt negatius, i jo li demano pel sentit de seguir-hi implicada, que ella em digui “Perquè l’estim”. I que jo, sense cap punt de cinisme afegeixi, “això no és un motiu. A més, t’espassarà”.
Hi ha algú d’aquí que no hagi sentit que la seva vida se’n va a norris perquè l’han deixat o perquè veuen com la relació que esperaven tenir no funciona? Jo, francament, hauria de mantenir la mà ben baixada. Encara recordo, a la meva adolescència, la sensació de que “me moriria d’amor no correspost”. Però, a bou passat va ser una de les experiències més constructives de la meva vida. Em va recordar que no es morien d’això i, amb el temps, em va fer veure que la relació en qüestió no tenia cap possibilitat de funcionar adequadament.
A vegades, en una sessió, he arribat a dir que “jo estic millor perquè he fracassat més i ara sé demanar el que necessito”. Per això, hem de recordar que el secret de les relacions que funcionen, els Masters dels que parlen els Gottman (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/davant-un-conflicte-restaurar-la.html ) és arribar a la maduresa emocional que ens permeti generar un espai comú en el que creixerà la parella com a tal.
En un article recent (vegeu https://www.fatherly.com/love-money/signs-of-happy-marriage-that-lasts/ ) es presenten 7 signes que es troben en les relacions que tenen èxit:
1.- Són amics i tenen amics.
L’amistat té dos dels components bàsics de l’amor romàntic: la intimitat i el compromís (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/05/el-triangle-de-lamor-la-intimitat-i.html ). El contacte amb amics amb els que podem tenir converses profundes permeten que el nostre sistema nerviós es calmi, fins i tot en els moments més dolorosos de la nostra vida. Les parelles que duren i que tenen èxit són amigues i tenen amics propis. La seva amistat genera un espai on poden compartir emocions i projectes i, a més, el fet de tenir amistats pròpies permet que creixin per si mateixos i després els dos conjuntament.
La cura de l’altra, la profunditat del vincle i l’admiració cap a l’altra persona és una de les marques de l’amistat profunda. I els estudis indiquen que això és el que comparteixen les parelles que funcionen. Els elements d’una gran amistat ens obliguen a respectar l’altra persona.
2.- Pensen com un equip.
Per tal que una relació funcioni hi ha d’haver la sensació d’haver generat un “nosaltres” potent, que mira per cada un dels membres i pels projectes que comparteixen. La lluita pel poder que deriva de la desconfiança, el que fa és limitar la possibilitat de pensar com un equip. L’intent de controlar la situació per tenir el poder farà que l’altra persona deixi de confiar en nosaltres.
Els elements importants, en aquest cas, són la consistència (fer el que has dit que faries, per exemple) i l’empatia (entendre les emocions que expresses i permetre-les). Preservar l’espai de la parella és l’element que fa possible la salut de la relació.
3.- Pensen en positiu.
Una manera de mesurar això és fixar-nos en si s’alegren de les coses bones que ens passen a nosaltres. L’actitud constructiva marca la possibilitat de centrar l’atenció en el que depèn de nosaltres i, així, tenir èxit en el que ens anem proposant.
La pràctica de la gratitud és una de les altres maneres de mantenir la positivitat en la relació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/enaquest-llibre-he-ofert-dos-arguments.html ). Això ens pot conduir a no interpretar negativament les topades o els conflictes, permetent que s’aclareixi la posició de cada un de nosaltres.
4.- Saben gestionar l’estrès.
Sabem que les emocions negatives ens tanquen en nosaltres mateixos i ens deixen ancorats en les nostres pors. Per això, els estudis mostren que saber com gestionar les temporades fosques és un dels elements que permeten mantenir el “nosaltres” de la relació funcionant a pesar del que estigui passant.
El major problema en aquest cas és que moltes persones no saben fins a quin punt els afecta l’estrès. En moltes ocasions, confonen el malestar de la situació per la que passen amb un problema de la relació o de l’altra persona. A més, no recorden que quan ens estressem molt i les nostres pulsacions pugen per sobre de 100 i la nostra saturació d’oxigen baixa per sota de 95, el nostre cervell deixa de pensar racionalment. Si en un d’aquests moments obrim la boca per contra argumentar, en sortiran pestes de les que després ens penedirem.
5.- Saben com manejar els conflictes.
Els conflictes són inevitables. I, a més, John Gottman ha demostrat que un 69% no són solubles, és a dir, no tenen cap solució. Les parelles que tenen èxit ho saben. I no cerquen dur l’altra al seu terreny. Saben que no hi haurà acord. Però saben, també, que arribaran a un sistema d’afrontament dels problemes que permetrà “no fer-se mal” i actuar com un equip.
Les persones que han arribat a tenir una bona relació, entenen que l’altra té la seva personalitat i la seva història. No interpreten les reaccions de l’altra en clau personal, sinó que intenten entendre què està passant pel seu cap. I en parlen.
6.- Passen gust de compartir el seu temps.
A les parelles que tenen èxit les agrada passar temps junts. No només com a família, si en tenen, sinó com a parella. Compartir activitats resulta ser un antídot contra el malestar i una manera de generar felicitat.
En moltes ocasions, les parelles deixen de fer coses junts perquè entre la feina, la casa, la vida social i la família senten que es queden sense temps per a ells mateixos. I deixen de pensar en com fer coses en parella. Aquest pot ser el principi del final de la relació.
7.- Comparteixen una visió del món.
Els Masters dels que parla John Gottman tenen una visió clara de quins són els valors de la seva parella, del que és important per a ella i del que comparteixen tots dos. Hi ha una sensació de missió compartida, de fer un camí junts, durant el qual remaran en la mateixa direcció.
En definitiva, les persones que tenen èxit en les seves relacions tenen un sentit clar de compromís i aquest és el pilar que permet una bona comunicació i tenir la relació en el centre del seu món afectiu.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada