“Passa 3: Quin seria el preu de no fer el que trobo que he de fer? Aquí hauríem de tenir en compte les conseqüències de no fer res a 6 mesos, a 12 mesos i a 3 anys. Quines serien sobre la meva vida, sobre el meu estat d’ànim, sobre la meva salut? Milloraria la meva vida si fes cas a la por? O a la llarga tindria un preu molt alt?” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/superar-la-por-ser-mes-valents.html
Proporcionar més informació, més fets, més raons, més arguments o, simplement, afegir més pressió no fa que les persones canviïn, explica Jonah Berger en el seu llibre “Catalyst”. La solució, en la majoria d’ocasions, està en eliminar els obstacles que no ens deixen fer canvis.
A vegades, explica Berger, “només hem de desactivar el fre de mà”. Quins són els factors que mantenen aquest fre posat? N’hem de tenir en compte cinc: la Reactància, l’Ancoratge, la Distància, la Incertesa i, finalment, l’Evidència confirmatòria.
Per tal de desactivar la Reactància havíem d’anar en compte de mantenir l’autonomia de la persona (vegeu els quatre antídots a https://benestaremocional.blogspot.com/2021/02/no-li-diguis-el-que-ha-de-fer-posa-li.html ).
L’Ancoratge, el segon dels elements que frenen el canvi, és la tendència a mantenir-se ancorats en la manera de fer de sempre. Les persones tenim una certa “neofòbia”, no ens agraden els canvis per la incertesa que suposen i, a més, ens vinculem amb les coses que fem i tenim. Els estudis indiquen que la gent canvia si li suposa millorar més del doble la seva situació actual: passarem a fer les coses d’una altra manera només si percebem que hi guanyarem, com a mínim, 2,6 vegades més del que guanyàvem.
L’Ancoratge fa que ens mantinguem en situacions que no ens agraden massa, però que “podem dur perfectament”. L’Ancoratge és el que fa que la gent a vegades em digui: “No te preocupis, Paula, no és tan horrible com sembla. Jo estic bé. Ja m’hi he acostumat a això” I aquest “això” pot ser una amiga que et parla molt malament quan està enfadada, una parella que no et diu mai que t’estima, una superior que ignora les teves aportacions o una monitora de natació que et posa sempre com a mostra als altres dient el que fas malament.
Quins antídots proposa Berger per aconseguir vèncer l’Ancoratge?
En presenta dos: fer evidents els costos de la inacció o del fet de no canviar i “cremar el vaixells”.
1.- Fer evidents els costos de la inacció.
Si el que ens passa no és massa greu o no estem massa desesperats tindrem tendència a mantenir les nostres rutines habituals i no estarem disposats a invertir temps i recursos en canviar sigui el que sigui: la nostra manera de menjar, de passar el nostre temps lliure, d’educar els nostres fills, de relacionar-nos amb la nostra parella, de guanyar-nos la vida... Els afavoridors de la catàlisis el que fan és fer evidents els costos de la inacció per la via de mostrar el que perdem quan no decidim fer el canvi.
La vida és curta. I tot el temps que perdem en situacions que no són massa bones no ens serà retornat mai.
A més, la nostra manera de menjar ens pot fer perdre la salut; el no planificar el nostre temps lliure fent coses que ens recarreguin ens pot fer sentir buits i perduts; no pensar en com educar els nostres fills ens pot portar a tenir una mala relació o a sentir-nos responsables de la seva falta d’autonomia i autocontrol; no canviar la manera de relacionar-nos amb la nostra parella pot costar-nos la pròpia relació; no planificar un canvi de feina ens pot conduir a l’atur o a una feina insatisfactòria, sense propòsit...
2.- “Cremar els vaixells”.
En determinades situacions, com en el cas dels cotxes contaminants, és necessari, a part d’incentivar el canvi fent evidents els costos de la inacció, donar un termini a partir del qual ja no sigui possible circular amb un cotxe que contamini més del permès. Cremar els vaixells suposa no donar la possibilitat de tornar enrere, de mantenir durant més temps una determinada conducta.
Aquest també seria el cas d’una persona que visqués una situació de parella que ella trobés estressant i l’altra persona acceptable i que, després de fer veure quins serien els costos de la inacció, deixar de ser parella, presentés l’opció d’anar a teràpia de parella durant un temps o acabar la relació directament.
Canviar és difícil, en el sentit que hem d’invertir una energia que sentim justa en una cosa nova que ens compensarà amb el temps, no immediatament. Però recorda tot el que perds quan no fas el que has de fer per viure millor i mira de cremar les opcions de tornar al que feies abans. Posa-t’ho fàcil.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada