“Si oposem resistència al canvi, com podríem eliminar les barreres que fan que no es produeixi? La resposta, explica Berger, són els afavoridors de la catàlisi. [...] A vegades, explica Berger, “només hem de desactivar el fre de mà”. Quins són els factors que mantenen aquest fre posat? N’hem de tenir en compte cinc: la Reactància, l’Ancoratge, la Distància, la Incertesa i, finalment, l’Evidència confirmatòria.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/02/no-li-diguis-el-que-ha-de-fer-posa-li.html
A vegades, canviar és molt difícil. Pensem en les addiccions. O en els problemes d’alimentació. O en els maltractaments i les relacions tòxiques. Són situacions que depenen de la dinàmica i del context on es donen i que es perpetuen perquè el problema no és reconeix com a tal.
La majoria de vegades, admetre que una cosa no va bé, que ens causa problemes, no basta perquè superem la inèrcia que s’oposa al canvi. Inclús quan la gent que ens estima ens recorda que és important plantejar-nos-ho. En aquestes situacions, ens explica Jonah Berger al “Catalyst”, necessitem mirar el problema des de fora, tal i com és. Necessitem objectivar la situació. I, en moltes ocasions, no podem fer-ho sols.
I aquí apareix el cinquè dels elements que hem de tenir en compte a l’hora de propiciar un canvi: l’Evidència Confirmatòria (recordeu els altres a https://benestaremocional.blogspot.com/2021/03/la-incertesa-o-val-mes-lo-dolent.html) Quan el problema que hauríem de canviar tenyeix cada aspecte de la nostra vida, les evidències que ens presenta la gent que ens estima tenen un impacte efímer. El que es diu es perd enmig de la desesperació o de la indignació.
L’Evidència Confirmatòria parteix del reconeixement de la complexitat de certes situacions i de la necessitat de tenir en compte una sèrie de factors: qui ha d’intervenir per donar informació que faciliti el canvi, quan s’ha de donar aquesta informació i com s’ha de fer arribar a la gent que la necessita.
1. Qui?
En el cas de les addiccions, per exemple, es proposa un sistema que pot servir per tal d’iniciar el procés de canvi: les intervencions. En aquest cas, un professional de la salut mental es proposa com a moderador d’un grup que inclou les persones més importants de la vida de la persona que té el problema. L’objectiu és reunir a familiars i amics i informar a la persona de la seva preocupació i de la seva visió de la situació. Tot es fa des de la calma i del respecte, partint del que les ha portat a participar, l’amor que senten i la necessitat de canvi.
Les intervencions es basen en el fet que la mateixa informació donada per diferents fonts pot ajudar a fer conscients a les persones de la situació en la que estan immersos i de la necessitat de canviar. La repetició d’una certa visió del problema, en un clima agradable, pot superar les barreres que impedeixen la consciència del que realment està passant.
Quan tractem de qui pot ajudar al canvi, hem de tenir en compte dos factors, explica Berger: la similitud i la diversitat. Si volem fer un canvi petit, ens fiarem més de la gent que se’ns assembla o amb la que sentim més afinitat. Si ens trobem davant un canvi més gran, un canvi de vida, necessitarem, a més, diversitat de fonts. Quan persones de diferents àmbits ens assenyalen un camí semblant, ens sentim més segurs de plantejar segons quines opcions.
Per això els adolescents necessiten algú extern a la família a l’hora de pensar en canviar determinades coses. I si aquesta persona, a més, té un aire d’imparcialitat, com un tutor o un psicòleg, és més probable que els adolescents es plantegin tenir en compte determinada informació.
2. Quan?
Quan es vol propiciar un canvi s’ha de tenir en compte el grau de dificultat que comporta engegar-lo. Com més arriscat és el canvi, més inversió necessita i generarà més controvèrsia i, per tant, més es dependrà de concentrar prou informació per tal que pugui posar-se en marxa. En canvi, si es tracta d’alguna cosa més fàcil de modificar, bastarà amb fer circular la informació que ajudi a plantejar-se l’opció.
Les intervencions, per exemple, parteixen de la dificultat del canvi que es posa sobre la taula i es basen en la concentració. En lloc d’anar insistint per separat, les persones es reuneixen en un lloc, en un moment determinat i, sota la supervisió d’un expert, concentren la informació que han anat recollint.
3. Com?
Les persones implicades en una intervenció per tal d’ajudar a una altra que passa per una addicció o un problema d’alimentació, per exemple, han de recordar que el clima és molt important. Han de parlar des de l’amor i des de la compassió. Han de partir de la comprensió de la dificultat de la situació i han de recordar que estan possibilitant que l’altra persona vegi el món des d’una altra perspectiva, una perspectiva més propera a la realitat, una perspectiva que pot fer possible el reconeixement del problema i la demanda d’ajuda.
En el cas del canvi d’actitud davant la diferència o els prejudicis, el més important no és l’impacte mediàtic de la campanya que es faci en contra, per exemple, de l’homofòbia o del racisme. En moltes ocasions es genera l’efecte contrari, fent que les posicions siguin de cada vegada més antagòniques entre els diferents grups. Berger ens mostra que el que és important és tenir contacte en situacions quotidianes que permetin redescobrir la nostra humanitat compartida, com en el programa Seeds of Peace (vegeu https://www.seedsofpeace.org/), que posa en contacte, en una situació d’acampada, a joves israelians i palestins.
En una ocasió, el psicòleg Kurt Lewin va dir que “Si realment vols entendre una cosa, mira de canviar-la”. Jonah Berger creu que el contrari també és veritat: “Si realment vols canviar una cosa, mira d’entendre-la”. Demana’t sempre:
Per què això encara no ha canviat?
Quines barreres impedeixen el canvi?
Com més aprenguis sobre el que dificulta el canvi, més podràs ajudar a les persones que ho necessiten.
Has de tenir la paciència d’escoltar.
Has de tenir la saviesa d’intentar entendre i d’acceptar que tothom fa el que pot.
Has d’identificar quines són les barreres i ajudar a eliminar-les.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada