El triangle de l’amor. Compromís (III)

“els estudis psicològics han assenyalat que el matrimoni –no els diners, ni els fills, ni la multitud de coses que ens podrien fer feliços- és el determinant primordial del benestar emocional (...) És una de les millors medicines que tenim” Shelley Taylor “Lazos vitales”

El tercer element de l’amor romàntic en la teoria de Robert Sternberg és el compromís. Per una banda, la persona decideix permetre’s estimar a l’altra i, per altra, i més a llarg termini, es compromet a mantenir viu l’amor. Aquests dos aspectes poden donar-se per separat: la decisió d’estimar a curt termini no suposa mantenir després el compromís i es pot sentir el compromís d’estimar sense haver-hi hagut abans la decisió, com en el cas dels matrimonis acordats.

Sternberg considera que la institució del matrimoni és la legalització del compromís. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que, encara que aquest component sembli menys vistós que la intimitat i la passió, les característiques canviats de les relacions fan difícil que es mantinguin si no hi ha un compromís. El compromís és el grau segons el qual una persona està disposada a mantenir-se a prop d’una altra i responsabilitzar-se de la relació fins a aconseguir l’objectiu fixat. El problema és que les persones que formen part d’una relació poden tenir idees diferents sobre el que significa aconseguir l’objectiu. I, en moltes ocasions, les diferències poden no expressar-se fins al final.

Els objectius que es marquen per part de les persones que participen en les relacions també poden variar. Els objectius poden ser relacionals, és a dir, marcats per la responsabilitat de mantenir una bona relació o poden ser merament instrumentals, és a dir, amb l’objectiu d’aconseguir altres coses. Per exemple, en aquest darrer cas, una persona podria considerar que ha arribat l’hora d’estabilitzar la seva posició i triar-ne una altra que considerés que pot donar-li prou status.

Moltes decepcions i ruptures venen per la no coincidència dels objectius. El problema, considera Sternberg, és que en moltes ocasions no som conscients dels nostres propis objectius. A vegades, la sintonia amb una persona és el producte directe de les activitats que es comparteixen, de manera que quan canvien, o passen a fer-se coses diferents, la sensació de compromís trontolla. En aquest cas, els conflictes resultants van minant la confiança sense que se n’acabi de parlar obertament.

Shelley Taylor en el seu llibre “Lazos vitales” explica que els humans tenim una espècie de programa de vinculació que es troba en la profunditat de la nostra naturalesa i que està en la base del nostre compromís amb els fills, els familiars i els amics. Davant les dificultats, el compromís s’actualitza. No podem deixar de sentir empatia cap a les persones amb les quals ens vinculem. El compromís fa que entrem en acció per tal d’ajudar, d’intervenir.

Tanmateix, el compromís necessita d’una confirmació permanent. Els rituals de vinculació, els que fem cada dia per tal de demostrar preocupació i afecte, fan que sentim que la persona amb la que les compartim segueix compromesa en la relació. Aquests rituals són més importants a mesura que va passant el temps. Avui, amb un auge de l’individualisme i de la recerca prioritària de la realització personal sense precedents, el compromís necessita, més que mai, fer-se explícit.

Per tot això, l’especialista en relacions John Gottman considera que el respecte, el reconeixement de l’altra, dels seus somnis, de les seves passions, és el que fa possible la renovació del compromís.  Aquest autor, en diverses publicacions, ens recorda que mantindrem el compromís de la relació sempre que la raó entre intercanvis positius i negatius estigui sobre 3 a 1 (per a cada tres positius, un negatiu). Les persones amb una vinculació i un compromís extraordinaris es col·loquen en una proporció de 5 a 1 (per a cada intercanvi negatiu en produeixen cinc de positius).

Les relacions amoroses que aconsegueixen aquesta darrera proporció coincideixen amb les que presenten un triangle de l’amor complet. Tindrien, seguint a Sternberg, una sòlida base, formada per la intimitat i el compromís i un tercer angle, marcat per la passió, que permetria una gran àrea.

I les teves relacions, com estan?

Bona reflexió!