“Però què podem fer per tal de predir millor com ens sentirem? Gilbert ens aconsella que deixem d’imaginar-nos a nosaltres mateixos en la situació i mirem què és el que li passa i com ho viu algú que està experimentant allò que temem o que desitgem. Tanmateix, hi ha un problema molt gran a l’hora de seguir aquest consell: tots ens creiem únics, pensem que psicològicament som diferents als altres i que, per tant, el que diuen els que estan passant per la situació en qüestió no ens serà de gran ajuda.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/realment-som-unics.html
“Més val lo dolent conegut que lo bo a conèixer”. És veritat, però? “Tampoc estic tan malament així, Paula”, em diuen moltes vegades els clients quan parlem de fer un canvi. Canviar suposa arriscar-se al desconegut. Canviar suposa acceptar la incertesa. Canviar suposa fer una inversió que al principi es viurà com una pèrdua -de la seguretat del que ja coneixem, de la nostra estabilitat, dels recursos que haurem d’invertir, dels suports que ara sabem que tenim i que ens poden donar l’esquena. Només després de tota l’adaptació i l’aprenentatge podrem fruir de la nova situació.
La incertesa no ens agrada. Bé, de fet, no li agrada al nostre cervell. La nostra capacitat predictiva es revolta quan se li presenta el que ens resulta desconegut i, en lloc de callar i esperar, es dedica a fer previsions moltes vegades catastrofistes del que ens espera. Com explicava Daniel Gilbert, som màquines de predicció, però, curiosament ho fem fatal, perquè les nostres visions del futur estan sempre condicionades pels nostres sentiments presents (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/realment-som-unics.html ). I, evidentment, la necessita d’un canvi es presenta, en moltes ocasions, quan les coses no ens van bé i tenim emocions negatives.
La Incertesa, amb majúscules, és un altre dels obstacles del que ens parla Jonah Berger al seu llibre “Catalyst”. De fet, és el quart, després dels que ja hem vist anteriorment:
· La Reactància, que s’activa pel que es considera una amenaça a la pròpia autonomia, es desactiva gràcies a quatre antídots (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/02/no-li-diguis-el-que-ha-de-fer-posa-li.html).
· L’Ancoratge, fruit de la neofòbia i de la nostra aversió al canvi, es pot superar si activem dos antídots diferents (evidenciant els costos de no canviar i impedint tornar a les maneres antigues de fer les coses, com vèiem a https://benestaremocional.blogspot.com/2021/03/quines-son-les-perdues-per-no-canviar-o.html).
· La Distància, el tercer dels factors, és el resultat de la nostra posició a la vida respecte a qualsevol tema que considerem important i cada vegada que algú intenta vendre’ns un canvi que xoca amb aquesta posició de partida, ens tanquem en banda. Només podrem salvar aquesta distància gràcies als tres antídots que veiem a https://benestaremocional.blogspot.com/2021/03/donar-la-primera-passa-cap-al-canvi-o.html.
Berger parteix de la idea que la Incertesa ens bloqueja. I per tal de veure quins antídots podem trobar per tal de contrarestar-la ens remet al llibre d’Everett Rogers “Diffusion of Innovations” en el que se’ns explica que adoptar una nova tecnologia o un nou producte serà més probable si és fàcil de provar. Així, els antídots que fan possible reduir la Incertesa són quatre: Proporcionar versions d’ús lliures de cost, Reduir costos a l’hora d’aconseguir productes, Fer més visible l’opció de canvi o el producte i Fer possible que els canvis siguin reversibles.
1. Proporcionar versions d’ús lliures de cost.
Tots coneixem aquest antídot per l’ús que fem tots els que tenim dispositius electrònics del “núvol” per tal de guardar fitxers. De tant en tant ens recorden que “ja hem exhaurit l’espai gratuït i que hem d’esborrar coses o comprar més espai”.
Encara que aquest antídot s’ha estudiat en l’àmbit de la venta de productes i d’innovacions, podem intuir-lo en la “prova de canvi” que per a moltes persones són les infidelitats. La majoria d’infidelitats es mantenen en secret. Moltes són “petites”, en el sentit que hi ha un contacte puntual amb l’altra persona sense que passi res massa significatiu. La idea que molta gent expressa a la consulta és que “abans d’arriscar-me a fer-ho públic, hauríem de saber si pot funcionar”. I ho consideren just quan ho fan ells; si és l’altra part de la parella la que ho explica d’aquesta manera, ja és una altra cosa, una traïció a la confiança.
2. Reduir costos a l’hora d’aconseguir el productes.
Aquest antídot ha estat usat en el mercat online per tal que els consumidors provéssim productes: enviaments gratis, disponibilitat gairebé instantània, possibilitat de retorn del producte, ofertes especials...
Estarem disposats a provar coses noves si ens ho posen fàcil, si tenim accés a un bon preu, si l’enviament és gratuït, si tenim dret a emprovar-nos-ho i tornar-ho si no ho volem.
I a l’inrevés també deu ser cert. Imaginem un clàssic: les separacions després d’unes noces de gent que duia convivint durant molts anys. Tot el temps que sentien que estaven junts perquè volien la cosa funcionava. En el moment en que el compromís es considera més ferm i apareix la “impossibilitat” del canvi, tot es viu d’una altra manera. Com una pèrdua d’autonomia. Com un fermall.
3. Fer més visible el producte i l’opció de canvi.
En aquest apartat hi trobaríem les mostres que ens donen gratuïtament de molts productes, els regals de prova, el fet que et facilitin provar un vehicle que no havies considerat com a opció...
La visibilitat de les opcions ens permet plantejar-nos-les més fàcilment. A més, eliminen part de la incertesa que ens genera el desconegut.
A nivell personal passa el mateix. Passes a considerar determinades opcions de canvi quan persones que t’envolten també el consideren. Posem el cas de deixar la parella, tenir una aventura, plantejar-te tenir fills, canviar de feina... Quan determinades coses estan més presents en la nostra xarxa de suport és més probable que les considerem com a possibles.
4. Fer els canvis reversibles.
Si has de fer un canvi important a la teva vida, com per exemple tenir un ca, és més probable que ho engeguis si et donen un període de prova i, per tant, tens garanties de que pots tornar-lo i que l’assignin a una altra família en el que estigui millor. En el món de les ventes s’ha comprovat que la possibilitat de retornar el producte sense costos augmenta el retorns, però molt més les ventes efectives (fins a un 20%).
Curiosament, una de les situacions més freqüents en el món de les ruptures de parella, són les propostes de “separacions provisionals”. Normalment ho proposa la persona que està interessada en un canvi, però que no està segura de no voler tornar a “estar junts”. L’altra persona no sap si estar-hi d’acord “per si de cas” hi hagués l’opció de reprendre la relació. Al final, en aquests casos, pot ser pitjor el remei que la malaltia. Les parelles que poden retornar al compromís i a la confiança no solen creure que aquesta fase pugui funcionar. En el cas de les relacions, la lògica és una altra: hi ets o no hi ets.
Bona reflexió!
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada