El triangle de l'amor. La intimitat (I)

“L’AMISTAT és un mirall de la presència i un recordatori del perdó. L’amistat no només ens ajuda a veure’ns a nosaltres mateixos amb uns altres ulls, sinó que no pot mantenir-se amb els anys sense que l’altre ens hagi perdonat repetidament per les nostres equivocacions i nosaltres ho haguem fet per les seves" David Whyte, "Consolations"

Robert J. Sternberg és un psicòleg molt conegut per les seves aportacions a l’estudi de la intel·ligència. A més, en un moment determinat de la seva carrera es va interessar pel tema de l’amor. En la seva obra “El triángulo del amor” presenta la seva teoria sobre l’amor romàntic i els seus components. Sternberg proposa que l’amor romàntic es diferencia dels altres, els que sentim cap a germans, amics, pares o fills, pel fet que, quan funciona en el seu màxim esplendor, conté tres elements: intimitat, passió i compromís.

La intimitat fa referència a aquells sentiments que promouen la proximitat, el vincle i la connexió. La intimitat, segons les investigacions d’Sternberg inclou com a mínim 10 elements:

1.- Desig de promoure el benestar de la persona estimada.

2.- Sentiment de felicitat quan s’està amb la persona estimada. Quan es comparteixen coses i activitats, a part de sentir-se bé, es van construint un reservori de records que serviran d’element estabilitzador quan vinguin temps complicats. Amb el temps, els bons moments compartits inundaran la relació i la milloraran.

3.- Gran respecte per la persona estimada. Encara que es vegin defectes en la persona, això no disminueix l’estima.

4.- Possibilitat de comptar amb la persona estimada en els moments de necessitat. Això suposa sentir que es pot comptar amb l’altra persona en els moments difícils de la vida.

5.- Enteniment mutu amb la persona estimada. Les persones de la relació es coneixen, saben quins són els seus punts forts i els dèbils i com han d’actuar per tal de que a l’altra persona li arribin els sentiments de simpatia pels seus estats emocionals. Cada un sap “on es troba l’altra”.

6.- Entrega d’un mateix i de les seves possessions a la persona estimada. Les persones comparteixen les seves possessions quan sorgeix una necessitat. I el que és més important, comparteixen el seu temps i a ells mateixos.

7.- Recepció de suport emocional per part de la persona estimada. La persona es sent recolzada i fins i tot renovada gràcies al suport emocional, especialment en els moments de necessitat.

8.- Entrega de suport emocional a la persona estimada. La persona recolza a l’altra simpatitzant amb ella i donant-li suport en els moments de necessitat.

9.- Comunicació íntima amb la persona estimada. La persona és capaç de comunicar-se profunda i honestament amb la persona estimada, compartint els seus sentiments més íntims.

10.- Valoració de la persona estimada. La persona reconeix la gran importància que té la persona estimada en l’esquema de la seva vida.

En definitiva, encara que no és necessari experimentar tots aquests sentiments per a sentir intimitat amb una altra persona, estem parlant de coses com la confiança, l’honestedat, el respecte, el compromís, la seguretat, la generositat, la lleialtat, la reciprocitat, la constància, la comprensió i l’acceptació. Segons entendrien molts autors, estem parlant d'amistat.

Segurament, la manera de començar a construir la intimitat suposa autoexposar-se, és a dir, “fer caure els murs que separen una persona d’una altra”, en paraules d’Sternberg. Si volem generar confiança hem de mostrar com som nosaltres, hem de mostrar confiança. Tanmateix, es tracta d’un procés lent, difícil d’aconseguir.

La intimitat inicia un ball per tal d’aconseguir l’equilibri entre la pròpia intimitat i l’autonomia, un intent d’aconseguir una harmonia entre les dues necessitats bàsiques que, quan la relació va bé, continua tota la vida. Aquesta harmonia no s’aconsegueix del tot mai. Tanmateix, això no és dolent: aquestes oscil·lacions aporten gran part de l’estímul que manté vives moltes relacions.

En aquest sentit, Maria Popova en una de les seves entrades (vegeu http://www.brainpickings.org/2015/04/29/david-whyte-consolations-words/) comenta el llibre de David Whyte, “Consolations”, en el que podem trobar: 

"Un amic coneix les nostres dificultats i les nostres ombres però es manté connectat, és un company a l’hora de les nostres dificultats més que en els nostres triomfs quan tenim l’estranya sensació de que no el necessitem. Un camí d’amistat vertadera és un do perquè la seva forma elemental es redescobreix una vegada i una altra gràcies a l’enteniment i a la compassió. Tota amistat llarga està basada en un perdó continuat i mutu. Sense tolerància i compassió tota amistat mor.”

Després de reconèixer la importància de l’amistat per a navegar entre els naufragis inevitables de la vida, Whyte escriu: 

“Però no importen les virtuts medicinals de ser un amic de veritat o de sostenir una llarga i íntima relació amb una altra persona, la pedra de toc definitiva de l’amistat no és la millora, ni de l’altra ni de un mateix, la pedra de toc definitiva és el testimoni, el privilegi d’haver estat vist per algú i el mateix privilegi d’haver estat agraciat amb la visió de l’essència de l’altre, d’haver caminat amb ell i haver cregut amb ell, i algunes vegades simplement haver acompanyat a l’altre encara que fos només durant un temps, en un viatge impossible de fer sol”.

Continuarà...